diumenge, 5 de juny de 2011

Interpretant la Història

Aquesta darrera setmana la Real Academia de la Historia (RAH) ens ha obsequiat amb la magna obra Diccionario Biográfico Español. En algunes de les entrades, com la de Francisco Franco que segons el Diccionario va ser autoritari però no totalitari,  l’obra dista molt de ser imparcial. Imparcialitats com aquesta són intolerables des d’una institució que amb aquest despropòsit ha perdut la credibilitat que li caldria i que d’altra banda ja no era molt gran.


La lamentable apologia m’ha recordat una anècdota sobre la desapareguda URSS que Tony Judt explicava en el seu llibre Postguerra. Un oient trucava a Radio Armènia i preguntava: És possible predir el futur? i rebia aquesta resposta: Sí, no hi ha cap problema. Sabem exactament com serà el futur, el nostre problema és el passat, que sempre està canviant. Tota una lliçó sobre les interpretacions de la Història.

La Història no és una disciplina exacte, i una de les seves riqueses rau en la varietat d’interpretacions que resulten del seu estudi. Precisament la discussió permanent és un dels motors de la comprensió del passat. El problema sorgeix quan la llibertat d’interpretacions s’utilitza com a coartada per justificar atrocitats injustificables a partir de un revisionisme basat en la tergiversació i la mentida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada