dilluns, 25 de juny del 2012

Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu, Blade Runner



El 25 de juny de 1982 es va estrenar Blade Runner, pel·lícula dirigida per Ridley Scott a partir de la novel·la de ciència ficció Somien els androides amb ovelles cibernètiques de Philip K. Dick. Segons el meu parer poques vegades una pel·lícula supera tant l’obra literària en la que es basa d’una forma tant gran com aquesta: la novel·la és un bon llibre, però la pel·lícula és genial.




Protagonitzada per Harrison Ford, Sean Young i Rutge Hauer narra en un futur cada cop més proper el dilema d’uns androides que es neguen a la desaparició i la persecució policíaca d’un Blade Runner encarregat de posar fora de circulació les unitats que s’escapen fora de control. Una música increïble a càrrec de Vangelis, uns efectes i un treball d’ambientació   perfecte, l’atmosfera fosca del futur, la trama que en certs aspectes recorda als grans clàssics del cinema negre, fan de Blade Runner un clàssic modern.  Però per sobre de tot Blade Runner ens fa pensar sobre la vida, la mort i la pròpia humanitat.  Per això en el seu moment no va ser un èxit comercial, i per això amb els anys s’ha convertit en una pel·lícula de culte. El fet que algunes parts de la pel·lícula no acabin de quedar clares encara ha contribuït més a aquesta popularitat. 

I ens ha deixat un dels monòlegs més poètics de la història del cinema:

"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus més enllà d'Orió. He vist rajos C brillar en l'obscuritat prop de les portes de Tanhauser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir."


diumenge, 24 de juny del 2012

La vida no té solució... perquè no és un problema!

Alexandre Jollien, filòsof suís deia  en una interessant  entrevista publicada a La Vanguàrdia: "La vida no té solució perquè no és un problema" 

L'arbre de la vida, de Gustav Klimt, 1909

Què li van diagnosticar? Atetosis.

Què és això? Discapacitat neuromotora: dificultats en la coordinació de moviments.

Des de quan? De naixement, per hipòxia (falta d'oxigen) en el cervell, per estrangulament amb el cordó umbilical.

Què recorda de la seva infantesa? La lluita contra les meves dificultats físiques.

Qui diria que el va ajudar més? Un amic capellà em va animar a buscar la veritat, guiant-me en les meves lectures filosòfiques.

I què filòsof el va il · luminar més? Sòcrates, quan diu: "Abans d'intentar viure millor, intenta millorar".

En què consisteix millorar? En arribar a ser com un nen: sense màscares.

D'on extreu la seva força? De la meva debilitat: la fragilitat és fortalesa.

Quina és ara la seva fragilitat? Ser pare. Miro a altres pares ... i voldria tenir aquests cossos forts, sans, vàlids.

Enveja? Gelosia? Admiració? Una mica de tot. Va lluitar contra això: vull acceptar el meu cos i viure com un home.

Progressa? Com ho porta? Sempre he sentit: "No ets com els altres", és veritat ... Però sense exagerar! Ara he de no exagerar a l'idealitzar el cos d'altres.

Com s'aprèn això? Junts entenem que un cos d'home és com un altre cos d'home, amb els seus dons, les seves dificultats ... i el seu final.

Sí, tots els cossos, al final ... Al forat! Per això aprenc d'un amic enterramorts.

De debò? He conviscut una setmana amb ell en els seus pompes fúnebres. Li vaig preguntar per què no es posava guants per tocar cadàvers, i em va dir: "Aquesta senyora fa dues hores abraçava als seus néts i la besaven: per què m'he de posar guants per tocar?".

Què va aprendre allà? Semblaria el pitjor ofici possible ... Però insufla confiança en la vida! El cos és sagrat, però som una mica més ... que no sé definir.

Si pogués triar un cos per tornar a néixer amb ell, quin triaria? No hi ha una vida que jo vulgui en la seva totalitat. I d'haver tingut un cos vàlid ... jo no hagués viscut tot el que he viscut.

Tot és per a alguna cosa, tot va encaixant ...La vida no té solució ... perquè potser no és un problema. El repte és confiar en la vida.

Què és el millor i el pitjor dels seus dies? Em desperto i em desanimo: sé que tot em costarà un gran esforç i no em ve de gust aixecar-me. I medito mitja horeta ...

En què consisteix aquesta meditació? Observo com els pensaments tristos apareixen, vénen i se'n van. Després treball. A la tarda quedo amb amics. I després estic amb la meva família.

Com és la relació amb la seva dona? No és una passió de serial romàntic: ens estimem tal com som, sense interpretar personatges que no som.

Què la va enamorar de vostè? La meva lleugeresa i la meva alegria.

Què és lleugeresa? El contrari de pretensiós, de pompós.

Què és alegria? Adhesió total a l'existència.

I què és la felicitat? La conjunció d'alegria i desinterès. I aquí fallada jo!

Per què? Perquè em costa la desafecció: quant algú és amable amb mi ... Paf, m'atrapa! Hauria de saber ser més fluid i serè.

Com puc aprendre l'alegria? Està en tu! Busca al teu fons, sota les teves màscares ... Tu fixa't en com un nen l'expressa, de manera espontània i simple.

Què els ensenya vostè als seus fills? Que els estimo incondicionalment: "Encara que cremis la casa, t'estimaré igual!", Els dic.

Vigileu ..."Però procura que no passi!", Afegeixo, ha, ha ... I els demano perdó per les meves imperfeccions, debilitats i errors. I els ensenyo exercicis espirituals.

Expliqui un. Cada matí em pregunto: "A qui puc ajudar avui?". I sempre trobo a algú.

Dos. Cada matí em pregunto: "De quin objecte em puc desempallegar avui?". Tinc molts llibres, i cada dia en regalo un a algú.

Tres. Un cop per setmana busco, entre els meus contactes telefònics, a qui pugui estar més sol i necessitat. I el truco.

Quatre. Amb els meus fills, prenem tres llibres de casa, inserim un bitllet de 10 francs a cada un i els regalem a tres captaires. ¡Un s'ha aficionat a Sèneca: em va alegrar veure-ho!

Cinc. Els ensenyo als meus fills que "el Buda no és el Buda, per això en dic Buda". És a dir, "Víctor no és Víctor, per això en dic Víctor".

Expliqui-m'ho. Ensenya a prendre una distància alegre, és una invitació a la llibertat: viu sense màscares, sense interpretar personatge algun!

Es pot viure sense màscares? Els nens ho fan. I és genial. Ser simple, lleuger, quina meravella.

Quin diria que és la màxima virtut? La bondat.

Per sobre de la intel · ligència? La suprema intel·ligència es diu bondat.


Víctor M. Amela, La Vanguardia, 29 de juny de 2012

Pepsi Man, per Francisco Ibáñez


Als anys 60 Francisco Ibáñez va crear un personatge, Pepsi Man, per a promocionar el conegut refresc de Cola. Pepsi Man, provist d'una pistola que disparava rajos de la popular beguda, acabant amb els problemes entre aquells que rebien el bany de la beguda de la cordialitat.




dimecres, 13 de juny del 2012

Per molts anys Naranjito



Avui fa trenta anys, el 13 de juny de 1982, començava el Mundial 82, en una cerimònia inaugural que es va celebrar al Camp Nou. Només tenia sis anys però recordo alguns detalls de la cerimònia: sobretot un colom format per persones al mig del camp i un nen que va treure d’una pilota un colom blanc. Però el que més recordo és la mascota del Mundial, Naranjito, una taronja creada per María Dolores Salto i José María Martín Pacheco, que fins i tot va tenir una sèrie de dibuixos animats pròpia que feien els dissabtes després de dinar.

Naranjito i els seus amics, Citronio i Clementina


Vaig tenir algunes banderoles del Mundial, una col·lecció de clauers amb les monedes que es van encunyar per commemorar l'esdeveniment i encara conservo un coixí amb la imatge de Naranjito. També vaig gaudir d'un meravellós àlbum de cromos de Danone, sobre la història dels mundials de futbol que no em cansava de mirar.




Avui doncs Naranjito fa trenta anys, per molt anys Naranjito. 

dimecres, 6 de juny del 2012

Ray Bradbury


Ray Bradbury (1920-2012) és un dels escriptors més importants de la ciència ficció. Ray Bradbury és autor de dos de les obres cabdals del gènere: Cròniques marcianes i Fahrenheit 451.

Fahrenheit 451, la temperatura a la que crema el paper, explica una societat totalitària en la qual els bombers s’encarreguen de cremar els llibres que estan prohibits. La idea arrenca del fet que els nazis cremessin llibres, d’aquesta impressió va néixer un breu relat The fireman (1951) que després es transformaria en Fahrenheit 451 (1953).  El protagonista de la novel·la, el jove bomber Guy Montag, li picarà la curiositat i començarà a robar volums, fet que li canviarà la perspectiva, i començarà a memoritzar llibres.

Fahrenheit 451 és una interessant reflexió al voltant del valor del coneixement, de la necessitat del control per part del poder establert, i de la repressió indirecta a partir de la ignorància. Fahrenheit és una antiutopia a mig camí entre el Món Feliç d’Aldous Huxley o el 1984 de George Orwell. El sistema que planteja Bradbury està entre la violència que exerceixen els bombers contra aquells que volen conservar el coneixement i la indiferència de la resta de la població totalment seduïda pels missatges que el poder els transmet a través de la Holovisió, una situació imaginària que a vegades sembla massa propera. Ja ho deien els romans: “pa i circ”.