Andy Warhol (Pittsburgh 1928-Nova
York 1987) va ser un pintor, dibuixant, gravador i cineasta. Es va instal·lar a
Nova York l’any 1949 i fou un artista comercial d’èxit als anys cinquanta
(arribant a guanyar una medalla el 1957 amb anuncis de sabates). L’any 1962 es
va donar a conèixer en exposar unes imatges estergides de llauna de sopa
Campbell i d’ampolles de Coca-Cola.
Es va fer famós al convertir-se en el
personatge més controvertit del pop art als Estats Units. Ràpidament es van fer
popular les seves successions de fotografies, aparentment sense fi, de Marylin Monroe, Liz Taylor, Mao Tse Tung, Elvis Presley i altres personatges cèlebres a
més d’escenes de mort, desastres, o icones tan populars com la Gioconda...
utilitzant imatges repetides i disposades en fila.
La serigrafia (silk screen),
procés cal el qual es va decantar, permetia infinites rèpliques, i s’oposà al
concepte d’obra d’art, com una peça d’artesania feta a mà per l’expert en art i
expressió de la personalitat de l’artista: “Vull que tothom pensi de la mateixa
manera. Penso que tothom hauria de ser una màquina”. D’acord amb aquest punt de
vista utilitzava imatges deshumanitzades dels mitjans de comunicació, treballa
com si fos un fabricant i va batejar el seu estudi com “The Factory”, i més que
parlar de pintures preferia parlar de “productes industrials”. Per això la
feina en equip és fonamental en el cas de Warhol. A The Factory es porten a a
terme distintes sèries que Warhol només supervisa i signa, sense més control que
la introducció d’efectes accidentals en el procés de treball, o la inclusió de
pinzellades d’innegable autoria. Segons Warhol un artista era “algú que produeix
coses que la gent no necessita, però que ell pensa que seria bona idea
proporcionar-li”.
El 1965 anunciava que es retirava
com a artista per dedicar-se al cinema i dirigir el seu grup de rock The Velvet
Underground, tot i que posteriorment va fer molts més quadres i gravats. L’any
1968 un membre de l’SCUM (The Society for Cutting Up Men), el qual havia fet un
paper secundari en una de les seves pel·lícules, disparà contra ell i el va
ferir greument. Aquest fet va engrandir la seva condició de personatge
llegendari. Tot i que pretenia mostrar una imatge impersonal, Warhol es va
convertir en una imatge de culte, ja que va saber utilitzar la tècnica
publicitària per promocionar-se a sí mateix. Warhol afirmava que “el negoci de
l’art és el pas que segueix a l’art. Jo vaig començar com artista comercial i
vull acabar com artista comercial... i els bons negocis són el millor art”. En
aquest cas el negoci ha convertit a Warhol en un artista immortal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada