Tintin a Corea

Les preocupants notícies de les darreres setmanes m'han fet recordar aquesta caricatura sobre l'obsessió del govern de Corea del Nord per invertir els recursos d'un país en aconseguir armes de destrucció abans que en millorar el benestar de la seva gent. Abans canons que mantega. 

Dia del pare

El dia del pare segons el Roto. Poser és més fàcil que crear una família llogar-la quan calgui exhibir-la

Barcelona bombardejada: les massacres del març de 1938

Entre les 22:08 hores del 16 i les 15:19 hores del 18 de març de 1938 es van desplegar els atacs aeris més durs que va patir Barcelona. Ordenats des de Roma el dia anterior, va començar un infern que va durar 41 hores i que va suposar 12 atacs massius i el llançament indiscriminat de 44 tones de bombes sobre la població civil barcelonina, que va haver de patir atacs sistemàtics a intervals de tres hores entre acció i acció. 

Aquest nou tipus de tècnica de guerra (el bombardeig per saturació) i que els alemanys van començar a utilitzar a Durango i Gernika i amb el que els italians van fustigar les ciutats catalanes, des de les seves bases de Mallorca, va traumatitzar tota la ciutat i malauradament va convertir Barcelona en un dels primers escenaris de bombardeigs sobre la població civil de la història. 

Els atacs eren tan seguits que al final la població ja no sabia si les  sirenes antiaèries anunciaven la fi del bombardeig o l’inici d’un de nou. Avui mateix es compleix el 75è aniversari, del que va quedar gravat en la memòria col·lectiva com la 'bomba del Coliseum'. El 17 de març del 1938, un artefacte llançat per un Savoia SM-79 va impactar contra un camió carregat d'explosius (trilita) a la barcelonina Gran Via, quan es dirigia des de Montjuïc a l'estació de la Sagrera. La immensa explosió va arrasar vehicles, tramvies i edificis sencers, i va acabar amb la mort d'unes 500 persones. Aquest  atac, ordenat directament per Mussolini,  provocà que el mateix comte Ciano, ministre  d’Exteriors i gendre del dictador italià,  escrivís en el seu dietari: «He rebut i he  entregat al Duce el relat d’un testimoni  ocular. Mai havia llegit un document d’un  realisme tan aterridor». 

La premsa internacional davant la magnitud de la deflagració fins i tot  especulà amb la possibilitat que es tractés  d’una nova bomba de gran destrucció. Franco veient perillar l’inestable equilibri internacional que li dóna suport i només  per aquest motiu va ordena aturar els atacs. Efectivament, els salvatges bombardejos de Barcelona tenen tant de ressò internacional que Franco, espantat, envia a Roma, després de 36 hores d’atac  ininterromput, dos telegrames ordenant aturar l’acció immediatament. 

Tot i que els revoltats no van deixar d’afirmar en tot moment que els seus atacs contra la ciutat cercaven objectius militars i no civils, el cert és que va ser el comandament italià qui va decidir iniciar aquest nou tipus d’operacions, sense cap consulta prèvia a les autoritats franquistes, com també ho és que qui finalment va ordenar-ne la finalització va ser Franco, que va demostrar així que tenia l’autoritat per decidir sobre la sort de la vida dels barcelonins. Malauradament els atacs sobre ciutats indefenses van prosseguir després d’aquella data: la terrible matança de civils del mercat de  Granollers, on no hi havia cap objectiu militar conegut, fou el 31 de maig del mateix any i durant la Segona Guerra Mundial les matances indiscriminades de civils seran més freqüents que els enfrontaments entre militars.

Cal Felip avui

L'altre dia vaig anar a veure l'estat actual de Cal Felip. Per desgràcia és lamentable i cada cop empitjora més.

Signatura 400

Sophie Divry ens ha regalat Signatura 400, en el que la protagonista, una bibliotecària amb poques il·lusions aboca les seves reflexions a través d’un usuari que ha quedat atrapat en la biblioteca durant la nit. La bibliotecària, de la que no es coneix el nom, esta enamorada d’un altre usuari, Martin, i té uns peculiars pensaments, sobre l’amor, la cultura i el món en general. Des del mostrador veu passar la gent en una vida bastant ensopida, però algunes de les seves idees són molt interessants i fins i tot divertides: com quan defineix a alguns usuaris de la biblioteca com a “refugiats de la calefacció elèctrica”; oparla dels llibres innecessaris, productes de temporada que s’encarreguen, s’escriuen, s’imprimeixen, es televisen, es compren es retiren i es destrueixen, anti-sabers en forma de llibre; o quan reivindica  a Dewey, creador de la classificació decimal i Eugène Morel, gran impulsor de la xarxa de biblioteques públiques i que definia els arquitectes com uns dels grans enemics de les biblioteques. 

La lectura del llibre que vaig agafar de la biblioteca és agradable, però el fet que les 106 pàgines siguin seguides a vegades la dificulta. La portada de Sergio Ibañez Narro és preciosa.

L'origen del món, de Pierre Michon

El origen del mundo és un brevíssim relat de Pierre Michon que narra la historia d’un jove mestre que durant la primera destinació en un petit poblet interior de la Dordonya, molt a prop de Lascaux despertarà a la vida dels sentits. Entre continues pluges, el jove mestre veurà créixer la fascinació per Ivonne, l’estanquera del poble que representa la bellesa total i la sensualitat per al protagonista. Les descripcions que omplen el petit llibre són bellíssimes, carnals, plenes d’una sensualitat que cerca múltiples paraules per descriure el que a vegades sembla indescriptible. Un llibre bonic publicat per Anagrama amb una suggerent portada a partir d'una excel·lent fotografia de Dylan Kitchener. 

Forges i els extraterrestres

The Croods

Mai no havia anat a una preestrena, però avui gràcies a la Cinesa Card hem tingut la sort d’assistir a la preestrena de la darrera pel·lícula de la factoria Dreamworks, The Croods, que no s’estrenarà fins el dia 22 de març. Es tracta d’una fantasia prehistòrica ambientada en un passat imaginari, amb més elements inventats que no pas reals que fa passar una bona estona, sobretot serà una bona pel·lícula per als més petits, i segur que és una de les pel·lícules més vistes aquesta Setmana Santa, quan les famílies aprofiten que no hi ha escola per anar al cinema. Malgrat tot Dreamworks no és Pixar, que va una mica més enllà. Als nens, però, els encantaran les aventures d’aquesta família troglodíta. 

Dia de la dona treballadora

Trenta anys sense Hergé

King Kong

El 2 de març de 1933 s’estrenava a Nova York la pel·lícula King Kong. La història, que acumula diverses influències narra la descoberta d’un goril·la gegantí en una illa perduda i el seu trasllat a la ciutat de Nova York, causant un gran impacte a la gran ciutat. Es barregen el Món perdut de H. G. Wells, amb dinosaures fins i tot, i l’amor impossible de la bella i la bèstia. El goril·la, creat utilitzant la tècnica de l’stop motion, es convertirà en una imatge característica de l’skyline de Nova York enfilat dalt del recentment inaugurat Empire State Building (amb el Chrysler Building al fons) i lluitant contra els avions biplans. Una pel·lícula que marcarà una fita en el cinema i obrirà moltes possibilitats en les pel·lícules d’aventures i la fantasia. S’han fet diferents seqüeles de King Kong, la darrera de Peter Jackson impecable des del punt de vista tècnic, però cap no té la frescor i la ingenuïtat de la primera.