28 de juliol de 1914: l'inici de l'horror

Tal dia com avui, el 28 de juliol de 1914, Àustria-Hongria declarava la guerra a Sèrbia i començava la Gran Guerra. L’atemptat de Sarajevo va ser el pretext que Àustria necessitava per a esclafar el nacionalisme serbi. Així, per als defensors de l’Imperi, aquesta era l’ocasió ideal per aconseguir frenar definitivament les aspiracions secessionistes de la població sèrbia integrada a l’Imperi i allunyar els perills de desintegració. A més, Alemanya va donar ràpidament el seu suport perquè Àustria portés a terme una acció armada contra Sèrbia. 

Així, el 23 de juliol, Àustria-Hongria llançava un ultimàtum a Sèrbia, amb el consentiment alemany, que seria el pas previ a la posterior acció bèl·lica. En ell, entre d’altres qüestions, s’exigia a Sèrbia que realitzés una investigació a fons sobre els autors de l’atemptat. El 28 de juliol de 1914 Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, fet que va desfermar un conflicte bèl·lic amb la implicació de bona part dels estats europeus. Així, fracassada la mediació britànica, el 28 de juliol de 1914, tres dies després d’acomplir-se el termini de l’ultimàtum, Àustria va declarar la guerra a Sèrbia. Aleshores van iniciar-se una sèrie de reaccions encadenades. Rússia, sense consultar els aliats francesos però sense dubtar que la Tercera República li donaria suport, va recolzar Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria el 30 de juliol perquè no podia acceptar la possibilitat d’una hegemonia austríaca als Balcans. 

S’iniciava la confrontació bèl·lica més gran que mai no havia vist la història. El que havia de ser una guerra curta d’estiu es va transformar en una matança que va durar quatre anys. Un total de 22 estats en combat, de 65,8 milions de soldats en lluita, el canvi tecnològic en l'art de la guerra i la figura de la trinxera van obrir una escletxa històrica per marcar un abans i un després. Tot el desenvolupament tecnològic aconseguit per la humanitat des de la Revolució Industrial es va posar al servei d’un immens carnatge. Fronts a l'Atlàntic, als Balcans, Caucàs, a Mesopotàmia, Palestina, Àfrica o l'Extrem Orient van deixar una Europa dessolada i un món trasbalsat que no va acabar de fer net fins la Segona Guerra Mundial. 

El balanç va ser esfereïdor: gairebé 10 milions de morts, vuit milions de desapareguts, 21 milions de soldats ferits. El final de la guerra va menar a una reestructuració de la geografia europea, en què desaparegueren els imperis austro-hongarès, alemany, otomà i rus. La van batejar com a Gran Guerra, perquè va ser el conflicte més gran que mai s’havia vist. Els optimistes creien que no es tornaria a repetir, però dues dècades més tard, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser necessari canviar-li el nom i passar a anomenar-la Primera Guerra Mundial. I des de llavors sembla que la humanitat, en conjunt, poc ha après.

http://www.planetasapiens.com/?p=2512