Quan fa anys un Senyor del Temps? el Doctor Who

Doctor Who va començar les seves emissions a la BBC el 23 de novembre de 1963 i ens explica la història d’un ancià extraterrestre, originari del planeta Gallofrey amb aspecte humà, anomenat el Doctor i els seus viatges espai-temporals dins una original màquina del temps: una espècie de cabina telefònica blava (utilitzada per la policia) anomenada Time And Relative Dimension In Space (TARDIS). La TARDIS, igual que la sèrie té una particularitat: per fora és simple i petita mentre que quan entres descobreixes que és enorme. 

Al principi l'home, anomenat Doctor Who, que té una identitat molt ambigua, està acompanyat per la seva neta i se li uneixen dos dels professors. Durant les tres primeres temporades i dos capítols de la quarta, el paper de Doctor Who fou representat per William Hartnell, un personatge que li va donar un caràcter molt especial. La finalitat educativa del programa es reflectia en les visites a la història quan la nau els portava al passat, i en qüestions més científiques quan aquesta els portava al futur i per l'espai, per diferents planetes, civilitzacions i èpoques. Aviat va quedar clar que les audiències es sentien especialment atretes pels viatges d'aquesta tropa pel futur i l'espai, i aquests es van convertir en la trama principal dels viatges del Doctor. 

Per tal de garantir la longevitat de la sèrie els guionistes van dotar al Doctor de la capacitat de la regeneració. La regeneració ja sigui per mort o per debilitat permet al Doctor canviar d'aparença (i d'actor) sense necessitat d'aprofondir en explicacions, és una espècie de botó de reset. Fins a la data, onze actors han interpretat al Doctor, en la sèrie més longeva de la televisió mundial. És difícil dir quin ha estat el millor ja que cada fan té el seu preferit, però els tres darrers, l’anomenada nova generació, han sabut donar-li un to molt particular. Ells són: Christopher Eccleston (el meu preferit), David Tennant (per molts el millor, potser perquè és el més atractiu) i Matt Smith.

La vida del Doctor transcorre juntament amb una companya mortal, que també acostuma a canviar, fent salts a altres mons i temps on es troba amb algun tipus de problema, caos, amenaça, paradoxa, etc… Cada capítol representa un món estèticament diferent a l’anterior. Tant el Doctor, com nosaltres, aterrem al nou mon sense cap pista,  i ràpidament hem de captar les regles que regeixen en el nou mon.

Però sense cap dubte el seu caràcter més especial radicava en els adversaris que es va trobant arreu... Tot i els salts espaial-temporals, hi ha enemics recurrents. Els més icònics (i més malvats) són els Daleks: uns monstres amb forma de saler, similars a R2D2 però més alts, que sentien una certa predilecció per a l'extermini de tot allò que suposava una diferència... Una metàfora del nazisme. També hi ha els Cybermen, que sortosament han tingut una gran evolució estètica. I l’antítesi del Doctor, anomenat The Master.

Jo m'he reenganxat a les noves temporades, i recordo en especial el quart Doctor interpretat per Tom Baker (amb una llarguíssima bufanda) i acompanyat per una guapíssima Sarah Jane Smith (Elisabeth Sladen), que va emetre TV3 quan era petit. Malgrat que ara alguns arguments i caracteritzacions no acaben de ser creïbles quan era petit em resultaven tan  inquietants com fascinants. L’escassetat de mitjans, pròpies de la televisió, amb les que es realitza la sèrie definiran algunes de les seves característiques més importants (aquest és el motiu que explica l’elecció d’una cabina telefònica en comptes de crear una màquina del temps d’aparença futurista). Terry Nation serà un dels principals guionistes i dotarà a la sèrie d’enginy per substituir poc pressupost. La introducció inicial, amb una música psicodèlica, pròpia del moment de la creació, obra de Ron Grainer i Delia Derbyshire, sempre indica que una emocionant i misteriosa aventura estava a punt de començar.