dijous, 6 de desembre de 2012

Oscar Niemeyer, adéu al poeta de les corbes


Oscar Niemeyer (1907-2012), un dels més grans del segle XX, autor d’edificis blancs on es combinaven de forma exquisida línies corbes i rectes, ens va deixar ahir deu dies abans de celebrar el 105 aniversari.

Format a l’Escola Nacional de Belas-Artes (1930-1934) de Rio de Janeiro. Va treballar per Lúcio Costa i Carlos Leao (1935) i per Le Corbusier a París (1936). Després es va incorporar al Departament de Patrimoni Històric i Artístic Nacional. Entre 1937 i 1956 va treballar pel seu compte. Es va fer famós pels seus dissenys del pavelló brasiler per a la Fira Mundial de Nova York en 1939, així com per diversos edificis en Pampúlha. Entre aquests s’ha de destacar la Capella de Sao Francisco (1943-1944), el Club Nàutic (1942-1943), i el restaurant i casino del mateix (1942-1943). La fàbrica Duchen (1950, en col·laboració amb Helio Uchoa), una escola en Diamantia (1950) i els edificis per exposicions del parc Ibirapuera (1951-1954) revelen la personal juxtaposició de composicions rectes i corbes.


Congrés Nacional (Brasília)
Congrés Nacional (Brasília)
Niemeyer fou director d’arquitectura de NOVACAP (l’organisme governamental de construcció) a Brasília i va dissenyar els principals edificis públics de la ciutat, que possiblement constitueixen la seva obra més important i entre els quals destaca el Palau Presidencial, el Palau del Congressos i la Plaça dels Tres Poders, tots ells dissenyats i construïts simultàniament entre 1958 i 1960. El Teatre Nacional es va edificar entre 1959 i 1970. 

Catedral de Ntra. Senyora de Fàtima (Brasília)
Interior de la Catedral de Ntra. Senyora de Fàtima (Brasília)

L’espectacular catedral de Nostra Senyora de Fàtima de Brasília (1959-1970) en forma de flor, erigida a la plaça principal de la ciutat n’és encara l’edifici més destacat. La vertiginosa i hiperbòlica estructura de formigó, com una corona d’espines, posseeix entre els nervis estructurals verticals una fina malla metàl·lica de vidre poligonal endotèrmic, que confereix a l’obra imatge de transparència, com un enorme vitall gòtic. El campanar, de campanes vistes, s’aixeca per separat al costat com una escultura. 


La Catedral de Brasília i el Campanar 
Niemeyer va realitzar projectes pel seu compte a partir de 1961, construint edificis arreu del món. Entre ells els més importants són la Universitat de Haifa (1964) a Israel; la seu del Partit Comunista Francès (1966, en col·laboració amb Jean de Roche i Chemetof) a París, i l’edifici Mondadori (1968-1975) a Milà. A Argèlia va dissenyar el Centre Cívic (1968) i la Universitat de Constantine (1969).


Edifici Mondadori (Milà)
Entre les seves darreres obres destaquen el Centre de Cultura (1972-1982) de Le Havre, França, i els jardins zoològics (1969-1974) d’Argèlia i el Museu d’Art Contemporani (1991-1996) a Niterói (Brasil). Els seus projectes més recents són el Museu Oscar Niemeyer (2002), a Curitiba, l’auditori Ibirapuera (2005), a Sao Paulo, i el Centre Cultural Oscar Niemeyer (2011) a Avilés (Astúries).


Museu d'Art Contemporani (Neteroi)

Centre Niemeyer (Avilés)
Centre Niemeyer (Avilés)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada