divendres, 17 de maig de 2013

No llores por él Argentina


Gairebé sempre que mor algú penso: descansi en pau. Avui, amb la notícia de la mort del Dictador argentí Jorge Rafael Videla, recordant algun dels seus fets i les seves paraules costa de pensar què mereix aquest monstre que afirmava per justificar els seus actes: “pongamos que eran siete u ocho mil las personas que debían morir para ganar la guerra contra la subersión”. Responsable de milers de desapareguts, tortures, detencions il·legals, Videla ha mort a la presó als vuitanta-set anys, condemnat pels seus actes (no com a l’estat espanyol que té una Constitució que impossibilita la revisió dels crims del franquisme). No se què hi haurà després de la vida, però si hi ha més Videla no mereix aquesta pau.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada