La majoria només recordem la República un cop l'any cada catorze d'abril, però la República va ser més que una data: va ser l’intent més seriós de modernitzar el país durant el segle XX; va ser la gran ocasió perduda per construir un estat des de la modernitat i amb les bases del progrés. En només un any es van crear 9620 escoles, escoles imprescincibles en un país que com Marcel·lí Domingo apuntava estava format per una majoria "d'homes trencats". Durant la República una part molt important dels polítics va sortir entre els millors preparats de la societat, no com ara en que la política és massa sovint refugi d'aquells que sense un partit al darrera no serien capaços de prosperar en un món on d'altres han demostrar més capacitats i més coherència.
La República va ser una oportunitat frustrada que va fracassar entre les presses del moviment obrer i l’atac reaccionari de la dreta més miop: va ser la nina assassinada pels militars que oblidant el seu jurament es van aixecar contra el seu poble per sotmetre’l en comptes de protegir-lo. No va ser perfecta i molts dels seus defectes van ser debilitats internes, però també va ser una idea de servei, de justícia i d'esperança.
Com deia Macià:
CATALANS :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d’abril de 1931.
El President
FRANCESC MACIÀ
FRANCESC MACIÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada