Si fins i tot la mateixa Madonna era virginal, Barbie, la nina de mides impossibles no podia ser menys. I és que Barbie serveix per a tot i no hi ha professió que se li resisteixi. Per això s'ha creat la "Barbie Medalla Milagrosa", i malgrat que de moment és broma qualsevol dia podria ser veritat. Les semblances amb les Inmaculades de Murillo amb el mant blau són més que evidents.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joguines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joguines. Mostrar tots els missatges
dilluns, 8 de desembre del 2014
divendres, 6 de juny del 2014
Tetris
Avui fa 30 anys que dins de la Unió Soviètica dels plans quinquennals va néixer el videojoc més reeixit de la història. Avui fa 30 anys que juguem al Tetris; joc on unes figures conformades per quadrats cauen d'un extrem de la pantalla per agrupar-se en l'altre extrem. Va ser creat per Alexei Leonidovitx Pazhitnov (1956), un informàtic de l'Acadèmia Soviètica de les Ciències. No va rebre ni un duro per la creació d'aquell títol que va obtenir un èxit sense precedents a la història dels videojocs, coses del comunisme. La seva feina va esdevenir propietat de la URSS, així com els beneficis que va generar. Després se'n va anar als Estats Units i va entrar a Microsoft, a més de treballar en diferents videojocs del gènere que va contribuir a crear, el dels trenca-closques.
Des de llavors s’han succeït multituds de versions del joc. Jo recordo una maquineta adquirida al port de Barcelona molt additiva: les ganes de jugar eren tan enganxoses com la musiqueta del joc, i això que mai m'havia agradat jugar a les maquinetes. Recents estudis parlen de les virtuts del Tetris per reduir els efectes dels traumes. Sigui com sigui, perquè estem plens de traumes i necessitem resoldre’ls, o perquè ens encanta jugar, el Tetris encara avui és tan popular com fa trenta anys.
dilluns, 27 de febrer del 2012
Adeu Geyperman
Diumenge va morir a València als noranta-quatre anys Antonio Pérez Sánchez, fundador de l'empresa de joguines Geyper, i creador entre d'altres de los Juegos Reunidos Geyper i dels Geyperman.
A casa vam tenir unos Juegos Reunidos, no recordo exactament com va arribar, si va ser un regal de reis, d'algun aniversari o potser els oncles de França, però mirat en el record hi havia un munt de detalls que convidaven a la diversió tal i com indicava la cara somrient del nen de la tapa. La capsa era un compendi de tota mena de jocs de taula: escacs, dames, ruleta, parxís, tres en ratlla... comprimits en el mínim espai. De tots els jocs que comprenia el que més em cridava l'atenció era el de la ruleta (impensable avui en una societat tan políticament correcta) fins als punt que la vaig conservar prou temps després que la resta del joc es trenqués. M'agradava molt fer-la voltar.
Els Geyperman al contrari eren la gama més alta de les figures articulades d'acció i quan em va tocar havia fet tard, i durant un temps aquest segment del mercat va restar desatés. Malgrat que pertanyien a companyies diferents jo creia que eren els germans grans dels Madelman i tenien un qualitat que els G.I. Joe no van poder igualar.
diumenge, 22 de gener del 2012
El tambor de detergent
Quan era petit el
detergent per a la rentadora era en pols i es venia en uns grans tambors, amb una
nansa de plàstic. Colon, Ariel, Dash, Luzil... eren algunes de les marques. Quan s’acostava l’estiu les marques més
atrevides substituïen la tapa per un plat per llençar. Malgrat
que no existia la consciència del reciclatge no s’acostumaven a llençar un cop
buits, amb un parell tenies una autèntica bateria i en el millor dels casos es convertien en un
autèntic cofre dels tresors on els nens guardàvem les joguines. Peces del
tente, clicks del playmobil, airgamboys, o l’exin castillos trobaven lloc en la capsa cilíndrica. Quan
volies jugar hi havia dos alternatives, o regirar i regirar fins trobar el que
buscaves o bolcar el tambor i escampar pel terra totes les joguines. Per això quan
jugaves t’acompanyava una olor de neteja i cartró.
Després algú va
tenir la idea de reduir la mida del tambor de detergent, i segurament les mares
ho van agrair, però el substitut ja no servia per guardar res. Suposo que tots
ho vam intentar, decebuts i no vam comprendre la necessitat del canvi tot i l’alegria
de les nostres mares que veiem amb il·lusió com pesava menys la neteja de la
roba.
Ara el detergent
de les rentadores en pols s’utilitza molt poc i el detergent líquid li ha
guanyat la partida. Els envasos es fan pensant en llençar-los i per guardar les
joguines hem de comprar contenidors, però les joguines no oloren a net.
dilluns, 9 de gener del 2012
Els clicks al Museu Arqueològic
Avui he visitat l'exposició dels clicks de playmobil que aquests Nadals han arribat la MAC. M'ha encantat i a la Núria i l'Àlex també.
Poblat iber |
Vaixell fenici arribant a un port iber |
Soldats romans fent la Tortuga |
Legions romanes |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)