diumenge, 23 d’agost del 2015

Déjà vu


William Wallace

El matí del 23 d'agost de 1305 començava a gestar-se el mite de Braveheart que ha arribat fins els nostres dies. El centre de Londres se submergia en una festa més ostentosa del normal. El rei Eduard I havia promès als seus súbdits un gran espectacle, una execució pública. Sobre el paper, la invitació no era res excepcional en una societat en què la llei estava sotmesa als capricis més brutals dels poderosos. 

Però aquella execució s'havia anunciat com a especial. La víctima era Sir William Wallace, un home que la propaganda anglesa havia dibuixat com un ésser mancat de compassió, més cruel que Herodes i més boig que Neró. Però sobretot, un traïdor del rei, i com a tal, digne del pitjor càstig. Els londinencs bé tenien dret a veure morir un traïdor. Aquell dia de fa 710 anys, Londres executava un heroi escocès, cavaller i guerrer de la Primera Guerra d'Independència (1296-1328), que va esclafar els anglesos a la batalla del Pont de Stirling l'11 de setembre de 1297, durant la resistència escocesa a la ocupació que pretenia perpetrar Londres. De fet, Wallace no havia acceptat el tractat de submissió a Anglaterra firmat pels nobles escocesos pocs mesos abans, i per comptes de retirar-se, va assaltar unes quantes fortaleses angleses i va iniciar la batalla, durant la qual va matar el comandant anglès, el va escorxar i se'n va fer un cinturó. Amb la pell sobrant, encara es va poder fer una funda per a l'espasa. 

Wallace no va poder defensar-se en el judici a què vint dies abans de la seva execució l'havia sotmès Londres després que els nobles escocesos el traïssin i l'entreguessin al rei Eduard I prop de Glassgow. Acusat de traïció, tot i que mai no havia jurat lleialtat a la corona d'Anglaterra, el 23 d'agost de 1305 William Wallace va ser despullat i arrossegat brutalment per un cavall per diversos carrers de la ciutat, fins que el van penjar prop del Mercat de Smithfield. Després el seu cos va ser esquarterat en quatre parts i els seus membres es van exhibir per separats en diverses localitats. El seu cap va quedar clavat en una pica i exhibit al Pont de Londres. El mite de William Wallace encara viu a Escòcia. 



El Braveheart escocès, com retrata la pel·lícula que duu aquest nom, amb molt pocs recursos va aconseguir el suport dels plebeus escocesos per guanyar un imponent exèrcit opressor que volia exterminar una nació. I la resistència escocesa va permetre una gran victòria el 1314, quan els exèrcits del rei Robert I aconseguien una victòria a la batalla de Bannockburn que va consolidar Escòcia com a nació independent fins a la signatura de l'acta d'Unió el 1707.

dimecres, 19 d’agost del 2015

Sueños de trenes, de Denis Johnson


Sueños de trenes, de Denis Johnson és una petita epopeia, una obra d’allò més commovedora. Explica la història de Robert Granier, un jornaler de l’oest americà de principis del segle XX, que després d’una terrible tragèdia, lluita per trobar sentit a la seva vida en un món en constant canvi. La de Granier és una vida llarga, pobre i modesta, i ell, un home corrent que transita per una època extraordinària sense gairebé aconseguir res més que un petit tros de terra, dos cavalls i una carreta. Una història d’una persona normal com la majoria de persones.

Amb una prosa simple i allunyada de sentimentalisme, Denis Johnson aconsegueix una petita joia, una història de persones. Molt recomanable.