Piero Manzoni, el suport del Món

La base del Món, Kunstmuseu, Herning (Dinamarca).

La base del món és un paral·lepípede cúbic, col·locat en el terra, amb un text escrit al revés. La idea de l’obra neix de la visió del Món com una esfera, com un gegantí mapamundi que ha de descansar sobre una base. Amb aquesta obra l'artista conceptual Piero Manzoni obté un doble resultat: s’apropia del Món i el converteix en una obra d’art personal, i actua de manera que el propi Món es considera una gegantina representació de si mateix, a escala 1:1. El tex està cap per avall, perquè un cop que també nosaltres hem considerat el planeta en que vivim com una espècie de representació de si mateix és com si l’imaginéssim recolzat sobre un plànol invisible. El Món esdevé una escultura gegantina creada per Manzoni. 

Guy Fawkes, el 5 de novembre

Mai no es sap quan caldrà posar-se una careta

Guy Fawkes va ser un conspirador catòlic anglès de finals del  segle XVI i principis del XVII. Amb el grup per a la restauració del catolicisme a Anglaterra va planejar la Conspiració de la pólvora per acabar amb la cambra dels lords i el rei, i així posar fi a les persecucions religioses. Va fracassar i va ser arrestat el 5 de novembre de 1605. Després de confessar les seves intencions i negar-se a delatar els seus còmplices va ser executat. Cada any es commemoren aquests fets en la coneguda Nit de les fogueres o Nit de Guy Fawkes.

A la novel·la gràfica V de Vendetta d’Alan Moore,  V, el misteriós revolucionari que lluita per enderrocar el govern feixista, amaga la seva identitat darrera d’una màscara i disfressa inspirada en Guy Fawkes.

El Tancat de Codorniu

El Tancat de Codorniu, Alcanar

Total Recall

Desafio Total (Total Recall) és un remake del mateix títol de Verhoeven, a partir d’un relat de Philip K. Dick, Ho podem recordar tot per vostè (1966). La pel·lícula malgrat una ambientació molt treballada, no és tan inquietant com el relat, ni tan enèrgica com la primera adaptació. Colin Farrell fa que el seu paper no sigui el principal i destaca sobretot Kate Beckinsale com la seva estimada esposa. Per desgracia la pel·lícula confirma un dels problemes que en molts casos afecta al gènere de ciència-ficció: s’aconsegueixen resultats visuals brillants (els robots-sintètics, per exemple; les persecucions, els cotxes; les diferències entre el Regne Unit i la Colònia...) però les històries no acaben de convèncer. 

El piloto de las dos caras, de Margot

NetCom2 ha llençat una nova aventura de la sèrie Las investigaciones de Margot, titulada El piloto de las dos caras, una història que aquest cop es trasllada a Itàlia. Els autors del còmic són: Olivier Marin guionista i dibuixant;  i Callixte, story-board i dibuixos i color. Els dibuixos són impressionants, com sempre. Aques cop hi haurà "cameos" de Bianca Castafiore, i aprofitant que l'acció transcorre a Itàlia també apareixerà un Silvio Berluscconi, i un Roberto Begnini que encaixen prefectament cadascun amb els respectius personatges. L’argument es situa després de la boda de Margot i Louis, que estan gauidint del viatge de noces a les platges de la Toscana. Però durant una capbussada romàntica, amb Margot lluint un breu bikini blanc que recorda a Ursula Andress contra el Doctor No, descobriran unes peces d'un cotxe portades per una recent tempesta, que pertanyen a un Fiat 500 de rallies. Malgrat l'oposició de Louis, Margot decidirà resoldre el misteri que hi ha al voltant del misteriós cotxe i el seu pilot... Fiats, Ferraris, Vespas competeixen aquesta vegada amb les corbes de Margot. 

La resta de llibres publicats fins ara dins de la col·lecció "Las investigaciones de Margot" són els següents:

http://alejandrorosmateos.blogspot.com.es/2012/08/las-investigaciones-de-margot-en-las.html

http://alejandrorosmateos.blogspot.com.es/2012/08/las-investigaciones-de-margot-en-las.html

http://alejandrorosmateos.blogspot.com.es/2013/07/margot-un-2cv-para-una-musa.html

Per cert, la última pàgina del llibre mostra a una riallera Margot al flanquejada per un Volkswagen Escarabat i un Volkswagen Kharman Gia. Pistes de noves aventures?

Projecte Castor

La veritat sobre el projecte Castor, tal i com es va publicar a la Gatonera del setmanari El Temps del 15 d'octubre. Construir, especular a tota costa sense tenir present l'interés del projecte ni les seves conseqüències. Bellugant diners que assegurem entre tots perquè les empreses constructores, com les caixes o com els bancs tenen garantida la immunitat davant dels negocis. 1300 milions d'euros per un projecte fracassat, però 1300 euros que els inversors agrupats en la empresa Escal (Dundee Energy, ALBA, Florentino Pérez, Southeastern, ACS i altres inversors a través dels bancs) no perdran. En resum, un exemple més d'un país que funciona a partir de pilotassos del totxo en el que primen els interessos de les grans empreses. Així ens va. 

L'última casa de Le Corbusier

Avui, Dia de Tots Sants,  moltes són les persones que visiten els cementiris. Les tombes a vegades ens poden dir molt sobre les persones: algunes tombes són tan enormes i pretensioses  com els seus ocupants ho van intentar ser en vida, i d’altres són senzilles i tranquil·les com la de Lev Tolstói. Entre aquestes tombes senzilles i tranquil·les una de les més boniques és la tomba de Charles-Edouard Jeanneret, Le Corbusier (1887-1965), al cementiri de Roquebrune, a Cap Martin. Projectada pel mateix artista l’any 1957, és tracta d’un prisma, amb una inscripció sobre una placa de colors, i un cub molt simples i estètics igual que la resta de l’obra d’aquest artista de línies pures i belles. Entre les dues figures geomètriques hi ha una petita creu. Al fons, emmarcant el paisatge el mar Mediterrani que forma part també del repòs.