Onze de setembre: vint-i-cinc anys després

Hi ha dates que queden gravades en la memòria col·lectiva. Dates que, només de pronunciar-les, ens transporten a un moment concret de la nostra vida, a un lloc, a unes imatges que difícilment podrem oblidar.

Avui, 11 de setembre de 2026, fa vint-i-cinc anys dels atemptats de Nova York i Washington. Un quart de segle d'aquell matí de setembre de 2001 que va canviar per sempre la percepció que teníem del món.

L'11 de setembre ja era, per a molta gent, una data carregada de significat abans que existís el 9/11.

Per als catalans, l'11 de setembre és la data de la derrota de Barcelona de 1714, després del llarg setge de la ciutat i de la fi de les institucions pròpies del Principat. Per als xilens, és la data del cop d'estat de 1973 contra Salvador Allende i de l'inici de la dictadura de Pinochet.

I, des de fa vint-i-cinc anys, per a bona part del món, l'11 de setembre evoca sobretot unes altres imatges: les de dos avions estavellant-se contra les Torres Bessones de Nova York, el fum sobre Manhattan, la gent corrent pels carrers, el Pentàgon colpejat i, poc després, la quarta aeronau estavellant-se a Pennsilvània.

Aquell 11 de setembre de 2001, dinou membres d'Al-Qaida van segrestar quatre avions comercials. Dos van ser estavellats contra les Torres Nord i Sud del World Trade Center, un tercer contra el Pentàgon i el quart, el vol United 93, es va estavellar a Pennsilvània després que els passatgers intentessin recuperar-ne el control.

Van morir 2.977 persones, sense comptar els dinou terroristes. Però les xifres, per impressionants que siguin, no expliquen per elles soles l'impacte d'aquell dia.

El que va commocionar el món va ser també el simbolisme de l'atac. No es tractava simplement d'un atemptat terrorista amb un nombre extraordinari de víctimes. S'havia atacat el cor econòmic i financer dels Estats Units i, alhora, el centre del seu poder militar. La gran potència que semblava gairebé inatacable havia estat colpejada al seu propi territori.

Les imatges es van retransmetre en directe a tot el planeta. I milions de persones vam assistir, gairebé sense entendre què estava passant, a una successió d'imatges que semblaven impossibles.

Jo crec que és difícil trobar un altre esdeveniment contemporani que hagi produït una sensació tan immediata que el món acabava de canviar.

I, efectivament, va canviar.

El món després de l'11-S

Els atemptats van desencadenar una transformació profunda de la política exterior dels Estats Units i de l'agenda internacional.

Poques setmanes després, els Estats Units, amb els seus aliats, van intervenir militarment a l'Afganistan contra el règim talibà, que havia donat refugi a Al-Qaida. L'OTAN va invocar per primera vegada l'article 5 del Tractat de Washington, segons el qual un atac contra un membre es considera un atac contra tots.

Però aquell només era el principi.

La denominada “guerra contra el terror” va passar a ocupar el centre de la política internacional nord-americana. Es van reforçar els serveis d'intel·ligència, els mecanismes de control fronterer i la cooperació antiterrorista; es van ampliar les competències de les administracions en matèria de seguretat i es van modificar aspectes importants de la legislació internacional i de la concepció mateixa de la guerra.

I, sobretot, els Estats Units van entrar en dues guerres que marcarien tota una generació: l'Afganistan el 2001 i l'Iraq el 2003.

Amb els anys, les conseqüències d'aquella resposta es van demostrar molt més complexes del que molts havien imaginat inicialment. La guerra de l'Afganistan es va allargar durant dues dècades i va acabar amb el retorn dels talibans al poder. La invasió de l'Iraq va contribuir a desestabilitzar profundament l'Orient Mitjà i va tenir conseqüències que encara avui formen part de la realitat internacional.

Per això, vint-i-cinc anys després, no n'hi ha prou amb recordar l'11-S com una tragèdia nord-americana. És també un punt d'inflexió en la història de les relacions internacionals.

L'ordre mundial que va sorgir després de la Guerra Freda va començar a transformar-se. La lluita contra el terrorisme es va convertir en una prioritat absoluta. La seguretat va guanyar pes davant d'altres consideracions. I la manera d'entendre les fronteres, la vigilància, els serveis d'intel·ligència i fins i tot l'ús de la força militar va canviar profundament.

Paradoxalment, aquell món posterior a l'11-S tampoc no és el món en què vivim avui. L'ascens de la Xina, el retorn de Rússia com a actor agressiu, la crisi financera de 2008, el Brexit, la pandèmia i les noves guerres han anat configurant un ordre internacional molt més fragmentat i incert. El mateix Consell de Relacions Exteriors assenyala avui l'11-S com un dels grans punts de partida de les transformacions que han conduït fins al complex escenari actual.

I abans que passés... Ibáñez

I aquí apareix una curiositat que, vint-i-cinc anys després, continua impressionant.

Francisco Ibáñez havia publicat el 1992, dins de l'aventura El 35 aniversario de Mortadelo y Filemón, una gran vinyeta final ambientada a Nova York.

I en un dels petits gags que Ibáñez acostumava a amagar en els seus dibuixos, al fons de l'escena, hi apareix una imatge extraordinàriament inquietant: un avió incrustat en una de les Torres Bessones.

La coincidència és, francament, esgarrifosa. Però hi ha un detall fonamental que convé recordar: el dibuix és anterior als atemptats.

La historieta va ser publicada de manera seriada el 1992, i posteriorment es va editar en àlbum el 1993. Per tant, aquella vinyeta existia gairebé nou anys abans de l'11 de setembre de 2001.

Després dels atemptats, diversos lectors van recuperar aquella imatge i van advertir la semblança extraordinària amb el que acabava de passar. La coincidència va donar la volta al món i va convertir aquella vinyeta en una de les anècdotes més conegudes de la trajectòria de Mortadelo y Filemón.

La mateixa documentació sobre l'obra d'Ibáñez confirma que la il·lustració formava part de la vinyeta original i que no va ser retocada després dels atemptats. Però això no la converteix en una profecia. És, simplement, una d'aquelles casualitats extraordinàries que, quan la història passa per damunt nostre, adquireixen un significat que no tenien quan van ser creades.

Un gag innocent, probablement pensat simplement per donar vida al paisatge novaiorquès, va adquirir després un significat tràgic que el seu autor mai no havia pogut imaginar.

Vint-i-cinc anys després

Avui, un quart de segle després, ja hi ha una generació sencera que no recorda l'11-S perquè no havia nascut.

Per a nosaltres, en canvi, continua sent un d'aquells moments en què recordem perfectament on érem, què estàvem fent i com vam anar descobrint, gairebé en directe, que alguna cosa extraordinària estava passant.

La història acostuma a explicar els grans canvis amb dates, tractats, guerres i decisions polítiques. Però la història també té moments en què unes poques imatges són suficients per resumir tota una època.

El 28 de juny de 1914, Sarajevo.

El 20 de juliol de 1969, l'arribada de l'home a la Lluna.

El 9 de novembre de 1989, la caiguda del Mur de Berlín.

I l'11 de setembre de 2001, les Torres Bessones en flames.

Vint-i-cinc anys després, les torres ja no hi són. Bin Laden tampoc. La guerra de l'Afganistan que va començar arran d'aquells atemptats ja ha acabat. I, tanmateix, moltes de les conseqüències polítiques, militars i psicològiques d'aquell dia encara formen part del nostre món.

Perquè hi ha dies que passen i hi ha dies que canvien la història. L'11 de setembre de 2001 va ser, sens dubte, un d'aquests dies.