Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de març del 2026

El passatger 653 de l’Stanbrook: Joan Roldán Oliach. Exili, camps de treball i mort a l’Àfrica

La trajectòria de Joan Roldán Oliach (Sant Joan Despí, 3 de maig de 1911) és, possiblement, una de les més complexes i tràgiques d'entre els santjoanencs que van viure la Guerra Civil. Activista polític, soldat i exiliat, la seva vida es va apagar lluny de casa, en la duresa dels camps de treball forçat del Sàhara algerià.

Una família trencada per l'exili i la repressió

La família Roldán Oliach constitueix un cas paradigmàtic de la fractura republicana a Sant Joan Despí. L'any 1936, el matrimoni format per Esteban Roldán i Ribas (llaurador i fiscal municipal el 1936) i Antonia Oliach Gelabert vivia amb els seus cinc fills: Maria, Joan, Esteve, Josep i Carme.

L'activitat política dels fills durant la guerra va sentenciar el destí familiar. El gener de 1939, gairebé tota la família va haver de fugir cap a França, amb l'excepció de l'Esteve, que no va poder marxar. Gràcies a una carta recuperada del setembre de 1940 adreçada al govern mexicà, sabem que la família es trobava a Guerche-sur-l’Aubois (Vall del Loira), mentre el Joan ja patia l'exili a Algèria.

L'horror no va discriminar cap membre de la nissaga:

De Sant Joan Despí al port d'Alacant

Joan Roldán va ser una figura clau a la ciutat: nomenat cap del Comitè Antifeixista el 1936 i secretari del PSUC. Després d'incorporar-se al front el 1937 al parc mòbil de València, va alternar el servei a files amb la representació política al govern municipal fins al final de la contesa.

El 28 de març de 1939, el Joan es trobava al port d’Alacant, enmig del drama de milers de republicans amuntegats que fugien de les represàlies franquistes. Allà va pujar a l’Stanbrook, sota el comandament del capità gal·lès Archibald Dickson, qui va desafiar les ordres britàniques per salvar 2.638 persones en un espai per a una vintena de tripulants. El Joan hi figura amb el número 653 (tot i l'error de transcripció com a "Roldan Oleacio").

L'infern de Colomb-Béchar i el Transsaharià

L'arribada a Orà no va ser el final del patiment. Després de setmanes retinguts al vaixell en condicions higièniques deplorables, els homes van ser enviats a camps de treball forçat sota l'administració de la França de Vichy.

El Joan va ser destinat a la 3a Companyia del CTE 8R, als camps de Colomb-Béchar. Aquesta zona, a 748 km al sud d'Alger i a les portes del desert del Sàhara, era el centre d'operacions per a la construcció del ferrocarril Mediterrani-Níger, conegut com el Transsaharià. Allà, uns 4.000 republicans van ser obligats a treballar en condicions infrahumanes, sota un sol abrasador, maltractaments i una alimentació mínima.

"Tinc un fill a l'Àfrica del Nord..." (Esteban Roldán, carta al govern mexicà, 17/09/1940).


Un final sense registre

La duresa del camp va acabar amb la vida de Joan Roldán Oliach. Tot i que algunes fonts orals i investigacions prèvies (Ruiz, 2002) ja apuntaven a la seva mort en un camp disciplinari, la confirmació documental arriba per omissió: el seu nom ja no apareix als llistats de la Creu Roja de l'any 1942.

L'absència de notícies posteriors i la manca de registre d'enterrament suggereixen que el Joan va morir abans de 1942, víctima de l'esgotament o les malalties al desert. El passatger 653 de l'Stanbrook mai va poder tornar a trepitjar els carrers de Sant Joan Despí.

 

Bibliografia i fonts:

KATEB, Kamel. Les immigrés espagnols dans les camps en Algérie (1939-1941), Annales de démographie historique, 2007.

RUIZ CARRILLO, Miquel. Els anys difícils: II República, Guerra i Postguerra a Sant Joan Despí (1931-1959), 2001.

VILAR, Juan Bautista. La última gran migración por mar de la España republicana, 1983.

Arxiu de la Democràcia (Universitat d'Alacant): Llistats de passatgers i camps de treball.

Mèxic, Memòrica: Documentació de la petició d'asil de la família Roldán.


dilluns, 5 de maig del 2025

El presoner 64067. Josep Roldán Oliach, resistència i deportació als camps nazis

Tal dia com avui, fa 80 anys les tropes aliades alliberaven el camp de Mauthausen. Allà va sobreviure a l’horror el santjoanenc Josep Roldán Oliach. La informació que presentem és una part de la recerca que hem realitzat sobre exili i deportació després de la Guerra Civil a Sant Joan Despí.


