El hombre que mató a Liberty Valance

«En el Oeste, cuando la leyenda es más bella que la verdad, imprimimos la leyenda.»

El hombre que mató a Liberty Valance és una gran pel·lícula dirigida per John Ford. L’altre dia la vaig revisar. El narrador és el vell senador Ransom Stoddard (James Stewart) explica la veritable història de la mort de Liberty Valance (Lee Marvin) en la que va jugar un paper molt important Tom Doniphan (John Wayne). Amb la màgia del blanc i negre la pel·lícula suposa una de les fites més importants del western, però també es tracta d’una de les grans pel·lícules del cinema. Ara “L’home que va matar a Liberty Valance” també és una bona cançó dels Amics de les Arts, que parla dels reconeixements que a vegades rebem per allò que no hem fet, de les idealitzacions al nostre favor que no sempre ens beneficien, ja que igual que arriben poden marxar.

No hi ha cap nació que hagi explicat tan bé com els EUA la pròpia visió de la seva història. La indústria del cinema nord-americana és la més poderosa i eficaç del planeta  i ha creat fins i tot un gènere del recull del seu passat més mitificat: el western. El western, la conquesta de l’Oest, quan els EUA eren un país amb una frontera interna en constant retrocés. En el western clàssic, abans que Sergio Leone i Clint Eastwood el deconstruissin des de Almeria, l’estructura dels protagonistes és molt maniquea: els dolents són molt dolents i els bons encarnen els valors de l’ideal americà: independent, fet a si mateix, amb autonomia respecte a les lleis i amb un codi moral propi. 

Cap actor com John Wayne va encarnar aquests valors tan bé, i el director que millor va dirigir a Jonh Wayne va ser John Ford, que fins i tot el va fer protagonitzar una altra obra mestra lluny de l’Oest: “El hombre tranquilo”, iniciant un gènere de pel·lícules que s’emmarquen en pobles idíl·lics i idealitzats, en que la comunitat es veu trasbalsada per l’aparició d’una situació excepcional o per l’arribada d’un intrús-protagonista que no podrà més que deixar-se portar per l’encant del lloc de rebuda. Dins d’aquest gènere situaria entre d’altres pel·lícules com “Local Hero”, “Despertant en Ned”, “La gran seducció”, “L’anglès que va pujar una colina i va baixar una muntanya” i fins i tot les arrels de “Doctor en Alaska”.

CURIOSITATS

Lee Van Clef és un dels sicaris que acompanya a Liberty Valance. Sobre el paper dels secundaris al cinema: 
http://www.elpais.com/articulo/portada/talento/secundario/elpepuculbab/20101023elpbabpor_41/Tes