dilluns, 1 de setembre de 2014

1 de setembre de 1939: Polònia en flames. L'inici de l'infern


La matinada de l’1 de setembre de 1939 l’Alemanya hitleriana va envair Polònia i es va iniciar oficialment la Segona Guerra Mundial. Com a excusa davant la comunitat internacional, Hitler va utilitzar un incident fronterer fictici que ell mateix havia planejat després d'intentar annexionar-se Danzing. El motiu però era aconseguir el que els alemanys consideraven com el Lebensraum, l’espai vital a costa dels pobles eslaus de l’est d’Europa. 



Després de l’arribada dels nazis al poder l’implacable programa amb què Hitler pretenia incrementar l’espai vital alemany es va desenvolupar a través de l’Anschluss (unió) amb Àustria i les ocupacions dels Sudets (a l’antiga Txecoslovàquia) el 1938 i de Polònia el 1939, que provocarien l’esclat de la Segona Guerra Mundial. En l’atac alemany la Werchmacht, l'exèrcit alemany va posar en pràctica la Blitzkrieg o (guerra llampec) que consistia a rodejar les posicions defensives enemigues i encerclar-les. Mentrestant, altres tropes continuaven avançant cap a l'interior del país ocupant les ciutats i els punts estratègics. Les tropes encerclades podien resistir durant un temps però, aïllades de la resta de l'exèrcit, tard o d'hora acabaven per rendir-se. L'exèrcit alemany, amb el suport dels bombardeigs de la Luftwaffe (més nombresa i millor equipada que l’aviació polonesa), va superar fàcilment les defenses poloneses i el 8 de setembre ja havia arribat als afores de la capital, Varsòvia. 

El dia 17, l'exèrcit soviètic va envair Polònia des de l'est, amb el pretext de protegir la població bielorussa i ucraïnesa de la zona. En realitat, la repartició de Polònia entre Alemanya i la Unió Soviètica ja havia estat prèviament acordada en el PacteMolotov-Ribbentrop signat l’agost de 1939. Varsòvia va caure el 27 de setembre i les últimes tropes poloneses van rendir-se el 6 d’octubre. Les pèrdues poloneses van ser 70.000 morts, 133.000 ferits i 700.000 presoners; els alemanys van tenir 11.000 morts, 30.000 ferits i 3.400 desapareguts en el combat [1]



Des del primer dia de la guerra els alemanys van posar en pràctica el programa ideològic del Führer amb l’objectiu de refer la demografia europea. Crueltats que els europeus no havien imaginat durant quatre segles van caure sobre jueus i polonesos per igual. Hitler va exigir l’eliminació de les classes dirigents i intel·lectuals de Polònia i Stalin en va ajudar amb entusiasme.

Vint-i-cinc anys després de l’esclat de la Gran Guerra es va iniciar un nou conflicte bèl·lic encara més cruent que l’anterior. Els seus orígens es remunten als injustos tractats de pau imposats als països vençuts. Per això hi ha qui considera els dos conflictes com un de sol i l’anomenen la Segona Guerra dels Trenta Anys. Dels fangs de Versalles vingueren les flames d’Stalingrad, Pearl Harbour, Hiroshima o Nagasaki.

Malgrat la convenció de considerar l’1 de setembre com la data d’inici de la Segona Guerra Mundial, a l’Àsia des del 1938 Japó estava en guerra declarada contra la Xina, i al 1936 havia esclatat la Guerra Civil Espanyola, on es van enfrontar les ideologies que també s’enfrontaran en la Guerra Mundial. La Guerra Civil Espanyola va ser un desgraciat preludi sense continuïtat al conflicte mundial. La República Espanyola, una democràcia, es va enfrontar contra els totalitaris sollevats recolzats per l’Alemanya nazi i l’Itàlia feixista. Les democràcies occidentals no van saber ni van voler ser prou fortes per ajudar al govern legítim. Aquella feblesa va alimentar la voracitat dels totalitaris i els va fer creure que serien invencibles. Amb aquest context les conseqüències de la Segona Guerra Mundial van ser tràgiques: el nombre de morts, l’intent d’extermini del poble jueu, l’alliberament de l’est d’Europa per la URSS..., i van marcar la història mundial en els cinquanta anys posteriors.




[1] MURRAY, Williamson i MILLETT, Allan R. (2002): La Guerra que había que ganar, Barcelona, Editorial Crítica, página 69

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada