Kingdom Come

Acabo de llegir Kingdom Come, simplement bestial. La demostració de que el còmic pot ser un gran art.

Kingdom Come és una obra mestra del còmic de superherois, del còmic en particular i de la literatura en general. Insuperable l'edició de Planeta, plena de material complementari del procés creatiu. És tracta d’una obra amb guió de Mark Waid i dibuix d’Alex Ross, que es centra en l’univers de DC Comics, protagonitzat per tota la legió de superherois que poblen l’editorial. Els principals protagonistes són Superman, Wonder Woman, Batman i el Capità Marvel. I com a secundaris de luxe tots els membres de la família DC, tots: Lex Luthor, Flash, Green Lantern, Robin, Aquaman... Un còmic crepuscular que fa tornar a creure en els herois.

 

La trama, complexa i gens maniquea, esta ben desenvolupada  i malgrat que ens mostra uns superherois cansats, més madurs del que és habitual i en alguns casos, sobretot en el de Superman, bastant torturats. Un transfons religiòs, la lluita dels déus entre els humans i un déus humans que s'ho mirem. No estem doncs davant una història fàcil com succeeix moltes vegades amb les histories de Superman, aquesta vegada la distància que separa els metahumans dels humans és massa gran i es planteja un dilema que pot portar a la destrucció de la humanitat si no es resol. Fins i tot els dolents estan marcats per un destí tràgic i més que dolents semblen víctimes de la pròpia inadaptació. Gran final, èpic. I gran epíleg, humà. 

El dibuix d’Alex Ross, hiperrealista, és definitivament immillorable, en molts casos costa creure que està davant d’un dibuix. El llapis d’Alex Ross està anys llum per sobre d’altres dibuixants hiperrrealistes, com Segrelles o Don Lawrence. Un traç superior, uns dissenys magistrals, uns superherois poderosos, unes imatges que no es miren, que s’admiren.

La història definitiva de l’univers DC, que indica la virtut del còmic i davant la qual em plantejo, ara que tan de moda estan les pel·lícules de superherois, la impossibilitat de portar-la a la gran pantalla. La ingent creació d’Alex Ross seria impossible d’assolir en cinema.

Imprescindible, els herois de DC, sempre més distants que els de Marvel, es fan carn de la mà d’Àlex Ross.

Impressionant la dedicatòria, a Cristopher Reeve, que ens va fer creure que l’home podia volar.