Josep Roldán Oliach (1922-1996)[1], va néixer a Sant Joan Despí el 21 d'abril de l'any 1922. A l’arxiu municipal es registra que quan es va convocar la seva lleva (de 1943) Josep no es va personar i va ser declarat pròfug el 21 de juny de 1942.

La família Roldán Oliach és potser el cas més complex dins de l’exili republicà santjoanenc. La família estava formada l’any 1936 per Esteban Roldán i Ribas (1881) i Antonia Oliach Gelabert (1887). El matrimoni va tenir cinc fills: Maria (1910), Joan (1911), Esteve (1918), Josep (1921) i Carme (1927).

Esteban Roldán i Ribas era llaurador de professió. Durant la República es va significar políticament, arribant a ocupar el càrrec de fiscal el febrer de 1936. En el transcurs de la Guerra Civil els fills van desenvolupar una intensa activitat política i aquests fets sens dubte van ser el motiu que va obligar a marxar tota la família (tret de l’Esteve, que no va poder marxar) a l’exili el gener del 1939. Segons l’expedient de Josep Roldán, van entrar a França el 9 de febrer de 1939[2].

Gràcies a una carta del 17 de setembre de 1940, adreçada per Esteban Roldán i Ribas al govern mexicà[3] demanant ajuda, situem la família (amb l’excepció de Joan que es troba a Algèria) a la localitat francesa de Guerche sur l’Aubois (la vall del Loira).


Segons consta en l’expedient per l’obtenció del certificat de deportat polític[4], Josep Roldán estava amb els pares a Fonfrin (Guerche) quan va ser “reclutat” pels alemanys per treballar al STO (Service du travail obligatoire) l’octubre de 1942. Va ser destinat a treballar amb una vintena més d’obrers en uns tallers de la Guerche, on en cap cas es va tenir en compte la seva situació de refugiat. Posteriorment fou traslladat a Braunschweig (Baixa Saxònia, Alemanya) i destinat a una fàbrica d’aviació. Amb altres camarades va muntar una organització per facilitar l’evasió de presoners de guerra francesos. Aquesta organització va ser descoberta per la Gestapo que havia estat informada per un treballador voluntari, de nom Monier, originari de Nerondes (condemnat un cop finalitzada la guerra a 15 anys de treballs forçats, amb el testimoni de Roldán, entre d’altres). El 17 d’agost de 1943 Roldán fou arrestat per les autoritats alemanyes i enviat a la presó de Watenstedt (Helmstedt, Alemanya), sent posteriorment deportat al camp de concentració de Mauthausen[5] (Àustria) en condició d'apàtrida. Hi va arribar el dia 20 d'abril de l'any 1944 i el seu número de presoner va ser el 64067, li va ser atorgat també un triangle blau que el definia com a apàtrida i com a captiu. Va ser derivat al subcamp de Linz, el 18 de maig de 1944. Va romandre a aquest emplaçament un any, fins que finalment va recuperar la llibertat el 5 de maig de l'any 1945. Un cop alliberat va viure a França fins a la seva mort l’any 1996 a la ciutat de Vierzon.

Es va demanar i aprovar (amb la vergonyant abstenció del Partido Popular) la col·locació d’una llamborda “Stolperstein” per recordar la memòria de Josep Roldán. El projecte de les ‘Stolperstein’ va néixer als anys 90, quan Gunter Demnig es va interessar per commemorar artísticament els homes i dones deportats i assassinats pel nacionasocialisme. L’alemany va crear un monument exhortatori, consistent en una llamborda cúbica amb la superfície de llautó, on consta el nom de la víctima i algunes de les seves dades essencials.

Les ‘Stolperstein’ es col·loquen a les voreres, en un espai pròxima l’última residència de les persones homenatjades abans que les arrestessin o deportessin. Malgrat que el ple de l’ajuntament de Sant Joan Despí va aprovar aquesta iniciativa encara no s’ha instal·lat.

Es tracta del projecte de memòria descentralitzat més vast d’Europa. Actualment, hi ha més de 60.000 llambordes d’aquest tipus distribuïdes en més de 1.800 ciutats d’una vintena de països. Les llambordes disperses permeten adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. En comptes de números, però, ens parlen en primera persona, amb noms i cognoms.

D’altra banda, és un projecte que relaciona art i memòria. Cada Stolperstein ret homenatge a una víctima del nacionalsocialisme. D’aquesta manera, es mantenen vives les seves memòries. No només es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també a les que van sobreviure.

Stolperstein - significa ’pedra que fa ensopegar’-. L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants mentre llegeixen el nom de la persona i quin va ser el seu destí. A Sant Joan, però, encara no ensopeguem amb la pròpia memòria.