dilluns, 31 de desembre del 2012

Abisme fiscal


Consells per al nou any


Paperman


Pixar ens té acostumats a magnífics curts que precedeixen als llargmetratges. Amb el visionat de Rompe Ralph podem gaudir d’un excepcional treball, Paperman, que ens mostra la història de dos joves desconeguts que després d’una trobada casual es buscaran fins aconseguir retrobar-se. Paperman és una petita joia de l’animació feta de la forma tradicionalment, demostrant que la bona animació no és ni digital o tradicional, simplement és bona. Cinc minuts en un blanc i negre trencat pel vermell que són meravellosos.






diumenge, 30 de desembre del 2012

Rompe Ralph



Rompe Ralph és l’entretingudíssima història de Ralph, el dolent del videojoc recreatiu Fèlix Repara, que es cansa de ser sempre el dolent i intenta canviar la seva vida.



Partint de la idea que els videojocs, igual que les joguines a Toy Story, tenen vida pròpia Disney (o potser més aviat Pixar) plantegen una divertidíssima pel·lícula plena de “cameos” del món dels videojocs i amb nombroses referències als seus tòpics. Els cables són les carreteres per les que circulen els personatges i els lladres de connexió l’estació central dels ciberpersonatges són algunes de les troballes més encertades de la cinta. I ens adonem que no sempre els dolents són tan dolents i a vegades els bons tenen la vida més fàcil que els altres.



L'animació està molt ben aconseguida, amb un tractament diferent depenent de l’edat del videojoc (com més modern millor definició) i una trama trepidant fan d’aquesta una pel·lícula que recorda alguns dels millors moments del geni de John Lassater. 



divendres, 28 de desembre del 2012

New Yorker

Repàs de l'economia a partir de les vinyetes del New Yorker. Moltes vegades la secció de caricatures és més real que les columnes d'informació.









dijous, 27 de desembre del 2012

Ricardo Tormo


El 27 de setembre de 1998 moria Ricardo Tormo, pilot de motos i campió del món en la categoria del 50 cc, els anys 1978 i 1981, en ambdós ocasions al manillar d'una Bultaco. Un desgraciat accident l'any 1982, al polígon industrial de Martorelles quan provava la Derbi 80 cc havia posat fi a la seva carrera esportiva massa aviat. Amb total justícia el circuit de Xest porta el seu nom. 













La nevada del 62 a Sant Joan Despí









http://meteosjd.blogspot.com.es/2006/09/la-famosa-nevada-del-1962.html


dimarts, 25 de desembre del 2012

Conte de Nadal, de Charles Dickens



En el dos-cents aniversari del naixement de Charles Dickens i el dia de Nadal un moment per recordar el Conte de Nadal (1843), amb Ebenezer Scrooge, els esperits dels Nadals, els viatges en el temps, Tiny Tim, i els canvis a millor... Hi ha qui diu que Dickens va inventar en aquest relat curt el Nadal tal i com el coneixem avui, i en part tenen raó.  Les múltiples versions de aquesta història ambientada en el Londres victorià han ajudat a fixar uns estereotips de Nadal que es segueixen arreu. Potser, però, el més important de la història és que les persones, si volen, poden canviar i millorar. 





dilluns, 24 de desembre del 2012

Bones Festes des de Molins de Dalt


El Nadal a Can Skywalker


Mesopotàmia abans del diluvi


L’obra social “la Caixa” “l’ànima de la Caixa!?” acull al CaixaForum fins el 24 de febrer una exposició que mostra peces dels períodes sumeri i accadi. És tracta d’una exposició d’agradable visita, tot i que és una exposició modesta si la comparem amb altres exposicions que ha acollit el CaixaForum. Malgrat això és molt recomanable la seva visita que ens pot fer pensar en les relacions que té la nostra pròpia cultura amb el bressol de la civilització que va ser Sumer i les ribes del Tigris i Èufrates.


Fa uns 5.500 anys, al territori que avui correspon al sud de l’Iraq, els pobles mesopotàmics que parlaven sumeri i accadi hi van crear les primeres ciutats. La primera organització territorial va sorgir, a partir del principi del IV mil·lenni aC, en un espai fèrtil i alhora inhòspit.


Amb la primera ciutat, Uruk, es va crear la primera xarxa de comunicacions, amb vies, canals i postes, es van desenvolupar jerarquies socials i la divisió del treball, el capitalisme, un poder fort (monàrquic o imperial), l’escriptura, el càlcul, les unitats de mesura del temps, l’espai i el valor dels béns, el dret, manifestacions culturals a través de les quals l’ésser humà es va anar desmarcant de la natura, al mateix temps que la dominava.


La importància que aquests avenços han tingut en els segles posteriors ha fet que durant molts anys els estudiosos parlessin de Sumèria com el bressol de la humanitat. Tot i així, les investigacions que s’han dut a terme en les últimes  dècades han desmuntat alguns mites relacionats amb aquella primera civilització. Tot sembla indicar que, més que un poble amb unes característiques ètniques, lingüístiques i culturals pròpies, a Mesopotàmia hi van conviure tribus de diferents procedència, amb llengües i tradicions també diferents. Sembla que s’hi parlava el sumeri, una llengua sense connexions amb cap altra llengua coneguda, passada o present. Després de la caiguda d’Uruk, cap al 2900 aC, un bon nombre de ciutats estat independents van créixer a les ribes del sud dels rius Tigris i Eufrates, i als maresmes del delta. Cinc-cents anys més tard, es van unificar en un primer imperi, accadi, amb una capital, Accad, establerta potser a l’actual Bagdad. No va durar gaire i va ser substituït per un segon imperi, anomenat d’Ur III —en què la llengua de culte (ja no l’habitual) va tornar a ser el sumeri en comptes de l’accadi—, governat des de la ciutat meridional d’Ur.


Tanmateix, els estudiosos continuen remarcant que la cultura urbana va néixer a Mesopotàmia del sud (abans que a qualsevol altre lloc del món). Així, sembla que és clar que la ciutat és una estructura física i social inventada o desenvolupada plenament al sud de l’Iraq, ja a mitjan V mil·lenni aC, com ho demostren les restes de la ciutat «sumèria» o «presumèria» d’Uruk. En definitiva, sense les poblacions que van viure al sud de Mesopotàmia entre els mil·lennis IV i III aC, la ciutat potser no hauria existit; és a dir, la cultura (moderna) no s’hauria produït.


Per causes diverses, la cultura mesopotàmica és menys coneguda que altres cultures antigues, com l’egípcia o la grega: les primeres missions arqueològiques hi van començar gairebé cent anys més tard que a Egipte; la  llengua sumèria va ser desxifrada —i encara no totalment— fa uns 130 anys; les ciutats, construïdes amb tova, jeien, i jeuen encara de vegades, sepultades sota capes d’al·luvions fluvials molt gruixudes; finalment, la conflictiva historia política de la regió (guerres a l’Iran, l’Iraq i Síria, fins i tot a la frontera turcosirio- iraquiana) ha dificultat o ha impedit un millor coneixement del que, molt probablement, ha estat l’origen de la civilització.


dissabte, 22 de desembre del 2012