dimarts, 10 de juny del 2014

La cooperativa agrícola de Pinell de Brai


Cèsar Martinell va ser l’encarregat de construir el celler per al Sindicat Agrícola de Pinell de Brai. L’encàrrec es va fer mentre construïa el celler de Gandesa.

El cooperativisme agrari i les catedrals del vi

Les cooperatives agràries, o sindicats agraris eren una resposta a la destrucció de vinyes provocada, a partir de 1879, per la plaga de la fil·loxera. A més de la replantació amb ceps americans, de la creació d'ensenyament tècnic agrícola i d'estacions enològiques, la sortida a la situació crítica de les vinyes fou la formació de grans cooperatives de producció i distribució de vins (i d'olis). Passar de la petita producció particular a la gran producció col·lectiva significava, però, disposar d'uns espais molt més grans.



Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973) és el gran impulsor de l’arquitectura agrària, amb la gran quantitat de cellers que va construir al voltant dels anys 20, justament coneguts com a “catedrals del vi”. Martinell tenia molt interès a subratllar el caràcter radicalment funcional, i barat, dels seus projectes arquitectònics. I, també, el seu caràcter d'obra col·lectiva. En les seves construccions les voltes de maó de pla i els arcs parabòlics són emprats amb finalitats pràctiques que esdevenen, al mateix temps, d’una gran bellesa formal. Una difusa ratlla recorre les seves construccions entre el modernisme i el noucentisme, i com recollia Ignasi Solà-Morales [1], no hem de caure en l’error de considerar-les modernistes, sinó que són un prova de com les formes modernistes, especialment les derivades de la tradició gaudiniana, foren incorporades en un programa constructiu noucentista.

La primera societat agrícola catalana es constituí a Barberà de la Conca el 1893. El salt, però, es produiria a partir de 1917-18, quan cooperativistes i Mancomunitat de Catalunya van construir grans cellers cooperatius a Rocafort de Queralt, Vila-rodona, el Pinell de Brai i Nulles.

La vinculació de les construccions dels sindicats agraris ajudats per la política agrària de la Mancomunitat de Catalunya [2] és indubtable. Si la banca pública especialitzada, és a dir la Caixa de Crèdit Agrari i Comunal de la Mancomunitat, no hi arribava, les cooperatives demanaven crèdits a la banca privada local, més cara.



El primer dels grans cellers de Martinell va ser el Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt (1918); entre el 1918 i el 1922  va construir la cooperativa agrícola de Pinell de Brai i, només en els tres anys posteriors es poden comptabilitzar fins a vint-i-dues intervencions. El total de les construccions agràries de Cèsar Martinell s’eleva a 29 cellers i 14 molins d’oli [3]. Els 1918-19 són els anys de la punta de cresta: es construeixen i s'inauguren cellers (i, en algunes poblacions, trulls) projectats per Cèsar Martinell, a Falset, Gandesa, Palau d'Anglesola, Cornudella, Montblanc, Miralcamp, Pira, Ibars d'Urgell, Aiguamúrcia, Albatàrrec, Arbeca, Torregrossa, l'Albí. Comença el temps de “les catedrals del vi”. El 1920-21, l'obra de Martinell s'amplia en l'espai, car fa cellers a Ripollet, Rubí, Igualada, Llorenç del Penedès, Santes Creus, Sant Cugat del Vallès, i en la temàtica, car projecta una farinera per al Sindicat Agrícola de Cervera, que es comença a construir el 1921, o una gran destil·leria a Vilajuïga.

A partir de la dictadura Miguel Primo de Rivera Cèsar Martinell deixa de tenir encàrrecs per projectar cellers i trulls. El cooperativisme agrari català no encaixava amb la dictadura espanyola, i a més a més, la Caixa i la Mancomunitat de Catalunya són anul·lades per decisió de la dictadura militar.

La cooperativa agrícola de Pinell de Brai 

El cas del Pinell de Brai és paradigmàtic. La construcció d'un celler amb capacitat de 22.000 hectolitres evitaria haver de carretejar el raïm durant 10 quilòmetres amb fortes pujades, fins a Gandesa, on el comprador fixava el preu. Es tracta d’una construcció de quatre naus contigües de 10x31,50 metres, una de les quals estava destinada a almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de 320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les dues naus centrals van ser unides per una nau d’alçària més gran, tal i com també havia fet a Falset.





Els arcs de l’interior van ser afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs. Martinell va decidir donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó de rosca i amb maons afaiçonats [4].






[1] FONTBONA, Francesc (2002): El modernisme a l’entorn de l’arquitectura, Barcelona, pàgina 164
[2] BALCELLS, Albert; PUJOL,Enric; SABATER, Jordi (1996): La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Ed. Proa, pàgina 394
[3] BALCELLS, Albert; PUJOL,Enric; SABATER, Jordi (1996): La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Ed. Proa, pàgina 399
[4] PLA, Maurici (2006): Catalunya. Guia d’Arquitectura Moderna, 1880-2007, pàgina 364




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada