Irene té els ulls rodons dels peixos, dels ocells, dels mamífers. No es tornen allargats ni tan sols quan somriu. Té catorze anys i aviat donarà a llum. Ningú sap qui és el pare de la criatura que espera, però ha arribat el moment de confiar la seva història. És un secret esquitxat de sal, que condensa la bellesa marina i la força de les onades.
Aquesta és la primera de les tres històries que ens presenta Erri De Luca, lligades per una de les seves grans passions: la mar. I és que la mar esdevé taula de salvació, font de vida i d’inspiració literària en circumstàncies tan diferents com les d’Irene (Història d’Irene), les del soldat Aldo De Luca –pare de l’escriptor– al final de la Segona Guerra Mundial (El cel en un estable) i les d’un vell assegut a l’escullera de Nàpols que regira entre els seus records (Una cosa molt estúpida).
El poeta i escriptor napolità Erri De Luca (1950) fa una exquisida proposta literària amb l’extraordinària riquesa expressiva i el to poètic. Un llibre molt recomanable que en alguns moments m’ha recordat alguns llibres d’Andrea Camilleri, com la Triple vida de Michele Sparacino o El petó de la Sirena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada