dimecres, 30 de juliol del 2014

Avions 2. Equip de rescat


Avions 2, Equip de Rescat, és una de les apostes de la factoria Disney per omplir les sales aquest estiu i de pas vendre avions i avionets. De fet Disney guanya tans diners per merxandatge com per la projecció de les pel·lícules. I als pares en alguns moments la pel·lícula ens pot semblar un anunci de tot aquest merxandatge en pantalla gran.

La pel·lícula agrada als nens i hauria d’agradar als pares al veure que agrada als seus fills. Malgrat que parteix de l’univers Cars no està realitzada per Pixar, sinó que s’encarrega una divisió diferent de Disney (una tercera divisió no tan potent). Malgrat que els paisatges (sobretot les imatges de foc), els vehicles i alguns personatges estan ben aconseguits no té la mateixa ànima que el primer Cars. Potser el moment més interessant és quan apaguen un incendi amb música d'ACDC de fons. 



Si fa un any vam poder veure la pel·lícula animada Avions, una història sobre ales a l'estil de Cars. El film narrava com Dusty, un avió fumigador amb por a les altures, finalment aconseguia agafar coratge no només per volar, sinó per participar en una competició de primera categoria!

A Avions 2, Equip de Rescat, la història explica que Dusty s'adona que el seu motor ja no rendeix per fer carreres, i decideix unir-se a l'equip de protecció i rescat del Parc Nacional de Piston Peak. Però aquesta nova feina de bomber no serà pas fàcil quan sorgeix un gran incendi! Aleshores, ell juntament amb Blade Ranger, un veterà helicòpter, els seus companys Super Scooper Diper, Windlifter, l'avió exmilitar Cabbie i la colla de vehicles tot terrenys col·laboraran junts per extingir-lo. Un film que intenta explicar com també es pot ser un heroi i aprofitar les segones oportunitats que dóna la vida.

La pel·lícula no passarà a la història dels grans films d’animació però als nens els encanta i segur que aquests Nadals els Reis i Papa Noel es faran un tip de portar figures de Dusty i els seus nous companys.






dilluns, 28 de juliol del 2014

28 de juliol de 1914: l'inici de l'horror


Tal dia com avui, el 28 de juliol de 1914, Àustria-Hongria declarava la guerra a Sèrbia i començava la Gran Guerra. L’atemptat de Sarajevo va ser el pretext que Àustria necessitava per a esclafar el nacionalisme serbi. Així, per als defensors de l’Imperi, aquesta era l’ocasió ideal per aconseguir frenar definitivament les aspiracions secessionistes de la població sèrbia integrada a l’Imperi i allunyar els perills de desintegració. A més, Alemanya va donar ràpidament el seu suport perquè Àustria portés a terme una acció armada contra Sèrbia. 

Així, el 23 de juliol, Àustria-Hongria llançava un ultimàtum a Sèrbia, amb el consentiment alemany, que seria el pas previ a la posterior acció bèl·lica. En ell, entre d’altres qüestions, s’exigia a Sèrbia que realitzés una investigació a fons sobre els autors de l’atemptat. El 28 de juliol de 1914 Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, fet que va desfermar un conflicte bèl·lic amb la implicació de bona part dels estats europeus. Així, fracassada la mediació britànica, el 28 de juliol de 1914, tres dies després d’acomplir-se el termini de l’ultimàtum, Àustria va declarar la guerra a Sèrbia. Aleshores van iniciar-se una sèrie de reaccions encadenades. Rússia, sense consultar els aliats francesos però sense dubtar que la Tercera República li donaria suport, va recolzar Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria el 30 de juliol perquè no podia acceptar la possibilitat d’una hegemonia austríaca als Balcans. 



S’iniciava la confrontació bèl·lica més gran que mai no havia vist la història. El que havia de ser una guerra curta d’estiu es va transformar en una matança que va durar quatre anys. Un total de 22 estats en combat, de 65,8 milions de soldats en lluita, el canvi tecnològic en l'art de la guerra i la figura de la trinxera van obrir una escletxa històrica per marcar un abans i un després. Tot el desenvolupament tecnològic aconseguit per la humanitat des de la Revolució Industrial es va posar al servei d’un immens carnatge. Fronts a l'Atlàntic, als Balcans, Caucàs, a Mesopotàmia, Palestina, Àfrica o l'Extrem Orient van deixar una Europa dessolada i un món trasbalsat que no va acabar de fer net fins la Segona Guerra Mundial. 


El balanç va ser esfereïdor: gairebé 10 milions de morts, vuit milions de desapareguts, 21 milions de soldats ferits. El final de la guerra va menar a una reestructuració de la geografia europea, en què desaparegueren els imperis austro-hongarès, alemany, otomà i rus. La van batejar com a Gran Guerra, perquè va ser el conflicte més gran que mai s’havia vist. Els optimistes creien que no es tornaria a repetir, però dues dècades més tard, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser necessari canviar-li el nom i passar a anomenar-la Primera Guerra Mundial. I des de llavors sembla que la humanitat, en conjunt, poc ha après.

http://www.planetasapiens.com/?p=2512

diumenge, 27 de juliol del 2014

14, de Jean Echenov


Coincidint amb el centenari de l’esclat de la Gran Guerra, l’editorial Raig Verd ha publicat 14, una petita novel·la de Jean Echenoz. Per justificar-ho al final de llibre recullen “Les grans guerres, especialment les llunyanes en el temps, sovint queden reduïdes a xifres. No és senzill imaginar-se i sentir el dolor, la pudor o la por que van patir els soldats en mig d’uns camps que podrien ser els de qualsevol dels nostres pobles. La Literatura i l’Art ho fan possible. Per això cal publicar Echenoz, perquè amb la seva particular mirada ens fa sentir com pocs”. 

14 ens explica la historia de cinc homes que parteixen amb entusiame i confiança a la guerra l’agost de 1914 i d’una dona que n’espera la tornada de dos. Falta per saber si tornaran, quan i en quin estat. 

Jean Echenoz escriu sobre la gran Història i l’experiència dels homes i dones, sense ocultar mai els combats, el patiment i la mort. Els observa amb una mirada nova i emotiva, i en només 15 capítols i 128 pàgines aconsegueix transportar-nos a aquells terribles dies de la Gran Guerra.

dimecres, 16 de juliol del 2014

Història d'Irene, d'Erri De Luca


Irene té els ulls rodons dels peixos, dels ocells, dels mamífers. No es tornen allargats ni tan sols quan somriu. Té catorze anys i aviat donarà a llum. Ningú sap qui és el pare de la criatura que espera, però ha arribat el moment de confiar la seva història. És un secret esquitxat de sal, que condensa la bellesa marina i la força de les onades.

Aquesta és la primera de les tres històries que ens presenta Erri De Luca, lligades per una de les seves grans passions: la mar. I és que la mar esdevé taula de salvació, font de vida i d’inspiració literària en circumstàncies tan diferents com les d’Irene (Història d’Irene), les del soldat Aldo De Luca –pare de l’escriptor– al final de la Segona Guerra Mundial (El cel en un estable) i les d’un vell assegut a l’escullera de Nàpols que regira entre els seus records (Una cosa molt estúpida).

El poeta i escriptor napolità Erri De Luca (1950) fa una exquisida proposta literària amb l’extraordinària riquesa expressiva i el to poètic. Un llibre molt recomanable que en alguns moments m’ha recordat alguns llibres d’Andrea Camilleri, com la Triple vida de Michele Sparacino o El petó de la Sirena

dimarts, 15 de juliol del 2014

Los surcos del azar, de Paco Roca


A “Los surcos del azar” el valencià Paco Roca, Premi Nacional del Còmic per “Arrugas”, ha fet un pas més per la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil española.

Paco Roca narra la poc coneguda història de “La Nueve”, una companyia de l’exèrcit de la França Lliure formada majoritàriament per soldats republicans espanyols a la Segona Guerra Mundial, que estava integrada en la 2a Divisió blindada del general Leclerc i que la nit del 24 d’agost de 1944 va ser la primera en entrar a París.

