El vent s'aixeca, l'última i definitivament l'última pel·lícula d'Hayao Miyazaki ens narra la història de Jiro Horikoshi, el dissenyador de l'avió "Zero". Jiro Horikoshi, i el seu antecessor italià Gianni Caproni persegueixen un mateix objectiu, fer avions. Tant l'un com l'altre superen molts fracassos, volent fer realitat els seus somnis. A l'era Taisho japonesa (1912-1926), Jiro és un noi de pagès que vol convertir-se en dissenyador d'avions. De jove, va a la Universitat de Tòquio, convertint-se en enginyer d'elit de la gran indústria militar. De mica en mica, els seus caps van adonant-se del talent d'en Jiro i acaben per donar-li llibertat absoluta perquè dissenyi qualsevol aeronau. Mentrestant, al decurs de la vida d'en Jiro, al país, té lloc el gran terratrèmol de Kanto de 1923, la crisi i pobresa mundials, una epidèmia de tuberculosi, atzagaiades polítiques amb revolucions i feixisme, l'eliminació de la llibertat d'expressió i tot de guerres, entre les quals i sobretot, la Segona Guerra Mundial... Del talent de Jiro es crearà un avió bonic que deixarà petja a la història de l'aviació: el Mitsubishi A6M1, més conegut com el caça "Zero". Durant tres anys, des de 1940, el caça "Zero" va ser el millor avió de combat del món.
La pel·lícula ha estat polèmica al Japó, on el tema de la Segona Guerra Mundial continua essent complicat de tractar. Miyazaki indicava sobre la seva darrera pel·lícula "El nostre protagonista, en Jiro, participa en el disseny d'avions en un moment que l'Imperi del Japó va cap a la seva destrucció i enfonsament final. Tanmateix, la intenció d'aquesta pel·lícula no és condemnar la guerra, ni es tracta de sacsejar els joves japonesos explicant-los les excel·lències del caça "Zero". No tinc cap pla per a defensar el nostre personatge principal, com ara dir que ell el que realment volia fer eren avions civils. Vull retratar una persona devota que va perseguir el seu somni. Els somnis tenen alguna cosa de bogeria i aquest verí no ha de ser amagat. Anhelar res massa bonic pot destruir-te. Vorejar la bellesa té un preu. En Jiro serà maltractat i derrotat, la seva carrera de dissenyador, tallada. No obstant això, en Jiro era un individu d'originalitat i talent enormes. Això és el que farem tot el possible perquè quedi representat en aquesta pel·lícula".
"El títol ve d'una novel·la homònima de Tatsuo Hori. En Hori va assumir una ratlla del poema de Paul Valéry, "Le vent se lève, il faut tantrer de vivre", que va traduir al japonès com "Kaze tachinu, ikimeyamo iza", és a dir, "El vent s'aixeca. Hem de mirar de viure". La nostra pel·lícula combina Jiro Horikoshi i l'escriptor Tatsuo Hori, dues persones reals de la mateixa època, en una sola persona com en "Jiro", el nostre personatge central. És un treball inusual, absolutament fictici, que relata la joventut a la dècada dels anys trenta. La nostra història gira al vontant del després mitificat caça "Zero", amb un jove enginyer anomenat Jiro i la bonica i malaguanyada noia, la Nahoko. Mentrestant, el nostre vell Caproni, corre per allà, per a donar un xic de color a la història".
El vent s'aixeca és un treball excel·lent, preciosista, com totes les pel·lícules de Miyazaki, però a diferencia de la resta aquesta no és tan fantàstica com la major part de l'obra de Miyazaki. La pel·lícula amb la que esta més relacionada és Porco Rosso, també ambientada en el món d'entreguerres i amb els avions com a protagonistes. Però l'aviació sempre ha estat un tema recurrent en l'obra de Miyazaki que sempre ha dedicat una atenció especial als enginys voladors.
La sensació que transmet la pel·lícula és doble. Quan s'acaba la projecció penses que has vist una gran pel·lícula però és trist pensar que has vist la que serà l'última pel·lícula de Miyazaki, que ha anunciat que no tornarà a dirigir cap altre film. Una llastima perquè Miyazaki és un dels grans del cinema japonès i El vent s'aixeca una obra mestra. La darrera.
