«Va néixer amb el do del riure i amb la sensació que el món estava boig. I aquest va ser tot el seu llegat.»
Rafael Sabatini va escriure aquesta frase per descriure Scaramouche, el protagonista de la seva novel·la homònima. Però també podria servir, gairebé com una divisa, per presentar René Goscinny. Perquè si hi ha una característica que defineix l’autor d’Astèrix, és precisament aquesta capacitat de mirar el món amb humor, d’intuir-ne l’absurditat i de convertir-la en literatura.
Avui, 14 d’agost de 2026, es compleixen cent anys del naixement de René Goscinny, un dels grans noms de la literatura i la historieta del segle XX. Nascut a París el 1926, Goscinny va morir prematurament el 5 de novembre de 1977, però en només cinquanta-un anys va deixar una obra que continua formant part de l’imaginari de diverses generacions.
Quan tenia dos anys, la seva família es va traslladar a Buenos Aires, on Goscinny va créixer i va començar a treballar en el món de la il·lustració i la publicitat. Després de la Segona Guerra Mundial va passar una etapa als Estats Units i, el 1951, va tornar a París, on va començar a treballar per a la World Press. Allà va conèixer Albert Uderzo, una trobada decisiva per a la història del còmic europeu.
La col·laboració entre Goscinny i Uderzo va donar aviat els seus primers fruits. El 1952 van crear Jehan Pistolet, un jove aventurer i aspirant a pirata; el 1954 va arribar Luc Junior, un jove reporter que viatja pel món a la recerca d’històries. Són obres encara allunyades de la maduresa que assolirien més endavant, però ja hi apareixen alguns dels ingredients que caracteritzaran el seu humor: el gag, els jocs de paraules, els malentesos i una mirada irònica sobre els tòpics de les aventures tradicionals.
El 1955 arribaria una altra peça fonamental de la trajectòria de Goscinny: la seva col·laboració amb Morris a Lucky Luke. A partir d'aquell moment, Goscinny va anar consolidant-se com un dels grans guionistes del còmic francobelga, amb una extraordinària capacitat per crear diàlegs àgils, situacions absurdes i personatges memorables.
Amb Uderzo encara havia de fer un pas més. El personatge d'Oumpah-Pah havia estat concebut uns anys abans, però va ser reprès i adaptat per a la revista Tintin el 1958. Les aventures de l'indígena shavashava i del cavaller francès Hubert de la Pâte Feuilletée van permetre al tàndem Goscinny-Uderzo desenvolupar amb molta més llibertat l'humor que després esclataria amb Astèrix.
I aleshores va arribar Astèrix (i l'inseparable Obèlix). El 1959, en el primer número de la revista Pilote, Goscinny i Uderzo van presentar Astèrix el gal. La sèrie combinava aventures, paròdia històrica, caricatura social i un extraordinari domini dels jocs de paraules. L'èxit va ser immediat i, amb el temps, Astèrix es convertiria en una de les obres més populars de la historieta europea.
L'èxit d'Astèrix va anar molt més enllà de la historieta. A través de les aventures del petit gal i els seus companys, Goscinny va construir una sàtira intel·ligent de la societat contemporània: la política, la burocràcia, el nacionalisme, els conflictes entre veïns i fins i tot les modes i els costums del seu temps apareixen transformats en humor. La seva escriptura combina els jocs de paraules amb referències històriques i culturals, cosa que permet que els còmics funcionin tant per als lectors joves com per als adults.
Però la seva obra no es limita a Astèrix i Lucky Luke. Amb Jean-Jacques Sempé va crear El petit Nicolas, una sèrie literària protagonitzada per un nen que observa el món dels adults amb una barreja d'innocència, ironia i sentit de l'humor. També va crear, amb Jean Tabary, Iznogoud, i va participar en nombrosos projectes editorials, cinematogràfics i radiofònics.
Una altra faceta essencial de Goscinny va ser la seva tasca al capdavant de Pilote, revista que va contribuir decisivament a transformar la historieta francesa i europea. Des d'allà va donar espai a nous autors i va demostrar que el còmic podia ser, alhora, entreteniment popular i una forma sofisticada de narració.
Cent anys després del seu naixement, l'obra de Goscinny conserva una sorprenent vitalitat. El seu secret probablement rau en una combinació poc habitual: humor intel·ligent, ritme narratiu, observació de la societat i una enorme capacitat per jugar amb el llenguatge. Per això Astèrix, Lucky Luke, el petit Nicolas i els altres personatges que va ajudar a crear continuen parlant-nos avui, molt més enllà de l'època en què van ser concebuts.
Celebrar el centenari de René Goscinny és, en definitiva, celebrar un autor que va entendre que fer riure també podia ser una manera de mirar el món amb esperit crític. I potser per això la frase de Sabatini resulta tan adequada: el riure no era només una característica de la seva obra, sinó una manera d'entendre el món.
