Experiments de la Legió Còndor a l'Alt Maestrat

Benassal va ser bombardejat per primera vegada el 25 de maig de 1938 per l'aviació alemanya. Diversos avions de la Legió Còndor van bombardejar també Ares del Maestrat Vilar de Canes i Albocàsser, a l'Alt Maestrat. L'atac no va ser altra cosa que un exercici de l'aviació alemanya per "avaluar pautes dels bombardeigs i la quantitat de destrucció causada", a fi de verificar la precisió dels bombarders Junker 87 o  'Stuka'. Aquest 'experiment' va ser un misteri per la població fins que l'any 2010 ho va explicar Anthony Beevor en el seu llibre La Guerra Civil Española (2005, pàgina 675). Ara una exposició al Castell de Montjuic recupera aquell fatídic episodi per la població a través d'imatges, vídeos i plafons informatius d'aquells fets.

L’esgarrifosa resposta, la verificació de la precisió dels bombardeigs sobre objectius civils, va provocar la mort de nombrosos civils i la destrucció dels pobles esmentats: 220 cases i gran part del patrimoni cultural i artístic van ser derruïts. Tot per que la Luftwaffe experimentés amb els moderns bombarders Stuka, i tot perfectament documentat i fotografiat pel disciplinat exèrcit germànic al que podem observar passejant pels pobles com si fossin de vacances mentre observen el resultat de les seves incursions. A Benassal, per exemple, després de bombardejar-lo amb nou bombes de 500 quilograms, van pendre fotografies de l'església del poble, que era de considerables dimensions i va quedar reduïda a enderrocs. La major part d'aquest treball d'investigació el va realitzar el comandant Fugger, descendent directe dels famosos banquers de Carles V. L'informe, dipositat als arxius militars alemanys porta per títol "Akte Bombenwirkung mit Fotos und Luftbildern. Enthält: Albocacer, Ares del Maestrat, Banasal, Vilar de Canes" que es pot traduir com "Expedient, efecte de les bombes am fotos i imatges aèries. Inglou: Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Vilar de Canes". L'informe consta d'un escrit de 50 pàgines i de 65 fotografies i destaca per l'interès a verificar la precisió dels bombardejos que es van executar sobre aquests objectius civils.

 

No llores por él Argentina

Gairebé sempre que mor algú penso: descansi en pau. Avui, amb la notícia de la mort del Dictador argentí Jorge Rafael Videla, recordant algun dels seus fets i les seves paraules costa de pensar què mereix aquest monstre que afirmava per justificar els seus actes: “pongamos que eran siete u ocho mil las personas que debían morir para ganar la guerra contra la subersión”. Responsable de milers de desapareguts, tortures, detencions il·legals, Videla ha mort a la presó als vuitanta-set anys, condemnat pels seus actes (no com a l’estat espanyol que té una Constitució que impossibilita la revisió dels crims del franquisme). No se què hi haurà després de la vida, però si hi ha més Videla no mereix aquesta pau.

La veu de Darth Vader baixa de l'escenari

Als seixant-cinc anys d'edat ha mort Constantino Romero, actor, presentador i doblador. El primer record que tinc d'ell és presentant El tiempo es oro, un divertit concurs on saver era apreciat, amb els comodins del tema, i la "gran pregunta" resolta en una fabulosa biblioteca. Però segurament el que més es recordarà de Constantino Romero és la seva poderosa veu, i els seus doblatges, de Clint Eastwood ("Alégrame el día"), el James Bond de Roger Moore, Arnold Schwarzzeneger ("Sayonara, Baby"), el capità Kirk de William Shatner,el replicant interpretat per Rutger Hauer a Blade Runner ("... todo esto se perderá, como lágrimas en la lluvia") i sobretot a Dath Vader. Ell és qui va dir: "Luke, yo soy tu padre". També va ser la veu de locució als Jocs Olímpics de Barcelona 92, pronunciant les famoses paraules: Atletes, baixin de l'escenari. 

Cremant idees

Adolf Hitler va arribar al poder un dissortat 31 de gener de 1933. Immediatament  els nazis van posar en pràctica la brutalitat cultural que havien anunciat. Els nazis van començar a destruir tot allò que no els agradava mitjançant cerimònies com la crema de llibres. El 10 de maig de 1933, per iniciativa de Goebbels es van requisar a Berlín 2000 i el Moviment Estudiantil Nacionalsocialista li va calar foc a tot. L’acte vandàlic va començar a les deu del matí i va finalitzar a mitjanit amb un discurs de Goebbels. Va manifestar que “l’imperialisme intelectual jueu havia arribat a la seva fi. De les seves cendres sorgirà un esperit nou”.

