Jules Verne va publicar entre el 6 de novembre i el 22 de desembre de
1872 La volta al món en vuitanta dies,
per entregues en el diari Le Temps. La
història va ser un èxit rotund i va aparèixer en format de llibre al 1873. Des
de la seva publicació la novel·la ha gaudit de molta popularitat i s’han
realitzat nombroses adaptacions en diversos formats, des de la literatura juvenil;
la historieta; el cinema: amb dos pel·lícules bastant correctes, en la primera David
Niven interpreta el paper de Phileas Fogg i la segona està protagonitzada per
Pierce Brosnan; o els dibuixos animats, amb la increïble Volta al món de Willy
Fog, realitzada per BRB.
La història
El dimecres 2 d’octubre de 1872, Phileas
Fogg, un gentleman singular i enigmàtic de Londres, escrupolós i
ordenat en excés, contracta un majordom just abans de sortir cap a la seva cita
diària al Reform Club de la ciutat, on comparteix tertúlia i lectures amb homes
de la seva classe i distinció. El nou majordom, un francès que té per sobrenom
Passepartout, extravertit i de vida sempre canviant i atzarosa, sembla encantat
amb les perspectives de feina fixa i estable, i amb la personalitat del seu nou
amo. Durant la tertúlia d’aquella tarda al club, Phileas Fogg debat amb els
seus col·legues el cas del robatori de cinquanta mil lliures que un parell de
dies enrere havia comès un desconegut al Banc d’Anglaterra. Tot comentant les
possibilitats d’èxit de la fugida del lladre, un dels contertulians llegeix un
article publicat en el diari Morning Chronicle que sosté que, amb els nous mitjans de transport, es pot fer la volta al
món en 80 dies. Fogg, defensor de les tesis del diari, proposa verificar-ho i
es juga vint mil lliures que farà la volta al món en 80 dies. Els membres del
club accepten l’aposta; s’enllesteixen els papers pertinents i Phileas Fogg
surt de pressa cap a casa per anunciar al seu nou majordom que prepari una
bossa amb roba: en deu minuts surten de la ciutat per fer la volta al món.
La partida de Fogg es fa immediatament
popular i sorgeix la hipòtesi que l’intrèpid viatger potser no ho és tant, sinó
que es tracta del lladre del banc, la fita del qual seria escapar amb els
diners robats. La policia decideix enviar un inspector rere les seves passes,
el detectiu Fix, perquè el detingui a Suez, primera escala important del seu
trajecte contra rellotge. Per un motiu o un altre, el detectiu no aconsegueix
lliurar mai a Fogg l’ordre de detenció i captura cursada pel Govern britànic i
enviada a les diferents oficines que Anglaterra té a les seves colònies a
l’Àfrica i l’Àsia. Seguint, doncs, les passes de Fogg i el seu servent, Fix
realitza el mateix viatge que els seus perseguits i entaula amistat amb en
Passepartout, que sospita que el detectiu és un membre secret del Reform Club
que testimonia les diferents etapes del trajecte.
Infinitat d’anècdotes succeeixen als
protagonistes de la gesta, que van canviant de mitjà de transport més sovint
del que voldrien, el que representa una despesa extraordinària per a
l’extravagant Phileas Fogg. Mentre travessen una regió de l’Índia, són
testimonis de l’intent de sacrifici d’una dona, en honor de la deessa Kali, a
mans d’un grup de bramans. Disfressat d’ànima en pena, Passepartout és capaç
d’alliberar-la i emportar-se-la lluny del perill que l’aguaita. Des
d’aleshores, la bella senyora Aouda els acompanyarà. A Hong Kong, el servent
irresponsable, vençut per la perspicàcia del detectiu Fix, que no sap què fer
per aturar el viatger sospitós, s’emborratxa i perd el sentit després d’una
inhalació d’opi, la qual cosa provoca la separació i pèrdua dels seus companys
de viatge, als quals no retroba fins a Yokohama, al Japó, mentre treballa en un
circ fent de malabarista-pallasso i és reconegut pel seu amo. A San Francisco,
ja al continent americà, presencien un míting de dos candidats enfrontats en
unes eleccions i que acaba en batalla campal, de la qual en Fix surt especialment
malparat. A un dels violents, a qui en Fogg havia promès desafiar si es
tornaven a veure, el retroben al Pacific Rail. Quan el duel
entre Fogg i Stamp W. Proctor és a punt de començar dins mateix del vagó, uns
indis sioux proveïts de fusells assalten el tren i posen
en perill les vides de tots els passatgers. Passepartout torna a mostrar els
seus dots acrobàtics i, arrossegant-se sota els vagons en marxa, aconsegueix
desenganxar la locomotora i aturar els vagons davant d’un fort militar, on els auxilien.
L’aventura
encara no està acabada, ja que els indis, abans de fugir, s’emporten presoners,
entre ells en Passepartout. Phileas Fogg renuncia a continuar el viatge sense
el seu servent i va a rescatar-lo. Un trineu a veles; un steamer amb buc de ferro i la resta de fusta, que aniran cremant progressivament;
trens, i unes hores de reclusió a la presó d’Irlanda seran encara necessaris en
una cursa que, aparentment, finalitza sense èxit: arriben a Londres cinc minuts
després de l’hora convinguda, i Phileas Fogg perd l’aposta i es retira a casa
seva, fracassat i arruïnat després de la gran quantitat de lliures que ha
gastat intentant la gesta. L’endemà, la senyora Aouda confessa el seu amor al
senyor Fogg i ell decideix proposar-li matrimoni. Mentre el servent va a
concertar una cita amb el reverend que els ha de casar, descobreix que s’han
errat en els comptes i han arribat a la meta un dia abans: a mesura que
avançaven cap a l’est, guanyaven minuts, i en fer la volta sencera de 360 graus
havien guanyat vint-i-quatre hores! Escrupolós i metòdic com sempre, Phileas
Fogg arriba al Reform Club a l’hora pactada, vuitanta dies després de la seva
partida. No només guanya l’aposta de vint mil lliures, sinó que s’endu al
mateix temps l’amor sincer de la seva estimada.
Comentari
Jules Verne va
mostrar durant la major part de la seva obra un marcat sentit chauvinista. Per
això molts dels antagonistes dels seus llibres són en moltes ocasions britànics,
mentre que els protagonistes són francesos. Per això és curiós que el
protagonista de La volta al món sigui britànic, malgrat el contrapunt secundari
del criat francès Passepartout. El canvi de papers és un encert ja que la
història s’entén millor protagonitzada per Phileas Fog, un flemàtic cavaller
britànic, que a través de l’Imperi Britànic, el gran imperi del segle XIX,
travessarà el planeta en només vuitanta dies gràcies als avenços del transport
que ha portat la Revolució Industrial: el ferrocarril, el vaixell a vapor...
permetran reduir la distància del planeta. Després de la Revolució dels
Transports la Terra serà més petita i amb els imperis estarà al servei dels
europeus. La volta al món doncs és un elogi de l’Imperi i la industrialització
del segle XIX que semblava que permetria el progrés de la humanitat. Una visió
optimista d’un món on les millores semblaven que no acabarien mai.
