Guerra a ultrança al Borbó

La Guerra de Successió (1702-1715) assenyala una fita determinant en la història de Catalunya. La derrota catalana de 1714 va suposar l’abolició de les constitucions i de les institucions de govern del Principat, la fi de l’estat català. El mateix s’esdevinguéals altres regnes de la Corona d’Aragó.

El plet dinàstic que enfrontà les cases de Borbó i d’Àustria a la mort de Carles II (1700) va esdevenir ben aviat una guerra internacional, amb repercussions directes o indirectes arreu d’Europa i en altres continents. La proclamació com a hereu de la Monarquia hispànica del duc Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV, amb el nom de Felip V, suscità un ampli rebuig a la majoria de corts europees.

La Gran Aliança de la Haia, formada el 1701, declarà la guerra als estats borbònics l’any següent. Un any més tard, el 1703, l’arxiduc Carles d’Àustria, fill segon de l’emperador Leopold I, va serproclamat rei de la Monarquia hispànica, a Viena, amb el nom de Carles III. El 1705 la resistència catalana signà amb Anglaterra el Pacte de Gènova. Aquest tractat internacional donà pas, en els mesos següents, al desembarcament aliat a Barcelona, la revolta generalitzada del país i la proclamació de Carles III com a rei dels catalans. S’iniciava, doncs, un nou front d’aquesta guerra internacional, que constituí, de fet, la primera guerra civil hispànica.

Tot i que la guerra internacional era clarament favorable als aliats, dos fets contribuïren a trencar la seva cohesió política. D’una banda, a Gran Bretanya, l’arribada al poder dels tories (conservadors), el 1710, suposà un canvi d’actitud. Els tories eren partidaris d’abandonar la guerra a canvi d’importants contrapartides comercials a Hispanoamèrica, que Lluís XIV i Felip V es mostraren disposats a escoltar. D’altra banda, la mort de l’emperador Josep I, germà de Carles, suposà la proclamació d’aquest com a emperador, amb el nom de Carles VI. Per a la resta d’estats aliats, la possibilitat que un mateix monarca regnés alhora a l’Imperi germànic i a la Monarquia hispànica no resultava gaire menys inquietant que l’ampliació del domini borbònic que havia originat la guerra. Per això, el 1713 van signar el Tractat d’Utrecht, que reconeixia Felip V com a rei hispànic. En contrapartida, en van obtenir concessions territorials i econòmiques de gran abast. Tanmateix, els catalans restaren abandonats a la seva sort.

El juliol de 1713, mentre les tropes aliades abandonaven Catalunya tot cedint el territori a l’exèrcit de les Dues Corones borbòniques, es convocà la Junta General de Braços, o Parlament del Principat. El 9 de juliol la Junta aprovà la resistència, davant la sorpresa de les diverses corts europees. Políticament, s’iniciava el moment republicà. La Conferència dels Tres Comuns (Generalitat, Consell de Cent i Braç Militar) es va fer càrrec del govern de la Catalunya resistent, va organitzar la defensa i el proveïment. Tanmateix, es tractava d’un combat òbviament desigual, que acabà amb la derrota total l’11 de setembre de 1714.

La declaració de guerra del 9 de juliol va ser aquesta:

" ARA OJATS TOTS GENERALMENT

Es fa saber, de part de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel·lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel·lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:

 L’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.

Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.

Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria.

Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel·lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester. "