A través dels records de Miguel Ruiz, republicà espanyol exiliat a França, Paco Roca reconstrueix la història de La Nueve, una companyia a les ordres del capità Dronne integrada a la segona divisió blindada del general Leclerc i formada majoritàriament per republicans espanyols. Una història apassionant i oblidada sobre la contribució espanyola a la Segona Guerra Mundial.


“Los surcos del azar” serveix de justícia poètica a tota una generació de combatents antifeixistes, i ho fa centrant-se en els herois de “La Nueve”, la companyia de republicans espanyols de l'Exèrcit de la França Lliure. En tot cas, no és només per la seva vàlua moral i la seva contribució a la memòria històrica pel que aquesta obra és recomanable. Estem sens dubte davant una obra mestra de gran valor literari, fruit de la plenitud artística del seu autor així com d'un ardu treball de cinc anys. Aquest treball es nota en una molt bona documentació i ambientació, que arrenca a les primeres pàgines amb la fugida a bord de l’Stanbrook del port d’Alacant i arriba fins a l’alliberament de París el 24 d’agost de 1944.

El guió, estructurat en forma de flashbacks ens endinsa en un relat apassionant que sap combinar amb intel·ligència i sensibilitat la reconstrucció històrica ben documentada, la crueltat de la guerra i la psicologia dels personatges. Malgrat que la dinàmica narrativa pot semblar poc original i recordar, per exemple, a “Herois de Salamina” de Javier Cercas: un jove investigador descobreix la memòria d’un antic soldat, Paco Roca crea un relat molt interessant. Tot això recolzat per un dibuix clar però notablement expressiu, un excel·lent ús del color (amb diferents colors entre el passat i el pressent) i una narració gràfica tan clara que ens fa passar les pàgines quasi sense adonar-nos. Una gran novel·la gràfica, imprescindible, que com moltes altres novel·les gràfiques. Una obra d’un gran valor narratiu i artístic que serveix per fer una mica de justícia als lluitadors contra el feixisme. 

La fugida de l'Stanbrook
La desesperació al port d'Alacant
La "Nueve" allibera París, el 24 d'agost de 1944

dissabte, 5 de juliol del 2014

Julio Nieto, Pell de Metall


¿Por qué me echaron del cielo? en primer terme,
al fons ¿Y Alicia?

Julio Nieto presenta l’exposició itinerant Pell de Metall al Museu Diocesà de Barcelona. La mostra, comissariada per la galeria de Barcelona Villa del Arte, consisteix en vuit escultures de gran format i fetes de bronze i acer, que s'exhibeixen a la Plaça de la Catedral. De mida monumental, les escultures estan dissenyades per a ser exhibides a l’aire lliure i, de fet, porten des del 2008 recorrent places i ciutats espanyoles. Les seves formes, basades en temes onírics populars, tenen prou combinació d’equilibri i força com per estimular les emocions de l’espectador.

Nascut el 1964 a Durango, Julio Nieto resideix actualment a Tenerife. La seva obra monumental ha estat exposada a places públiques de molts països i ha fet nombroses exposicions tant col·lectives com individuals L’escultura itinerant per exteriors Pell de Metall és el seu últim projecte.

Darth Vader i la seva petita princesa


Jeffrey Brown ho ha tornat a fer, però aquest cop en comptes de mostrar-nos com s'encarrega de l'educació de Luke el veiem en moltes situacions al costat de la seva petita princesa.  







divendres, 4 de juliol del 2014

La Revolució Americana (1773-1783)




La Revolució Americana va ser la primera insurrecció colonial contra una metròpoli i va constituir el primer exemple de govern basat en les idees de llibertat i d’igualtat.


A. ANTECEDENTS

Des del segle XVII, la Gran Bretanya dominava uns territoris situats a la costa atlàntica d’Amèrica del Nord, que els anglesos van anomenar les Tretze Colònies.

