Els lladres de la Llum

Aquesta nit s’ha produït un robatori. Ningú ha anat a cap comissaria a denunciar-ho però crec que cal que tothom sàpiga que ha succeït. Els lladres disposen de la complicitat del govern i dels mitjans de comunicació el que afavoreix el seu delicte. Cada any per aquestes dates passa el mateix: des dels informatius ens indiquen que a la nit quan siguin les tres hauran de tornar a ser les dues, i a sobre ens diuen que podrem dormir una hora més, i abans de dormir revisem tots els rellotges de casa i el retardem una hora, i així nosaltres també contribuïm al robatori. I avui quan ens hem despertat el dia ha estat rar, no sabíem ben bé a quina hora havíem de dinar, no sabíem en quin moment estavem..., però fins que ha arribat la tarda no hem pres consciència de la magnitud de la tragèdia: l’hora que hem pogut restar més al llit però que no hem fet servir s’ha esfumat de la tarda i ja no la tornarem a tenir fins d’aquí a sis mesos. Des dels informatius d’avui ens han bombardejat amb un reportatge que repeteix els arguments de cada any indicant que el sacrifici val la pena i que suposa un estalvi energètic enorme.  Potser sigui veritat i suposi un estalvi de diners però aquests diners ens els fan pagar a costa del nostre temps, sobretot el temps d’oci, a costa del temps dels nens que veuen com és de nit quan surten de col·legi, que s’han d’acomiadar del parc fins que arribi la primavera.

El canvi d’hora és una mercantilització del temps relatiu. El temps, la mesura del temps és una construcció humana, però a partir de mitjans del segle XX es va descobrir que la mesura del temps es podia esprémer més i que no tot el temps tenia el mateix valor i que el temps del matí, el temps en que la major part de la gent treballa, era més valuós que el temps de la tarda, el temps en que la majoria no treballa i es pot dedicar al descans, a l’oci i a allò que més ens agrada. Com deia Paul Lafargue, el gendre de Marx, en la seva obra L’elogi de la mandra, l’aspiració de l’ humanitat havia de ser no treballar més de tres hores al dia i dedicar la resta a la cultura, l’oci, la família i nosaltres mateixos. En comptes d’això, però, vam decidir que el temps té preu, que el temps és or, i que el temps que no es treballa té menys valor que el temps que dediquem a la feina. No es podia malbaratar la llum durant la tarda, la llum al matí són diners i calia traspassar el malbaratament lumínic de la tarda ociosa cap al matí productiu. Per això es va idear el canvi horari i es va perpetrar el robatori, i cada any es repeteix, i nosaltres col·laborem i cada any belluguem en benefici dels lladres de la llum les manetes dels nostres rellotges, i a les tardes arribem més d’hora a casa, i no podem estar al carrer perquè ens han robat el Sol i nosaltres ens l’hem deixat prendre.