Il·lustració procedent del llibre: Adventures with the Wife in the Space, de Neil Perryman |
Behind the sofa, darrera del sofà, és una expressió anglesa per explicar la
barreja de por i atracció dels nens quan van començar a veure la televisió amb
la seva popularització a partir dels anys seixanta. Sobretot es produïa amb la
sèrie el Doctor Who, on era freqüent l’aparició de monstres i alienígenes, i per
això molts nens i nenes s’amagaven darrera del sofà en els moments més
impactants però sense voler deixar de veure la televisió per saber com acabava
l’episodi.
Jo recordo perfectament la mateixa sensació quan mirava el Doctor Who de Tom Baker, que em
generava una barreja d’interès i por. Mai no sabies quan podien aparèixer els
Daleks, Cybermen, Zygons, Sontarans, The Master, o qualsevol altre criatura aterridora.
Tot i ser una sèrie del gènere fantàstic i de ciència-ficció, i no pas de
terror, l’espectador no es relaxa del tot ja que en qualsevol moment algun fet el pot sorprendre. Aquesta és una part de la
màgia del Doctor, té una part inquietant, però també costa no fixar-s’hi, saps
que quan comença la música tot pot canviar, i que al costat del Doctor sempre
hi haurà una solució. I si ens fa por sempre ens podem amagar per un moment
darrera del sofà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada