Arbres

L'altre dia vaig trobar una interessant col·lecció de tunels d'arbres d'arreu del món. Els passejos flanquejats per arbres sempre m'han semblat preciosos i acollidors, camins segurs que t'acompanyen.

Consum

L’altra dia El Roto ens tornava a regalar una de les seves lúcides reflexions. En moments de crisi econòmica seriosa com la que actualment travessem un dels grans damnificats ha estat el consum, convertint la crisi en un pou del que sembla difícil sortir ja que un dels principals motors de l’economia capitalista és el consum. No és que cregui que el consum pel consum sigui sostenible ni el millor model, però si els dirigents pretenen arreglar els macro números que ells mateixos havien permès a costa de l’economia real reduint la circulació de diners (ja sigui abaixant els salaris i augmentant els impostos) no hi haurà recuperació dins del sistema actual. Malgrat que Keynes fa temps que va morir les seves ensenyances són encara vàlides, malgrat que els neoliberals preferirien que les seves idees no haguessin existit mai. 

25 anys sense Andy Warhol

Andy Warhol (Pittsburgh 1928-Nova York 1987) va ser un pintor, dibuixant, gravador i cineasta. Es va instal·lar a Nova York l’any 1949 i fou un artista comercial d’èxit als anys cinquanta (arribant a guanyar una medalla el 1957 amb anuncis de sabates). L’any 1962 es va donar a conèixer en exposar unes imatges estergides de llauna de sopa Campbell i d’ampolles de Coca-Cola. 

Es va fer famós al convertir-se en el personatge més controvertit del pop art als Estats Units. Ràpidament es van fer popular les seves successions de fotografies, aparentment sense fi, de Marylin Monroe, Liz Taylor, Mao Tse Tung, Elvis Presley i altres personatges cèlebres a més d’escenes de mort, desastres, o icones tan populars com la Gioconda... utilitzant imatges repetides i disposades en fila. 

La serigrafia (silk screen), procés cal el qual es va decantar, permetia infinites rèpliques, i s’oposà al concepte d’obra d’art, com una peça d’artesania feta a mà per l’expert en art i expressió de la personalitat de l’artista: “Vull que tothom pensi de la mateixa manera. Penso que tothom hauria de ser una màquina”. D’acord amb aquest punt de vista utilitzava imatges deshumanitzades dels mitjans de comunicació, treballa com si fos un fabricant i va batejar el seu estudi com “The Factory”, i més que parlar de pintures preferia parlar de “productes industrials”. Per això la feina en equip és fonamental en el cas de Warhol. A The Factory es porten a a terme distintes sèries que Warhol només supervisa i signa, sense més control que la introducció d’efectes accidentals en el procés de treball, o la inclusió de pinzellades d’innegable autoria. Segons Warhol un artista era “algú que produeix coses que la gent no necessita, però que ell pensa que seria bona idea proporcionar-li”.  

El 1965 anunciava que es retirava com a artista per dedicar-se al cinema i dirigir el seu grup de rock The Velvet Underground, tot i que posteriorment va fer molts més quadres i gravats. L’any 1968 un membre de l’SCUM (The Society for Cutting Up Men), el qual havia fet un paper secundari en una de les seves pel·lícules, disparà contra ell i el va ferir greument. Aquest fet va engrandir la seva condició de personatge llegendari. Tot i que pretenia mostrar una imatge impersonal, Warhol es va convertir en una imatge de culte, ja que va saber utilitzar la tècnica publicitària per promocionar-se a sí mateix. Warhol afirmava que “el negoci de l’art és el pas que segueix a l’art. Jo vaig començar com artista comercial i vull acabar com artista comercial... i els bons negocis són el millor art”. En aquest cas el negoci ha convertit a Warhol en un artista immortal. 

Bruno Bisang 2

Més fotografies de Bruno Bisang.

Domènec Batet

Ahir es va commemorar el setanta-sisè aniversari de l’assassinat de Domènec Batet, afusellat per la seva oposició al cop d’Estat de Franco contra la Segona República. Per recordar la figura de Domènec Batet ahir es va recordar la seva figura en un emotiu acte en que es va presentar una interessant pàgina web que permet consultar informació sobre el General Batet i la seva relació amb els fets d’octubre de 1934. L'actuació del General Batet a l'octubre de 1934 van evitar un bany de sang, que els seus botxins anhelaven. Esperem que la necessària recuperació d’una figura tan coherent de la nostra història recent es consolidi tal i com es mereix.

Petita història del General Batet,
text de Francesc Carbó i dibuixos de Pilarín Valles

Meteorits

Milo Manara homenatja a Modigliani

Stuart Freeborn: la pell de Yoda

Dimarts 5 de febrer va morir Stuart Freeborn (1914-2013), el maquillador anglés que va treballar a la Guerra de les Galàxies, creant la caracterització final de Chewbacca, Jabba el Hutt o Yoda. Precisament Yoda està creat a imatge i semblança seva.

Va començar a treballar al cinema als anys trenta i va ser el responsable de moltíssimes pel·lícules: El lladre de Bagdad, Oliver Twist, El pont sobre el riu Kwai... Amb Stanley Kubrick va caracteritzar Peter Sellers en múltiples personatges a la pel·lícula Doctor Strangelove, i a 2001: una odissea de l’espai (1968), va crear la famosa escena sobre els albors de la humanitat. Curiosament aquest mateix any John Chambers va rebre un Oscar honorífic pel maquillatge de El Planeta dels simis, que a Stuart Freeborn se li va negar perquè la feina d’Stuart va ser tan bona i revolucionaria que els membres de l’acadèmia no creien que els simis de l’inici de 2001 fossin homes maquillats sinò autèntics micos. 

També va ser el responsable del maquillatge de la  quatre primeres entregues de Superman. 

Teleskecht

 

Quan la majoria de nens tenen tauletes electròniques lluny queden els dies del Teleskecht, quan girant dues rodetes dibuixaven, per tot seguit esborrar sacsejant boca abaix. Dissabte ens va deixar el seu creador, André Cassanes, que el 1959 va inventar aquesta entretinguda joguina, que combinava  pols d'al·lumini i estiré sobre el que una punta metal·lica traçava les línies. Quants somnis, quantes hores s'hauran dibuixat amb aquestes rodetes?. Descansi en pau, André Cassanes. 

Dilbert i Telesketch

La Candelera

Ja arriba la Candelera. Per mi la Candelera és recollir el pessebre i la Fira de Molins de Rei. I també  representa una fita que indica que a l'hivern cada cop li queda menys. Ja veurem, si riu o si plora...