Gairebé sempre que mor algú penso: descansi en pau. Avui, amb la notícia de
la mort del Dictador argentí Jorge Rafael Videla, recordant algun dels seus
fets i les seves paraules costa de pensar què mereix aquest monstre que
afirmava per justificar els seus actes: “pongamos
que eran siete u ocho mil las personas que debían morir para ganar la guerra
contra la subersión”. Responsable de milers de desapareguts, tortures,
detencions il·legals, Videla ha mort a la presó als vuitanta-set anys,
condemnat pels seus actes (no com a l’estat espanyol que té una Constitució que
impossibilita la revisió dels crims del franquisme). No se què hi haurà després
de la vida, però si hi ha més Videla no mereix aquesta pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada