dissabte, 5 d’octubre de 2013

El pacte (o la vergonya) de Munic


Amb l’Anschluss, l’annexió d’Àustria el març de 1938, Hitler va sumar sis milions d’austríacs al Reich, però considerava que encara vivien tres milions d'alemanys a Txecoslovàquia (un 20% de la població total), a la zona dels Sudets. Tots els adults havien nascut sota l’imperi dels Hausburg, i des de 1918 no havien estats contents amb la nova situació minoritària dins d’un país eslau i s’havien queixat insistentment de diverses formes de subtil discriminació. Hi havia també minories poloneses, rutena i hongaresa i com que els eslovacs es sentien profundament separatistes respecte als txecs no es pot parlar de cap majoria nacional dominant. Malgrat tot Txecoslovàquia era el 1938 l’únic país de l’Europa Central encara democràtic.



Estratègicament Txecoslovàquia era la clau d’Europa. Tenia una “ferma” aliança amb França, que reiteradament li havia garantit que la defensaria d’un atac alemany, i una aliança amb l’URSS. Amb Romania i Iugoslàvia va formar la Petita Entente, en la que confiava França per mantenir les fronteres d’aquella part d’Europa. Txecoslovàquia tenia un exèrcit ben preparat, importants fàbriques d’armament i sòlides fortificacions contra Alemanya, però estaven situades a la zona frontera dels Sudets. Quan Hitler va annexionar Àustria el Reich va envoltar Txecoslovàquia com una pinça.


Els alemanys dels Sudets, nazis o no, van caure sota la influència d’agitadors que tenien com objectiu contribuir a les reclamacions de Hitler. El maig de 1938 els rumors d’una imminent invasió alemanya va mobilitzar els txecs; l’URSS, França i Gran Bretanya van llançar advertiments. Hitler, que no pensava envair en aquell moment, sinó a la tardor, es va veure obligat a donar seguretats. França i Gran Bretanya estaven aterrades perquè entenien que s’havien lliurat de la guerra per poc i van obligar al govern txecoslovac a concedir una autonomia regional als Sudets, però Hitler no la va acceptar.



Com la tensió pujava el setembre de 1938 el primer ministre anglès, Neville Chamberlain, que fins llavors no havia volat mai, va volar dos cops a Alemanya per conèixer les pretensions de Hitler. En una situació de tensió insuportable Hitler van convidar a Chamberlain i Edouard Daladier, primer ministre francès, a una conferència a quatre a Munic, a la que també assistiria el seu aliat Mussolini. Quedaven exclosos de la negociació la Unió Soviètica i la pròpia Txecoslovàquia. El 29 de setembre, Chamberlain i Daladier van acceptar les condicions de Hitler i van exercir una enorme pressió sobre el govern txec per que cedís, per que signés la seva pròpia sentència de mort. A França ja li estava bé qualsevol solució que no signifiqués executar la seva aliança amb Txecoslovàquia. A Munic es va acordar que Alemanya s’annexionaria la franja dels Sudets, on la majoria era alemanya, però que localitzava els accessos muntanyosos i les fortificacions, de manera que la pèrdua deixava Txecoslovàquia militarment indefensa. Després de formular buides promeses de garantir la integritat del que quedava de Txecoslovàquia va finalitzar la conferència. Chamberlain i Daladier van ser rebuts amb alegria als seus països, vanagloriant-se d’haver aconseguit la pau. A més a més, i tot i que de forma secreta, Hitler i Mussolini van aconseguir al contuberni de Munic l’aïllament definitiu de la Segona República Espanyola. França va tancar la frontera de la República i la Segona República, en plena batalla de l’Ebre, sense la possibilitat d’armar-se va ser una víctima més del totalitarismes feixistes i de les còmplices democràcies francesa i britànica. Com en moltes altres ocasions la democràcia és un bé però és relatiu quan no ens afecta. 



La crisi de Munic revelava la impotència i la debilitat de les democràcies occidentals l’any 1938. En pocs anys havien vist com s’armava Alemanya i ara estaven impressionat davant el poder militar alemany. Munic va ser un desastre estratègic d’Occident. Un atac contra Txecoslovàquia  el 1938 hauria significat l’entrada de la Wehrmacht en una gran guerra europea per a la qual encara no estava preparada. Les forces alemanyes haurien derrotat les txecoslovaques, però s’haurien destruït les existències d’armes txeques (que van caure intactes sota poder alemany).  A Munic van comprar la pau a un alt preu, estaven tractant amb un xantatgista que aprenia que cada cop podia aconseguir un benefici major. Hitler creia tenir les mans lliures per reclamar la revisió sencera del Tractat de Versalles.


En les setmanes posteriors a Munic els polonesos i els hongaresos també van queixalar els infortunats txecs: els polonesos es van apoderar del districte de Teschen i els hongaresos, d’uns 15.000 quilòmetres quadrats d’Eslovàquia. El març de 1939 Hitler va entrar a Bohemia-Moravia, la part realment txeca de Txecoslovàquia i la va transformar en un protectorat alemany. Eslovàquia es va convertir en un estat “independent”. Txecoslovàquia, queixalada a Munic, va desaparèixer. Després Hitler arravataria Memel a Lituània, i exigiria Danzing i el corredor polonès. El camí cap a la Segona Guerra Mundial continuava. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada