Dia Mundial de la Televisió

La identitat secreta de Superman

... és que no s'hauria de jugar amb Batman

Bojos...

Hi ha gent que realment està boja...

Any Nou

Bon i galàctic Nadal

Arriba l'hivern

Arriba l'hivern, si més no meteorològic. Winter is coming!!!

Passejant l'AT-AT

Al principi et fa molta gràcia quan et regalen un AT-AT però després l'has de treure a fer les seves necessitats faci el temps que faci. 

La Immaculada Barbie virginal

Si fins i tot la mateixa Madonna era virginal, Barbie, la nina de mides impossibles no podia ser menys. I és que Barbie serveix per a tot i no hi ha professió que se li resisteixi. Per això s'ha creat la "Barbie Medalla Milagrosa", i malgrat que de moment és broma qualsevol dia podria ser veritat. Les semblances amb les Inmaculades de Murillo amb el mant blau són més que evidents. 

6 de desembre, dia de la Constitució

Dia mundial del vàter

Hi ha dies per a tot i el 19 de novembre és el dia mundial del vàter.

Tanquem la paradeta... fins sempre Senyor Bachs

El presentador de ràdio i televisió Josep Maria Bachs ha mort al setanta anys. Nascut al barri de Gràcia el 1944, el 'senyor Bachs' va treballar a Ràdio Joventut i a RTVE a Catalunya, on va participar en programes com ara “Informatiu Miramar”, “Opinió” i “Giravolt”. Amb l'arribada de TV3 va presentar espais d'entreteniment, com “Tres i l'astròleg” (1984) i “Filiprim” (1985-1989). 

“Filiprim”, va ser el programa que li va reportar més èxit a TV3 gràcies també a secundaris de luxe com l'Encarregat (Jaume Sorribas) i l'Avi (Llàtzer Escarceller). L'any 1993 va fer un parèntesi a la televisió pública catalana i va substituir Jordi Estadella al concurs de TVE “Un, dos, tres responda otra vez”, dirigit per Chicho Ibáñez Serrador. 

Dotat d’una veu claríssima, potent i segura i un posat seriòs, el primer record que guardo d’ell és presentant les notícies de l’“Informatiu Miramar”, quan al migdia es feia la desconnexió del circuit català. Per mi aquelles poques hores de programació en català eren tota una novetat, una excepció que amb la inauguració de TV3 es va resoldre. I a TV3 el “senyor Bachs” seria un dels presentadors més populars. A “Tres i l'astròleg” va introduir els concursos a la televisió catalana, i a “Filiprim” va ser el rei indiscutible de la mitja tarda, amb un programa on es combinaven humor (amb col·laboradors d’excepció com Jaume Perich i continues referències a Palau de Plegamans), concursos, publicitat (creïbles eren les seves falques com les de “Fem un Okey”), trucades telefòniques ( tres, set, tres, tres, vuit i dos números més) i el genial final amb la ja mítica frase “Tanquem la paradeta”. 

Avui més que mai: Tanquem la paradeta, fins sempre Senyor Bachs.

El despropòsit del dipòsit

Finalment aquest despropòsit que era el dipòsit del Castor ha arribat a port. L'Estat espanyol que no té cap inconvenient per ofegar les economies domèstiques ja ha pagat a la constructora ACS els 1350 milions d'indemnització per l'anul·lació del projecte Castor, una màquina perfecte si el que es volia era causar terratrèmols o saquejar les butxaques dels ciutadans. Però segons els estudis de l'OCU els 1350 milions ens acabaran sortint per una factura molt superior. Els seus càlculs parlen de 4731 milions que repercutiran durant trenta anys en la factura del gas. País...

Mafalda una nena de cinquanta anys

Avui es compleix el 50è aniversari del Mafalda, una nena de sis anys crítica i pessimista que odia la sopa i parla de temes polítics i socials amb una lucidesa que no sempre tenen els adults. Les seves historietes s'han traduït a 30 llengües i s'han adaptat al cinema i la televisió. L'origen del personatge es remunta a l'encàrrec que una companyia d'electrodomèstics li va fer a Quino. Volien un personatge el nom del qual comencés per la lletra "M", la inicial de la companyia. Mansfield va fer fallida i el personatge va romandre inèdit. Mafalda va aparèixer per primera vegada a 'Gregorio', el suplement d'humor de la revista 'Leoplán', el 29 de setembre del 1964, i després va començar a publicar-se regularment al setmanari 'Primera Plana', de Buenos Aires. El 9 de març del 1965 el personatge va passar al diari 'El Mundo' i va començar l'èxit imparable del personatge. El primer llibre del personatge va aparèixer el Nadal d'aquell any, i la tirada inicial de 5.000 exemplars es va exhaurir en dos dies. 

Tot i l'èxit que havia assolit, Quino va deixar de dibuixar tires de Mafalda el 25 de juny del 1973 perquè ja no sentia la necessitat de fer servir l'estructura de les tires còmiques. Després d'aquesta etapa, Quino es va entregar a un humor més àcid i negre, destinat en un grau més alt a un públic adult i que ha anat recopilant en la seva col·lecció de llibres d'humor. Entre els més recents hi ha '¡Qué presente impresentable!' (2005), 'La aventura de comer' (2007) i '¿Quién anda ahí?' (2013).

Tornada al cole

I spray for you

Catalunya no és Jordi Pujol

Afortunadament, i malgrat que a alguns els agradaria, Catalunya (com qualsevol altre país) no és una única persona. Els defectes de Pujol, doncs, no s'han de generalitzar a tot un territori. Que cadascú assumeixi els seus actes i que no els faci extensius a totjom. 

S'acaben les rebaixes!!!

S'acaba l'agost i s'acaben les rebaixes!!! serà també la fi del món?

És Mary Poppins un Senyor del Temps?

Veient aquesta imatge i repassant les habilitats que demostrava Mary Poppins és lògic pensar que potser la famosa mainadera era un Senyor del Temps. És una possibilitat que no cal descartar completament. 

Monstres antediluvians a Barcelona

A la Revista Algo el 15 d'agost de 1931 es recollia en portada un monstre antediluvià davant de la Catedral de Barcelona. A jutjar pel seu posat no sembla gaire agressiu, potser més sorpres ell que els barcelonins que el contemplaven. 

Dia Internacional de l'Arqueologia