Tal dia com avui, fa 80 anys les tropes aliades alliberaven el camp de Mauthausen. Allà va sobreviure a l’horror el santjoanenc Josep Roldán Oliach. La informació que presentem és una part de la recerca que hem realitzat sobre exili i deportació després de la Guerra Civil a Sant Joan Despí.
Josep Roldán Oliach (1922-1996)[1],
va néixer a Sant Joan Despí el 21 d'abril de l'any 1922. A l’arxiu municipal es
registra que quan es va convocar la seva lleva (de 1943) Josep no es va
personar i va ser declarat pròfug el 21 de juny de 1942.
La família Roldán Oliach és
potser el cas més complex dins de l’exili republicà santjoanenc. La família
estava formada l’any 1936 per Esteban Roldán i Ribas (1881) i Antonia Oliach
Gelabert (1887). El matrimoni va tenir cinc fills: Maria (1910), Joan (1911),
Esteve (1918), Josep (1921) i Carme (1927).
Esteban Roldán i Ribas era
llaurador de professió. Durant la República es va significar políticament,
arribant a ocupar el càrrec de fiscal el febrer de 1936. En el transcurs de la
Guerra Civil els fills van desenvolupar una intensa activitat política i
aquests fets sens dubte van ser el motiu que va obligar a marxar tota la
família (tret de l’Esteve, que no va poder marxar) a l’exili el gener del 1939.
Segons l’expedient de Josep Roldán, van entrar a França el 9 de febrer de 1939[2].
Gràcies a una carta del 17 de
setembre de 1940, adreçada per Esteban Roldán i Ribas al govern mexicà[3]
demanant ajuda, situem la família (amb l’excepció de Joan que es troba a
Algèria) a la localitat francesa de Guerche sur l’Aubois (la vall del Loira).
Segons consta en l’expedient
per l’obtenció del certificat de deportat polític[4],
Josep Roldán estava amb els pares a Fonfrin (Guerche) quan va ser “reclutat”
pels alemanys per treballar al STO (Service du travail obligatoire) l’octubre
de 1942. Va ser destinat a treballar amb una vintena més d’obrers en uns
tallers de la Guerche, on en cap cas es va tenir en compte la seva situació de
refugiat. Posteriorment fou traslladat a Braunschweig (Baixa Saxònia, Alemanya)
i destinat a una fàbrica d’aviació. Amb altres camarades va muntar una
organització per facilitar l’evasió de presoners de guerra francesos. Aquesta
organització va ser descoberta per la Gestapo que havia estat informada per un
treballador voluntari, de nom Monier, originari de Nerondes (condemnat un cop
finalitzada la guerra a 15 anys de treballs forçats, amb el testimoni de
Roldán, entre d’altres). El 17 d’agost de 1943 Roldán fou arrestat per les
autoritats alemanyes i enviat a la presó de Watenstedt (Helmstedt, Alemanya),
sent posteriorment deportat al camp de concentració de Mauthausen[5]
(Àustria) en condició d'apàtrida. Hi va arribar el dia 20 d'abril de l'any 1944
i el seu número de presoner va ser el 64067, li va ser atorgat també un
triangle blau que el definia com a apàtrida i com a captiu. Va ser derivat al
subcamp de Linz, el 18 de maig de 1944. Va romandre a aquest emplaçament un
any, fins que finalment va recuperar la llibertat el 5 de maig de l'any 1945. Un
cop alliberat va viure a França fins a la seva mort l’any 1996 a la ciutat de
Vierzon.
Es va demanar i aprovar (amb la vergonyant abstenció del Partido Popular) la col·locació d’una llamborda “Stolperstein” per recordar la memòria de Josep Roldán. El projecte de les ‘Stolperstein’ va néixer als anys 90, quan Gunter Demnig es va interessar per commemorar artísticament els homes i dones deportats i assassinats pel nacionasocialisme. L’alemany va crear un monument exhortatori, consistent en una llamborda cúbica amb la superfície de llautó, on consta el nom de la víctima i algunes de les seves dades essencials.
Les ‘Stolperstein’ es
col·loquen a les voreres, en un espai pròxima l’última residència de les
persones homenatjades abans que les arrestessin o deportessin. Malgrat que el ple
de l’ajuntament de Sant Joan Despí va aprovar aquesta iniciativa encara no s’ha
instal·lat.
Es tracta del projecte de
memòria descentralitzat més vast d’Europa. Actualment, hi ha més de 60.000
llambordes d’aquest tipus distribuïdes en més de 1.800 ciutats d’una vintena de
països. Les llambordes disperses permeten adonar-nos de la magnitud de la
tragèdia. En comptes de números, però, ens parlen en primera persona, amb noms
i cognoms.
D’altra banda, és un projecte
que relaciona art i memòria. Cada Stolperstein ret homenatge a una víctima del
nacionalsocialisme. D’aquesta manera, es mantenen vives les seves memòries. No
només es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també a les que van
sobreviure.
Stolperstein - significa ’pedra
que fa ensopegar’-. L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants mentre
llegeixen el nom de la persona i quin va ser el seu destí. A Sant Joan, però,
encara no ensopeguem amb la pròpia memòria.
[1] https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/deportats/760
https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2020/06/BBDD-DEPORTATS-BAIX-LLOBREGAT.pdf
[2] Expedient
per l’obtenció del certificat de deportat polític, conservat al Service Historique
de la Défense.
[4]
Es
tracta de l’expedient conservat al Service historique de la
défense de Caen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada