Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Doctor Who. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Doctor Who. Mostrar tots els missatges

dissabte, 30 d’agost del 2014

És Mary Poppins un Senyor del Temps?


Veient aquesta imatge i repassant les habilitats que demostrava Mary Poppins és lògic pensar que potser la famosa mainadera era un Senyor del Temps. És una possibilitat que no cal descartar completament. 

dissabte, 29 de març del 2014

Velocitat espacial

Ara que alguns territoris terraquis poden ser enviats a l'espai, la ciència ha resolt un dels misteris més ocults de la cinematografia: Quina de les naus espacials guanyaria una cursa per l'espai sideral? Una de les divulgadores científiques més importants, Ángela Posada-Swafford, ha respost la pregunta i conclou que la nau de més ràpida de les que es fan i es desfan és l'extraordinària Tardis de la sèrie Doctor Who. La “Time and relative dimension in space tardis” és capaç de transportar els passatgers de a qualsevol punt de l'espai de manera instantània. Aquesta és amb el Cor d'Or (Guia de l'Autoestopista galàctic) i Planet Express de Futurama les tres primeres del podi. De fet són les úniques que gaudeixen del desplaçament instantani.


Deixats els llocs de medalles, els diplomes són per l'incommensurable “Falcó Mil·lenari”, que conduïda per Hans Solo ocupa el primer lloc de les naus capaces d'assolir una velocitat que frega el desplaçament instantani.


En la categoria inferior, les naus amb una velocitat superior a la llum, trobem altres vehicles que freguen la mitologia. L’Enterprise d'Star Trek ocupa la cinquena plaça de les naus més ràpides. L'Enterprise calcula la seva velocitat a través de warp, que equivaldria a la velocitat de la llum.


Després de les grans velocitats entren en la llista i catalogades com a naus de velocitat sublumínica, la Serenity (Firefly) -podria recórrer la distància de la Terra al Sòl en 16 dies- i Jupiter 2 de Perduts a l'espai, que passejava la família Robinson fins Alfa Centauri.


Tanca la llista un altre venerable de l'espai sideral. Una màquina honrada per la memòria i per la seva capacitat d'atac, resistència i velocitat, la Battlestar Galàctica. La famosa nau de la sèrie del mateix nom pot fer gambades de diversos anys llum a la vegada. Ben preparada per al viatge interespacial té el problema que el seu combustible, el tylium, només es troba en alguns planetes de la galàxia.


dissabte, 21 de desembre del 2013

Back to the Tardis


Què passaria si en un viatge en el temps es reunissin el Doctor Who i Marty McFly? Es trencaria el  continu espai-temps?

dissabte, 14 de desembre del 2013

El doctor Who i el misteri Kennedy

Com tothom sap el Doctor Who es va emetre per primer cop el 23 de desembre de 1963, just un dia després de l'assassinat de JFK, el que potser no queda tan clar és que feia aquell dia a Dallas entre la multitud de la Plaça Dealey. Les fotografies pertanyen al capítol "Rose", el primer episodi de la primera temporada de les noves emissions. Potser el Doctor Who podria aportar més informació sobre qui va ser el responsable del magnicidi. 




divendres, 13 de desembre del 2013

Tornavís Sònic


Mai no se sap quan pot fer falta un tornavís sònic com els que utilitza el Doctor Who. Ni que sigui de paper. Només cal retallar, enganxar i estarà a punt de servei.

dimecres, 27 de novembre del 2013

Behind the sofa

Il·lustració procedent del llibre: Adventures with the Wife in the Space, de Neil Perryman

Behind the sofa, darrera del sofà, és una expressió anglesa per explicar la barreja de por i atracció dels nens quan van començar a veure la televisió amb la seva popularització a partir dels anys seixanta. Sobretot es produïa amb la sèrie el Doctor Who, on era freqüent l’aparició de monstres i alienígenes, i per això molts nens i nenes s’amagaven darrera del sofà en els moments més impactants però sense voler deixar de veure la televisió per saber com acabava l’episodi. 

Jo recordo perfectament la mateixa sensació  quan mirava el Doctor Who de Tom Baker, que em generava una barreja d’interès i por. Mai no sabies quan podien aparèixer els Daleks, Cybermen, Zygons, Sontarans, The Master, o qualsevol altre criatura aterridora. Tot i ser una sèrie del gènere fantàstic i de ciència-ficció, i no pas de terror, l’espectador no es relaxa del tot ja que en qualsevol moment algun fet  el pot sorprendre. Aquesta és una part de la màgia del Doctor, té una part inquietant, però també costa no fixar-s’hi, saps que quan comença la música tot pot canviar, i que al costat del Doctor sempre hi haurà una solució. I si ens fa por sempre ens podem amagar per un moment darrera del sofà.

dissabte, 23 de novembre del 2013

Quan fa anys un Senyor del Temps? el Doctor Who


Doctor Who va començar les seves emissions a la BBC el 23 de novembre de 1963 i ens explica la història d’un ancià extraterrestre, originari del planeta Gallofrey amb aspecte humà, anomenat el Doctor i els seus viatges espai-temporals dins una original màquina del temps: una espècie de cabina telefònica blava (utilitzada per la policia) anomenada Time And Relative Dimension In Space (TARDIS). La TARDIS, igual que la sèrie té una particularitat: per fora és simple i petita mentre que quan entres descobreixes que és enorme. 





Al principi l'home, anomenat Doctor Who, que té una identitat molt ambigua, està acompanyat per la seva neta i se li uneixen dos dels professors. Durant les tres primeres temporades i dos capítols de la quarta, el paper de Doctor Who fou representat per William Hartnell, un personatge que li va donar un caràcter molt especial. La finalitat educativa del programa es reflectia en les visites a la història quan la nau els portava al passat, i en qüestions més científiques quan aquesta els portava al futur i per l'espai, per diferents planetes, civilitzacions i èpoques. Aviat va quedar clar que les audiències es sentien especialment atretes pels viatges d'aquesta tropa pel futur i l'espai, i aquests es van convertir en la trama principal dels viatges del Doctor. 

Per tal de garantir la longevitat de la sèrie els guionistes van dotar al Doctor de la capacitat de la regeneració. La regeneració ja sigui per mort o per debilitat permet al Doctor canviar d'aparença (i d'actor) sense necessitat d'aprofondir en explicacions, és una espècie de botó de reset. Fins a la data, onze actors han interpretat al Doctor, en la sèrie més longeva de la televisió mundial. És difícil dir quin ha estat el millor ja que cada fan té el seu preferit, però els tres darrers, l’anomenada nova generació, han sabut donar-li un to molt particular. Ells són: Christopher Eccleston (el meu preferit), David Tennant (per molts el millor, potser perquè és el més atractiu) i Matt Smith.



La vida del Doctor transcorre juntament amb una companya mortal, que també acostuma a canviar, fent salts a altres mons i temps on es troba amb algun tipus de problema, caos, amenaça, paradoxa, etc… Cada capítol representa un món estèticament diferent a l’anterior. Tant el Doctor, com nosaltres, aterrem al nou mon sense cap pista,  i ràpidament hem de captar les regles que regeixen en el nou mon.



Però sense cap dubte el seu caràcter més especial radicava en els adversaris que es va trobant arreu... Tot i els salts espaial-temporals, hi ha enemics recurrents. Els més icònics (i més malvats) són els Daleks: uns monstres amb forma de saler, similars a R2D2 però més alts, que sentien una certa predilecció per a l'extermini de tot allò que suposava una diferència... Una metàfora del nazisme. També hi ha els Cybermen, que sortosament han tingut una gran evolució estètica. I l’antítesi del Doctor, anomenat The Master.



Jo m'he reenganxat a les noves temporades, i recordo en especial el quart Doctor interpretat per Tom Baker (amb una llarguíssima bufanda) i acompanyat per una guapíssima Sarah Jane Smith (Elisabeth Sladen), que va emetre TV3 quan era petit. Malgrat que ara alguns arguments i caracteritzacions no acaben de ser creïbles quan era petit em resultaven tan  inquietants com fascinants. L’escassetat de mitjans, pròpies de la televisió, amb les que es realitza la sèrie definiran algunes de les seves característiques més importants (aquest és el motiu que explica l’elecció d’una cabina telefònica en comptes de crear una màquina del temps d’aparença futurista). Terry Nation serà un dels principals guionistes i dotarà a la sèrie d’enginy per substituir poc pressupost. La introducció inicial, amb una música psicodèlica, pròpia del moment de la creació, obra de Ron Grainer i Delia Derbyshire, sempre indica que una emocionant i misteriosa aventura estava a punt de començar.


dijous, 1 d’agost del 2013