Entre els llibres cremats hi havia obres de Heinrich Mann, Sigmund Freud, Karl Marx, Tucholsky, Carl vo Ossietzky, Eric Kästner, Eric Maria Remarque i Alfred Kerr. Hi va haver cerimònies semblants a Munic, Dresde i altres ciutats universitàries. Els estudiants, capitanejats sovint pels professors, desfilaven per les ciutats cridant consignes nazis. Es va elaborar una llista negre en les que figuraven com a mínim cinquanta autors, entre ells Thomas Mann, Ricardo Huch i Alfred Döblin. Molts ja havien emigrat i aviat els seguirien Stefan Zweig, Arnold Zweig, Frank Werfel, Jakob Wassermann, Herman Kesten, Bertolt Brecht i altres. La persecució i l’assassinat de les idees no deixa de ser el primer pas cap a la mort i l’extermini de les persones que realitzarien els nazis. Qui crema un llibre, qui destrueix una idea no tindrà cap escrúpol per acabar amb la vida humana. 

El pretendent americà, de Mark Twain

The american claimant, El pretendent americà, és una novel·la de Mark Twain publicada el 1892. Es tracta d’una divertida ficció sobre dues branques de la mateixa família aristocràtica anglesa, una establerta a Anglaterra i una altra desplaçada als Estats Units, i les desavinences entre quina d’elles és la dipositària dels drets nobiliaris. L’atzar voldrà que el jove Berkeley, primogènit del noble i orgullós comte de Rossmore, es vegi immers en un conjunt de divertides situacions quan viatgi als Estats Units amb la intenció de retornar el títol i les riqueses a qui considera el legítim hereu de la fortuna familiar, el coronel Mulberry Sellers, un excèntric individu que fa de vident, assessor financer i inventor d’inutilitats. Mark Twain aplegarà tots dos personatges en un conjunt d’equívocs que recorden al vodevil i provoquen el somriure del lector. I malgrat aquesta aposta per la diversió en la novel·la també resta espai per la reflexió social sobre el moment, ja que es tracten qüestions com el paper de la premsa en la construcció social, les nocions de la democràcia i igualtat front a l’aristocràcia, la confrontació entre el vell món i la jove Amèrica o els efectes de la creixent industrialització. 

La construcció dels personatges clau de la novel·la és la millor troballa de la novel·la: el jove Berkeley carregat de prejudicis democràtics que volublement abandonarà quan tasti la realitat i sobretot l’estrafolari Mulberry Sellers, el gran encert del pretendent americà, a través de la ment del qual es succeixen els millors disbarats de Mark Twain i les més brillants reflexions sobre un món cada cop més boig.

Ray Harryhausen

Ray Harryhausen (1920-2013) ha estat un dels grans artesans del cinema fantàstic. Creador de monstres, éssers màgics, de mons fantàstics, la seva feina va revolucionar el cinema a partir de la segona meitat del segle XX. La creació de ficcions creïbles van ser possible gràcies a la màgia creativa de Harryhausen molt abans de la utilització de  la tecnologia dels ordinadors, amb la pacient artesania de les maquetes, el cartró pedra i la pantalla.

Les seves fites més importants van ser Jàson i els argonautes (1963), Fa un milió d’anys (1966), El viatge de Simbad (1974) i Fúria de Titans (1981). Segons els seus biògrafs Harryhausen va decidir dedicar-se al cinema després d’anar a veure King Kong, els efectes especials del qual eren responsabilitat de Willis O’Brien, que amb el temps es va convertir en el mestre de Ray Harryhausen. Durant la Segona Guerra Mundial  va servir a les ordres de Frank Capra en la seva unitat cinematogràfica. Després de la guerra va començar a treballar a Hollywood en el departament d’efectes especials. Les seves marionetes animades amb la tècnica del stop-motion van convertir-lo en un mag del cinema fantàstic. Sense les seves impressionants creacions una part important del cinema d’aventures actual no hauria estat possible. 

1 de maig

Un altre 1 de maig.