Jacques Tardi és un autor de reconegut prestigi i un pacifista militant. Des de la clàssica “La guerra de las trincheras” o “Puta Guerra”, vàries han sigut les obres en les quals ha retratat l'horror i l'absurd de la Primera Guerra Mundial, origen de tots els mals. Però en aquesta ocasió ha decidit acostar-se a la Segona a través de l'experiència que el seu pare, René Tardi, va deixar escrita en tres quaderns abans de morir. Réne Tardi va ser voluntari en una divisió de carros blindats francesa durant la Segona Guerra Mundial, que li va robar la joventut, perquè molt aviat va ser empresonat i va passar quatre anys i vuit mesos en el camp d'Stalag IIB, a la Pomerània. Quatre anys i vuit mesos de captivitat, fred, fam, intents de fuga (impossible no pensar en La Gran Evasió) i lluita per la supervivència.
Jo, René Tardi, presoner de guerra a l’Stalag IIB és, igual que els altres còmics de Tardi sobre la Gran Guerra, un treball interessantíssim sobre història i sobre els horrors de les guerres, de totes les guerres. Amb una documentació molt acurada, habitual en els treballs de Jacques Tardi, el color en blanc i negre i la gama de grisos, trencada puntualment per l’ús de vermells que augmenten el dramatisme és tot un encert. Narrat com el diàleg fluid que mai no van poder mantenir el pare i el fill és sens dubte una gran història i un gran llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada