divendres, 12 d’octubre de 2012

Viatgers en el temps



Tots som viatgers en el temps. No deixem de viatjar cap endavant des de que naixem fins que morim. A finals del segle XIX les històries de viatges en el temps havien accelerat lleugerament aquest procés. Els viatges en el temps eren poc destacables fins que Mark Twain va popularitzar els viatges al passat amb Un ianqui a la cort del rei Artur (1889) i que H. G. Wells escrigués La màquina del temps (1895), portant el viatger a un futur tan remot que tot canvia.



Els viatges en el temps poden ser doncs cap el passat o cap el futur.

És molt més senzill viatjar cap el futur per una raó, una persona que viatja cap el futur no pot afectar el present. La seva principal funció és servir com punt de vista per descriure el nou món al que ha arribat. Per aquest motiu moltes de les utopies o antiutopies del segle XIX, ambientades en el futur, tenen protagonistes que han saltat en el temps, o despertat després de un segle o més de somni (que és el mateix que viatjar en el temps). Per això les novel·les del segle XIX sobre viatges en el temps són avorrides excepte el relat de Wells.  H. G. Wells trasllada el protagonista de la màquina del temps a centenars de milers d’anys al futur i pot presentar una Terra totalment estranya i aterradora, però al mateix temps una conseqüència de les forces de l’evolució social i biològica.

Viatjar al passat és un recurs altament subversiu, ja que fàcilment es pot provocar un canvi en el curs de una història que condiciona el futur des del que s’ha viatjat al passat, produint una paradoxa espaial-temporal de conseqüències imprevisibles. La creació de noves línies temporals és un dels temes més tractats per la ciència-ficció.


Hi ha un tercer tipus de viatge en el temps, menys popular: el d’un viatger d’una època futura que arriba al món d’avui, carregat de meravelles científiques o fugint d’horrors futurs.

La forma de viatjar en el temps és variada, accidentalment o voluntàriament, de forma natural o gràcies a enginys. Entre aquests a part de la Màquina del temps de Wells, potser els més populars són la Tardis del Doctor Who (un Senyor del Temps), la nau de Valerian i Laureline o el mític Delorean de Retorn al Futur


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada