Fronts oberts, de Pau Vidal

A Fronts oberts, Pau Vidal repren les peripècies de Miquel Camiller, ja refet de les peripècies d’Aigua bruta. El filòleg obsessiu continua domiciliat a la Plaça del Diamant amb la sa padrina mallorquina, però ha canviat la feina a l’Acadèmia d’Estudis Catalans per l’ensenyament que ell creu plàcid a l’Escola de Policia de Catalunya. Amb l’ajut però d’un eficient gos policia, el Neeskens, en Miquel Camiller ben aviat es veurà investigant l’assassinat d’un doctorant en Psicologia descobert al País Valencià i que l’acostaran al gris i sòrdid ambient dels departaments universitaris i li permetran introduir nous personatges.

Amb el mateix sentit de l’humor que emprava a Aigua bruta l’autor passa comptes amb tot allò que creu que s’ho mereix, i l’acostuma a encertar. Pau Vidal llueix un impressionant domini de la llengua que mostra en les traduccions al català que fa de l’obra d’Andrea Camilleri (per això Miquel Camiller rep el nom de l’escriptor italià, igual que el comissari Montalbano ho fa de Manuel Vázquez Montalban). A Fronts oberts ha realitzat una novel·la que es llegeix amb tanta facilitat com entusiasme. Una lectura molt recomanable. Esperem que no sigui la última.