Déjà vu: el cartell estelar del concert de la Mercè i Star Wars

El cartell del concert d'enguany de les Festes de la Mercè a la Antiga Fàbrica Damm, és una mica espacial i recorda la carlinga del Falcó Mil·lenari. No és estrany, si s'ha d'anar a l'Antiga Fàbrica de l'Estrella el millor és fer-ho en una nau estelar...

Déjà vu

Déjà vu: Tom Hunter i Johannes Vermeer

El fotògraf Tom Hunter reinterpreta la pintura de Johannes Vermeer. 

Tom Hunter; Noia llegint una carta de desnonament

Johannes Vermeer: Noia llegint una carta d'amor

Déjà vu: Coppertone

En aquest estiu tan poc estival Kylie Minogue llueix quaranta-sis anys i presumeix de culet i silueta a la portada de l'edició italiana d’agost de la revista GQ. Es tracta d'una instantània sexi en què la diva australiana apareix en biquini a la platja mentre un caniche li pessiga la calceta, deixant-la amb mig cul a l'aire. 

La imatge està inspirada en el mític anunci de cremes de protecció solar Coppertone realitzat el 1953 i protagonitzat per una dolça nena amb el banyador abaixat parcialment per un cocker, deixant al descobert la marca blanca de les seves natges. Ara, la intèrpret australiana personifica amb certes dosis de glamur una de les imatges més conegudes de la història de la publicitat, que no és el primer cop que es versiona: Carmen Electra ja ho va fer per la revista Squire i la mateixa marca Coppertone també ho havia fet en altres campanyes més actuals.

Déjà vu: Salvador Dalí i Sophie Marceau

Sophie Marceau, per Christian Kettiger

Déjà vu: Mariano Vargas i Leonardo da Vinci

Mariano Vargas, Lady's portrait whit dog, 2003

Déjà vu: The Hole

Malgrat que el pòster de l'espectacle de varietats The Hole ha aixecat bastanta expectació i rebombori no és ni tan innovador ni tan trencador com pugui semblar. El cartell de la pel·lícula Chelsea Girls, ja jugava amb aquest tipus de provocació. 

Déjà vu: les ensaïmades d'una petita Leia

Una fotografia d'Helen Gromova m'ha recordat les ensaimades de la Princesa Leia

Déjà vu: Oihane Molinero i Leonardo da Vinci

Déjà vu: Walking cities

El grup d’arquitectes Archigram (de la unió d’arquitectura i telegrama), fundat l’any 1961, va fer interessants i utòpiques reflexions al voltant de l’arquitectura. Potser les imatges més suggerents que ens ha deixat aquest grup són les “Walking Cities” de Ron Herron, que visualitzaven el tema de les megaestructures, i que presentades en estil Pop-Art estan a cavall entre art i arquitectura.

D’altra banda cada cop que veig una de les imatges de les “Walking Cities” no puc deixar de recordar la pel·lícula d’Hayao Miyazaki, El castell ambulant, que també té cames i es desplaça. Algun cop les cases s’assemblaran?

Déjà vu: Lou Reed i Daft Punk

Avui consultat la discografia de Lou Reed, he redescobert el seu disc Legendary Hearts, i la portada m'ha recordat moltíssim la del nou (i excel·lent) treball de Daft Punk, Random Access Memories, fins i tot en el grafisme de les lletres trobo una certa inspiració. 

Déjà vu: Venus

Ryan Mcguinley

Déjà vu, Mefistoles-Ming-Raspapoulus

En la recent exposició de Méliès havia un autoretrat de George Mélies caracteritzat de Mefistòfil per a la pel·lícula La damnació de Faust (1904). El dibuix, preciós, em va recordar el personatge de l'emperador Ming, de Flash Gordon, creat per Alex Raymond, i la disfressa que llueix Rastapoulus a l'àlbum Stoc de Coc. 

Mefistoles, Mélies

Emperador Ming, Alex Raymond

Rastapoulus, Herge

Déjà vu: Che Guevara-Mantegna

Avui fa quaranta-sis anys de la mort del Che Guevara a Bolívia. Veient les fotografies del seu cadàver he recordat el Crist d'Andrea Mantegna, un dels primers escorços de la pintura. Sempre m'he preguntat si el fotògraf també tenia aquesta pintura al cap quan va publicar la fotografia. A diferència de Crist, però, a Bolívia ningú apareix plorant el Che, potser per això va morir. 

Déjà vu: Valerian i Star Wars (3)

S'inspira el Falcó Milenari de Han Solo en la nau de Valerian i Laureline? El Falcó Milenari, però, no pot fer salts espai-temporals.

Déjà vu, Valerian i Star Wars (2)

Un nou exemple de la inspiració que va suposar per George Lucas les aventures de Laureline i Valerian. En aquest cas la conservació de Han Solo en carbonita del Imperi contraataca recorda l'empressonament de Valerian a  l'àlbum L'imperi dels mil planetes (1971). 

Déjà vu: Star Wars i Valerian

Que George Lucas va llegir les històries de Laureline i Valerian és evident en moltes imatges de l'univers d'Star Wars. Per exemple la princesa Leia en el Retorn del Jedi "vestirà" una roba que s'inspira clarament en la que havia portat Laureline en l'àlbum El país sense estrella, publicat l'any 1972. 

Déjà vu, Star Wars i Centauros del Desierto

Avui veient novament Star Wars IV, he recordat la pel·lícula de John Ford Centauros del Desierto. L'escena en la que Luke torna a casa dels seus oncles per comprovar que els han assassinat recrea l’escena de Centauros en la que Martin, el nebot d’Ethan torna a casa dels oncles i constata que els indis els han assassinat. George Lucas sempre ha mostrat respecte cap a l’obra de John Ford, i Centauros, sens dubte n’és una de les millors pel·lícules que tant va influir en Lucas i molts dels seus companys generacionals, com Spielberg o Coppola.