Amb
l’arribada dels nazis al poder l’antisemitisme esdevingué ideologia oficial de
tot un Estat. Abans l’antisemitisme existia com un drama que amb arrels molt
antigues en la cultura europea. Ja l’any 1215 el concili de Laterà va prohibir
als jueus l’accés a determinades professions i els va obligar a vestir d’una
manera diferent. Van ser expulsats de molts països com França (1182, 1326, 1321/22
i 1394), Anglaterra (1290), Castella i Aragó (1492) o Portugal (1496). Era
habitual anomenar-los «poble deïcida» i durant molts segles els nens d’arreu
d’Europa sortien al carrer amb carraques per Setmana Santa per ‘matar jueus’.
El Reischtag
va donar plens poders a Hitler el 23 de març de 1933 i pocs dies més tard (el 7
d’abril) una de les primeres coses que feu el seu govern fou cessar
fulminantment tots els funcionaris jueus de l’administració pública i convidar
els jueus a marxar d’Alemanya. Dos anys més tard, les lleis de Nuremberg (setembre
de 1935) treien la nacionalitat alemanya a tots els jueus, es dissolien per
llei tots els matrimonis entre jueus i alemanys i es prohibia tota relació
sexual entre jueus i alemanys. El «decret Globke» obliga que tots els jueus
portin obligatòriament els noms d’Israel i Sara.
Tota
aquesta dinàmica antisemita que comença a funcionar des del primer dia que
Hitler és nomenat canceller, culmina la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 amb
el fatídic episodi conegut com “La nit dels vidres trencats”, el primer atac
sistemàtic contra els jueus. Després del pacte de Munic Hitler es veia lliure de fer el que volgues sense por a la reacció internacional que ja li havia demostrat que no faria res en contra dels seus atacs. El terrible progrom va assolit tot el país i va
desfermar l’odi reprimit dels activistes del partit nazi i de les SA. El
pretext de l'atac va ser la mort del diplomàtic alemany Ernst von Rath, a
París, a mans d'un estudiant jueu polonès que volia venjar l'expulsió de la
seva família jueva d'Alemanya. “La nit dels vidres trencats” va saldar-se amb 200
sinagogues van ser saquejades, milers de comerços jueus van ser destruïts i la
deportació de 30.000 homes jueus a Dachau i altres camps de refugiats, a la
vegada que les dones van ser empresonades. A partir d’aquella nit es va
centralitzar el control de la qüestió jueva que va passar a mans de les
temibles SS. Tot això entre la indiferència de la població, majoritàriament
partidària de les lleis racials de Nuremberg. La meta final era una Alemanya
lliure de jueus, i l’Holocaust va estar d’aconseguir-ho de forma definitiva. El nazisme ha estat una de les ideologies més destructives de la Història de la humanitat- Recordar actituds tan bàrbares com aquelles és un deure cap a les seves
víctimes i hauria de servir perquè no es tornin a repetir contra cap ésser
humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada