dissabte, 8 de desembre del 2012

Pura i sense màcula, el dogma de la Puríssima Concepció


Inmaculada de Murillo


La Puríssima o la Inmaculada  Concepció és un dogma de l’Església Catòlica, definit en la butlla Ineffabilis Deus pel Papa Pius IX (1846-1878), el 8 de desembre de 1854.  Pius IX va viure una etapa molt convulsa del Papat ja que entre d’altres aspectes va veure com els Estats Pontificis desapareixien annexionats pel regne d’Itàlia (1870) que culminava la unificació italiana. Durant el seu Papat també es va establir la infal·libilitat del Papa (1870) just  quan el poder terrenal (els Estats Pontificis) es perdia.

Segons el dogma de la Puríssima, discutit des de l’Edat Mitjana, la verge Maria estava lliure de pecat des del moment de la Concepció. Es tractava de si la verge també fou creada sense màcula, sine macula, és a dir sense contacte carnal i va ser objecte d’obsessives discussions dins de l’església catòlica, sobretot la sevillana, en plena Reforma i Contrareforma entre els dominics que la negaven i els franciscans que l’acceptaven.

Inmmaculada de Pacheco

Al segle XVII, durant el Barroc, es concreta la imatge de la Inmaculada Concepció. Francisco Pacheco, mestre i sogre de Velázquez, va concretar la iconografia de la Inmaculada a nivell plàstic. Al final del seu tractat l’Art de la pintura, publicat el 1649, realitza una sèrie de recomanacions per a representar la Inmaculada Concepció de Maria. Entre aquests consells diu que no ha d’aparèixer amb en nen en braços, cal pintar-la en la flor de l’edat, de dotze a tretze anys, i amb les puntes de la mitja lluna cap a baix, s’ha d’adornar d’àngels i serefins, i s’ha de pintar amb túnica blanca i mantell blau.

Inmaculada de Velázquez
El pintor però que més desenvoluparà el tema de les Immaculades serà Bartolomé Esteban Murillo. Les Inmaculades de Murillo es caracteritzen per una delicadesa i una gràcia especial de la figura femenina i infantil. El sentiment, l’amabilitat i la tendresa són qualificatius característics de la seva obra, d'estil vaporós. El pintor sevillà crearà unes pintures serenes i plàcides, en les que prima l’equilibri compositiu i expressiu. Colorista excel·lent i bon dibuixant, va concebre els seus quadres amb un fi sentit de la bellesa i amb harmoniosa  mesura, lluny del dinamisme de Rubens, o de la teatralitat italiana.  

Inmaculada de Murillo


Altres pintors han realitzat Inmaculades de gran qualitat, però sens dubte, cap d’elles no han quedat tan presents en l’imaginari com les obres de Murillo. 

Inmaculada de El Greco

Inmaculada de Alonso Cano, 1648
Inmaculada de Zurbaran
Inmaculada de Tiepolo, 1769
Esbós de Inmaculada, de Goya


2 comentaris:

  1. Amb la túnica vermella n'has posades algunes i les trobo més potents. M'encanta la del Tiépolo. Les puntes de la lluna millor cap a vall, no punxen tant! les del Murillo, les que millor volen.

    ResponElimina
  2. Fent aquest petit recull me n'he adonat que els pintors anteriors a Murillo tenen tendència a utilitzar la túnica vermella i el mantell blau, mentre que a partir de Murillo es consolida la utlitzaició de la túnica blanca i el mantell blau, potser buscant una imatge més suau... segur que hi ha algun motiu. Jo no recordava la Inmaculada de Tiépolo i també m'ha encantat.

    ResponElimina