Arran de l'entrada dels Estats Units a la Gran Guerra, l'any 1918, la contesa va canviar ràpidament de signe. Els aliats van
emprendre una ofensiva sobre les línies alemanyes establertes a Amiens (del 8 a l’11 d’agost); els alemanys
es van rendir tres mesos després. Les forces britàniques i franceses van
guanyar la segona batalla del Somme i la cinquena batalla d’Arres durant la
darrera setmana d’agost i els primers dies de setembre, i van fer retrocedir
els alemanys fins a la
Línia Hindenburg. La resta de les tropes alemanyes va ser
reduïda pels nord-americans a la batalla de Saint-Mihiel (12 i 13 de setembre).
Els britànics van avançar cap a Cambrai a l’octubre i principis de novembre, i
els nord-americans van travessar la regió d’Argonne. L’últim atac va aconseguir
trencar les línies alemanyes situades entre Metz i Sedan. Com a resultat
d’aquestes ofensives, Ludendorff va demanar al govern alemany que sol·licités
un armistici a l’enemic. El govern alemany va iniciar les converses amb els
aliats a l’octubre, però aquestes van fracassar quan el president Wilson va
insistir a negociar únicament amb règims democràtics. Mentrestant, els
britànics feien grans progressos al nord de França i al llarg de la costa
belga, i les tropes franceses i nord-americanes van arribar a Sedan el 10 de
novembre. La Línia
Hindenburg havia estat completament anihilada al començament
d’aquest mes, i els alemanys es retiraven amb rapidesa de tot el front
occidental.
La derrota de l’exèrcit alemany va tenir repercussions a l’interior
del país que van afectar de forma molt negativa el govern establert La flota
alemanya es va amotinar, el rei de Baviera va ser destronat per un alçament i
l’emperador Guillem II de Prússia va abdicar al novembre i va fugir als Països
Baixos. El dia 9 d’aquest mateix mes es va proclamar la República de Weimar a
Alemanya, el govern de la qual va enviar una comissió per a negociar amb els
aliats. A les cinc del matí de l’11 de novembre va tenir lloc al bosc de
Compiègne la signatura de l’armistici entre Alemanya i els aliats; aquest
document estava basat en les condicions establertes pels vencedors; aquest
mateix matí van cessar les hostilitats al front occidental.
Un total de 22 estats en
combat, de 65,8 milions de soldats en lluita, el canvi tecnològic en
l'art de la guerra i la figura de la trinxera van obrir una escletxa
històrica per marcar un abans i un després. Fronts a l'Atlàntic, als Balcans, Caucàs, a Mesopotàmia, Palestina,
Àfrica o l'Extrem Orient van deixar una Europa dessolada i un món copsat
que no va acabar de fer net fins la Segona Guerra Mundial.
El balanç va ser esfereïdor: gairebé 10 milions de morts, vuit milions
de desapareguts, 21 milions de soldats ferits i el final de quatre grans
imperis: l'otomà, el rus, l'austrohongarès i l'alemany. Un final que va obligar el cap de la delegació alemanya, Mathias
Erzberger, a signar un armistici que es va acabar de perfilar amb totes
les conseqüències amb el Tractat de París que els alemanys mai no van
perdonar. El ressentiment alemany va ser el camp abonat per al cultiu de la llavor de l'odi nazi i l'origen de la Segona Guerra Mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada