La Torre de la Creu es troba situada al Passeig de
Canalies núm. 14 de Sant Joan Despí, al costat de l’Estació de Ferrocarril i
rep a tothom quan arriben a la ciutat en tren. La Torre de la Creu és junt a
altres edificis modernistes de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí, com Can
Negre, la Torre Serra-Xaus o la Torre Jujol, el motiu que Sant Joan Despí formi
part de la ruta europea del modernisme.
La promotora de l'edifici fou Josefa Romeu i Grau,
vídua de Gibert, tieta de Josep Maria Jujol i Gibert. L’encàrrec consistia en
realitzar dues cases d’estiueig aparellades, ja que llavors Sant Joan Despí era
un poble d’estiueig lluny del brogit actual. L’edifici s’inicià al 1913, ara fa
cent anys, i es finalitzà al 1916. A
partir d’aquesta obra Josep Maria Jujol rebé diversos encàrrecs a Sant Joan
Despí, els més important dels quals fou Can Negre, i esdevingué arquitecte
municipal.
La Torre de la Creu estava formada en un principi
per dos habitatges adossats. Al 1966, després de la venda de la torre, el nou
propietari encarregà a Lluís Bonet i Garí (1893-1993) la transformació dels dos
habitatges en un únic habitatge. Fruit d'aquesta reforma s’eliminaren envans
interiors i baranes de separació de les terrasses i desaparegué una de les dos
xemeneies.
Tecla Jujol, filla de Josep Maria Jujol, dissenyà
el revestiment mosaic que s’observa en l’actualitat. Josep Maria Jujol havia recobert les cúpules
amb restes de vidre d’una fàbrica de Cornellà (a l'estil de la Masia Freixa, de
Terrassa) , que amb el temps van perdre adherència i es desprengueren. No
creiem que aquesta actuació desvirtuï, però, l'obra de Josep Maria Jujol, ja
que ell mateix havia utilitzat solucions semblants en altres obres seves, com a
les cúpules de Can Negre.
Al 1987 Joan Bassegoda i Nonell dirigí les obres
de restauració que s’efectuaren per tal d’adaptar l’edifici a les necessitats
del nou propietari (La Caixa de Pensions, des de 1981) que pretenia
instal·lar-hi un Centre de Dia. L’actuació es va centrar principalment en la
consolidació de paviments, baranes i del revestiment de les cúpules,
especialment el de la xemeneia.
La casa projectada per Josep Maria Jujol està
formada per la intersecció de cinc cossos cilíndrics, els tres més amplis
finalitzats en el mateix pla. Sobresurten a diferents alçades els dos més
estrets, que són les escales de les dues vivendes. A l’alçada del terrat dos
cilindres més sorgeixen entre les cúpules, corresponent a les escales que
porten a les golfes i els miradors. Coronen l’edifici les cúpules de mida,
forma, proporció i alçades diferents, que donen molta mobilitat al conjunt. La
creu que culmina la més alta de les cúpules ha donat nom a la torre, tot i que
la forma que li dona també li ha valgut ser coneguda com la Torre dels Ous. L’expressivitat
dels treballs de ferro en tota la casa (baranes, reixes, la creu...)
contribueixen a remarcar el caràcter excepcional de l’edifici.
Des del punt de vista artístic la Torre de la Creu
té un valor considerable ja que és la primera obra de Josep Maria Jujol a Sant
Joan Despí i una de les més originals. El fet que la propietària fos la tia de
l’arquitecte va permetre-li actuar amb màxima llibertat. Com indica Montserrat
Duran (2003, 107 i següents), la llibertat que aquí tingué per definir una
arquitectura tan autèntica fa que puguem parlar de l’arquitectura de Jujol com d’obres de manifest. Jujol fa a la Torre
de la Creu la mena d’arquitectura que ha somiat fer, lliure de convencions i
íntegrament convençut de la força de la seva plàstica i la capacitat de
transmissió d’una manera de fer, d’un gust arrauxat i alhora esteticista i
allunyat de tota mena de convencionalisme. La Torre de la Creu serà la seva
marca com a arquitecte de cases i, malgrat que no en tornarà a fer cap altra d’igual,
els encàrrecs no pararan, sobretot a Sant Joan Despí.
DURAN I ALBAREDA, Montserrat (2003): Josep Maria
Jujol. L’arquitectura amagada, Barcelona,
Ed. Meteora
LLINÀS, José i SARRÀ, Jordi (1996): Josep Maria Jujol, Köln, Ed. Taschen
JUJOL, Josep Maria (1974): L’arquitectura de Josep Maria Jujol, Barcelona, Ed. CACB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada