divendres, 16 de març de 2012

Spirou. El diario de un ingenuo, per Émile Bravo


Mai he estat spirouista, de fet aquest és el primer cop que he llegit un llibre d’Spirou, però reconec que el còmic m’ha agradat. Émile Bravo situa l’acció de la història en els moments previs a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, en el marc de les converses secretes entre el dèbil estat polonès i l’Alemanya nazi per evitar el conflicte. Spirou, que treballa de grum de l’hotel de Brussel·les on s’efectuen aquestes trobades serà testimoni privilegiat, mentre que nosaltres tindrem la resposta d’alguns interrogants sobre el personatge: perquè porta sempre la roba de l’hotel, i sobretot com comença la seva amistat amb Fantasio. 



Émile Bravo aconsegueix una història entretinguda, en una tasca difícil ja que es tracta de reinventar en el passat una icona del còmic. El dibuix encaixa en l’escola de Marzinelle, i el color és tot un encert ja que s’escora cap a la gama dels ocres, aconseguint una sensació d’antic. Segons Émile Bravo la seva intenció era desmitificar a Spirou, i com que no el conec no sé si ho aconsegueix. Malgrat que l’Spirou de Bravo tintineja a vegades Franquin estaria orgullós del treball de Bravo. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada