Antoni Bonet a Sant Joan Despí

L'any 1970 l'arquitecte Antoni Bonet Castellana va projectar un edifici per la Gallina Blanca de Sant Joan Despí. Segur que molts l'haureu vist però potser no heu parat atenció en uns dels edificis més interessants del nostre municipi. 

Exterior de l'edifici. El formigó i les plantes
es combinaven perfectament. 

Es tractava d'un edifici de serveis per als treballadors la mateixa empresa (menjador, vestidors, economat...), realitzat en formigó, amb una coberta vegetal, en un estil a cavall entre el racionalisme i el brutalisme.

Interior del menjador

La coberta estava enjardinada

Actualment l'edifici esta en desús, i el podeu veure si passeu per l'estació de tren Sant Joan Despí (R4) ja que es troba a tocar. És poc conegut dins de l'obra de l'Antoni Bonet. Malgrat l'abandó en que es troba és un edifici que impressiona, tot i que és possible que no li parem atenció perque es troba just al davant de la Torre de la Creu de Josep Maria Jujol.

Antoni Bonet va iniciar els estudis primaris i secundaris a les Escoles Pies. L’any 1929 va ingressar a la Facultat de Ciències Exactes i a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1945. Entre 1932-1936 porta a terme els seus primers treballs professionals al taller d’en Josep Lluís Sert i d’en Josep Torres Clavé. El 1934 ingressa com a soci estudiant del GATCPAC i, el 1935, crea amb Torres Clavé i Sert, la firma MIDVA (mobles i decoració per a l'habitage actual), dedicada a la fabricació de mobles en sèrie, obtenint el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona d’aquell mateix any. El 1936 acaba els seus estudis, viatja a París i ingressa a l’estudi de Le Corbusier. Col·labora al mateix temps amb en Sert i Torres Clavé en la construcció del Pavelló d’Espanya per a l’Exposició Internacional de 1937, i construeix l’estand de Catalunya al Pavelló Internacional de Premsa. En plena Guerra Civil espanyola decideix traslladar-se a l'Argentina. Allà constitueix el Grupo Austral amb un grup d’arquitectes argentins. Entre 1938 i 1963, la seva trajectòria professional va transcórrer entre l'Argentina, l’Uruguai i Catalunya, tornant definitivament a Barcelona el 1963. Alguns dels projectes més emblemàtics a Barcelona són La Ricarda, el Canòdrom Meridiana amb el qual va guanyar el premi FAD o l’edifici Mediterrani; la Casa d’estudis per artistes a Buenos Aires, l’edifici Terraza Palace o l’edifici La Solana del Mar.