dilluns, 25 d’abril del 2011

Blade Runner

"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus més enllà d'Orió. He vist rajos C brillar en l'obscuritat prop de les portes de Tanhauser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir."

diumenge, 24 d’abril del 2011

El camp del terrissaire, Andrea Camilleri

Un nou cas del comissari Montalbano, aquest cop al voltant de la traició del camp del terrissaire, una traició  bíblicament justificada, en una demostració més que Andrea Camilleri escriu els seus llibres des de una cultura literària molt àmplia. Fins i tot Sant Pere va negar tres vegade al mestre... Un bon llibre, fàcil de llegir amb un Mimí Augello més estrany del que és habitual, tot i que jo sempre he estat més del Fazio.


En un moment del llibre Camilleri introdueix una interessant reflexió a partir d’una frase de Btrecht: … “ Per què s’hauria d’estimar l’àmpit d’on vaig caure de nano?”. Però s’adonava que la frase no era justa. Perquè de vegades, quan t’has fet gran, l’odiat àmpit de la finestra d’on vas caure quan eres un marrec et torna amb tanta força a la memòria que si calgués faries un pelegrinatge fins a la fi del món per tal de poder-lo veure com el veies aleshores, amb els ulls de la innocència...". Certament a vegades els records milloren i es suavitzen amb el temps i per això aquell moment en que vam sentir dolor se'ns presenta com un moment millor del que vam viure. No és dolent que la memòria ens traicioni i ens idealitzi allò que va passar: és una bona manera de millorar el que ha passat, sense oblidar però que el millor està per venir, en el present que és, en el futur que serà i en el passat que canviarà quan el tornem a visitar. 
 

dijous, 14 d’abril del 2011

80 anys de República


La majoria només recordem la República un cop l'any cada catorze d'abril, però la República va ser més que una data: va ser l’intent més seriós de modernitzar el país durant el segle XX; va ser la gran ocasió perduda per construir un estat des de la modernitat i amb les bases del progrés. En només un any es van crear 9620 escoles, escoles imprescincibles en un país que com Marcel·lí Domingo apuntava estava format per una majoria "d'homes trencats". Durant la República una part molt important dels polítics va sortir entre els millors preparats de la societat, no com ara en que la política és massa sovint refugi d'aquells que sense un partit al darrera no serien capaços de prosperar en un món on d'altres han demostrar més capacitats i més coherència.

La República va ser una oportunitat frustrada que va fracassar entre les presses del moviment obrer i l’atac reaccionari de la dreta més miop:  va ser la nina assassinada pels militars que oblidant el seu jurament es van aixecar contra el seu poble per sotmetre’l en comptes de protegir-lo. No va ser perfecta i molts dels seus defectes van ser debilitats internes, però també va ser una idea de servei, de justícia i d'esperança.

Com deia Macià:



CATALANS :


Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.


D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.


En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.


Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.


Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.


En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.


Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.


Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

dilluns, 11 d’abril del 2011

Marvels

Acabo de llegir Marvels, un gran còmic, amb dibuixos d’Alex Ross sobre un guió de Kurt Busiek. Es tracta l’obra amb la que es va donar a conèixer Àlex Ross i explica tota la història dels prodigis de Marvel, vista des del punt de vista d’un fotògraf, Phil Sheldon, que contempla les aventures d’aquests herois des dels seu orígens amb la Torxa Humana i Namor, la transformació del Capità Amèrica, els 4 Fantàstics, Iron Man, els Vengadors, els Mutants de la Patrulla-X, fins a l’últim dels grans superherois: Spiderman.

No és una trama original, és un resum de allò que ja havia publicat Marvel, però es narra de forma unitària i amb una coherència al llarg de tot el temps: la relació entre els humans i els prodigis es basa en la necessitat i la desconfiança. Els homes necessiten que els ajudin, però no els agrada acceptar aquesta ajuda, que mostra les mancances pròpies. Malgrat que sabem què passarà la història sembla nova, i lamentes que s’acabi.

En el dibuix, com sempre Alex Ross es mostra magistral, tot i que potser en un estadi una mica per darrera que a Kingdom Come, una obra posterior. És possible que el dibuix hiperrealista de Ross funcioni millor amb l’univers DC, més espectacular i més  majestuós que l’univers Marvel, més real i menys transcendent.

divendres, 1 d’abril del 2011

Les armes

Cada arma que es fabrica, cada vaixell de guerra navegant, cada coet que es dispara significa, finalment, un robatori als qui tenen fam i no són alimentats, els que tenen fred i no vestit. This world in arms is not spending money alone. Aquest món en armes no només està gastant els diners. It is spending the sweat of its laborers, the genius of its scientists, the hopes of its children. Està gastant la suor dels seus treballadors, el geni dels seus científics, les esperances dels seus nens. This is not a way of life at all in any true sense. Això no és una forma de vida en absolut en cap sentit real. Under the cloud of threatening war, it is humanity hanging from a cross of iron. Sota el núvol d'amenaça de guerra, és la humanitat que penja d'una creu de ferro.

Dwight D. Eisenhower , D'un discurs davant la Societat Americana d'Editors de Diaris, 16 abril 1953

Every gun that is made, every warship launched, every rocket fired signifies, in the final sense, a theft from those who hunger and are not fed, those who are cold and not clothed. This world in arms is not spending money alone. It is spending the sweat of its laborers, the genius of its scientists, the hopes of its children. This is not a way of life at all in any true sense. Under the cloud of threatening war, it is humanity hanging from a cross of iron.