A “Los surcos del azar” el valencià Paco Roca, Premi Nacional del Còmic per “Arrugas”, ha fet un pas més per la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil española.
Paco Roca narra la poc coneguda història de “La Nueve”, una companyia de l’exèrcit de la França Lliure formada majoritàriament per soldats republicans espanyols a la Segona Guerra Mundial, que estava integrada en la 2a Divisió blindada del general Leclerc i que la nit del 24 d’agost de 1944 va ser la primera en entrar a París.
A través dels records de Miguel Ruiz, republicà espanyol exiliat a França, Paco Roca reconstrueix la història de La Nueve, una companyia a les ordres del capità Dronne integrada a la segona divisió blindada del general Leclerc i formada majoritàriament per republicans espanyols. Una història apassionant i oblidada sobre la contribució espanyola a la Segona Guerra Mundial.
“Los surcos del azar” serveix de justícia poètica a tota una generació de combatents antifeixistes, i ho fa centrant-se en els herois de “La Nueve”, la companyia de republicans espanyols de l'Exèrcit de la França Lliure. En tot cas, no és només per la seva vàlua moral i la seva contribució a la memòria històrica pel que aquesta obra és recomanable. Estem sens dubte davant una obra mestra de gran valor literari, fruit de la plenitud artística del seu autor així com d'un ardu treball de cinc anys. Aquest treball es nota en una molt bona documentació i ambientació, que arrenca a les primeres pàgines amb la fugida a bord de l’Stanbrook del port d’Alacant i arriba fins a l’alliberament de París el 24 d’agost de 1944.
El guió, estructurat en forma de flashbacks ens endinsa en un relat apassionant que sap combinar amb intel·ligència i sensibilitat la reconstrucció històrica ben documentada, la crueltat de la guerra i la psicologia dels personatges. Malgrat que la dinàmica narrativa pot semblar poc original i recordar, per exemple, a “Herois de Salamina” de Javier Cercas: un jove investigador descobreix la memòria d’un antic soldat, Paco Roca crea un relat molt interessant. Tot això recolzat per un dibuix clar però notablement expressiu, un excel·lent ús del color (amb diferents colors entre el passat i el pressent) i una narració gràfica tan clara que ens fa passar les pàgines quasi sense adonar-nos. Una gran novel·la gràfica, imprescindible, que com moltes altres novel·les gràfiques. Una obra d’un gran valor narratiu i artístic que serveix per fer una mica de justícia als lluitadors contra el feixisme.
 |
| La fugida de l'Stanbrook |
 |
| La desesperació al port d'Alacant |
 |
| La "Nueve" allibera París, el 24 d'agost de 1944 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada