El camí de casa teva
el conec més que ningú;
l'he seguit tantes vegades
només per veure't a tu!
L'he seguit tantes vegades,
Agnès, el conec tan bé!
Casa per casa et diria
totes les del teu carrer.
Ta finestreta és tancada
quan passo cada matí.
Ta finestreta és tancada
i no s'obre mai per mi.
Per què no hi brilla com l'alba
la llum del somriure teu,
i en respons amb un «Bon dia»
quan jo et digui: «Agnès, adéu»?
Pel camí de casa teva
quants viatges faig en va!
Esperançat en venir-hi;
desenganyat en tornar!
Martí Dot i Parellada
La meva petita contribució al Dia de la poesia catalana a internet