La conquesta britànica va significar la mort o l’expulsió de la població indígena. El territori va ser colonitzat amb colons, principalment anglesos, que no eren però, els que governaven les Tretze colònies.

La composició social de les Tretze colònies no era homogènia. Les colònies del nord (Nova Anglaterra) estaven formades per petits propietaris que es dedicaven a l’agricultura i el comerç, mentre que les colònies del sud estaven formades per grans propietaris que explotaven plantacions amb mà d’obra esclava. Les colònies centrals formaven una zona de transició entre unes i altres.

La guerra dels set anys (1756-1763) i el tractat de París (1763) van suposar la primacia d’Anglaterra a l’Amèrica del Nord (amb la cessió per part de França de Canadà i de la Florida per part d’Espanya) però van deixar les finances angleses exhaustes.

B. CAUSES

La independència dels EUA es va produir per la confluència de dos factors excloents:
-  la creixent consciència d’autonomia econòmica i política de les comunitats colonials, on les idees il·lustrades havien arrelat;
l’augment de la política imperialista britànica.


C. LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA

El malestar va començar el 1765, quan el govern anglès els va augmentar els impostos. Els colons consideraven que era injust pagar impostos sense disposar de representació en el organ que ho decidia. El desembre de 1773, un grup de bostonians disfressats de pèl-roges, llencen a l’aigua la càrrega de te. Les lleis de càstig ordenades des de Londres i l’enviament de tropes van empitjorar la situació i els colons es van unir per defensar els seus interessos.  El 4 de juliol de 1776 representants de les 13 colònies reunits a Filadèlfia van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Unitsd’Amèrica



Els EUA van disposar del suport dels enemics de la Gran Bretanya: França, Espanya, Holanda, que intentaven debilitar-la.

D. CONSEQÜÈNCIES

La guerra va finalitzar amb la firma del Tractat de Versalles (1783) en que Anglaterra reconeixia la Independència dels EUA.
  
-    Un nou ordre polític. Els Revolucionaris americans va crear per primera vegada un sistema polític liberal. La Revolució és política, no social. 
-       Després de la independència calia crear un Estat, i uniformitzar les tretze colònies.
-      Els Estats Units són una confederació d’estats amb un govern central (federal) amb molt poder: política exterior, defensa, moneda... , mentre que cada estat decidia sobre assumptes locals, religiosos, ensenyament i policia.
-      El sistema de govern és la República Federal, el cap de govern és escollit democràticament. Es tracta d’una república presidencialista (el president té molt poder).
-       La Constitució dels Estats Units recull els principis del liberalisme polític i la Il·lustració.
o   Separació de poders
o   Sobirania Nacional (sufragi censatari: homes blancs amb béns)
-      La Constitució es completava amb la Declaració dels Drets de l’Home (Thomas Jefferson). Com a home entendrem els homes blancs.
-      En l’àmbit internacional el triomf de la Revolució Americana va ser un exemple per la Revolució Francesa i especialment per les colònies de Sudamèrica que durant les dues primeres dècades del segle XIX van obtenir la independència.
-     L’experiència americana va canviar les formes del colonialisme britànic, que al llarg del segle XIX es va materialitzar en l'imperialisme.



E. LA FORMACIÓ D’UNA POTÈNCIA

Durant el segle XIX les tretze colònies originàries es van transformar en els EUA actuals. Les bases de la transformació van ser:
-          Creixement demogràfic per la immigració europea (Revolució Industrial)
-          Expansió territorial des de la costa atlàntica fins la pacífica a costa de:
o   Cessions angleses
o   Compres a Espanya, França i Rússia
o   Guerra amb Mèxic 
-          La colonització dels nous territoris es va fer a costa de l’extermini dels primitius pobladors: les tribus índies.
-          Les diferències interregionals van culminar en la guerra de Secessió (1861-1865), la primera guerra moderna, en que es van enfrontar el Nord industrial i urbà contra Sud agrari i rural amb l’excusa de l’esclavitud.

dimarts, 1 de juliol del 2014