Avui es compleixen 80 anys de la sessió inagural del Parlament de Catalunya, retornat durant la Segona República. En uns moments tan convulsos com els actuals és més necessàri que mai recordar les paraules del President Francesc Macià:
“Em plau saludar-vos,
honorables Diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut
que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador
de les nostres llibertats. Renascut l’esperit immortal de la nostra raça, pren
possessió victoriosa d’aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres,
que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra.
Sentiu-la, la joia
d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi
ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els
seus anhels! Realitzeu les seves esperances! ¡Res ni ningú no pot privar-vos,
ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del
viure, el meni cap als ideals!
Sou la lliure voluntat de
la pàtria, sou, honorables Diputats, tot Catalunya en peu. Penseu que reprenem
la història d’un poble justicier que no es vincla, d’un poble que “no volgué
reis, sinó prínceps, que eren el primer entre iguals”, elegits per ciutadans
que, de dret, eren lliures. És d’entre iguals, que vosaltres, elegireu, ací, el
Primer Ciutadà de Catalunya, i el seu Primer Govern.
Som, per l’unànime voler
del poble, en l’autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem-nos en
començar-lo davant els que el fressaren i no l’han pogut petjar. Fem-lo, entre
tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrere.
Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya.
I en aquest moment (pastat
de tradició i de futur) en què anem a declarar obertes les Corts nostres,
recullo, en la meva, tota la veu triomfant del nostre poble, i amb aquestes
primeres paraules catalanes, consagro solemnement les llibertats de Catalunya.
S’acosta l’hora, infants
de Catalunya, s’acosta l’hora, obrers intel·lectuals i obrers manuals del camp
i de la ciutat, s’acosta l’hora que aquest Parlament, format per catalans de
pensa catalana, farà lleis també de pensa catalana i al mateix temps pensant en
vosaltres.
Parlament de Catalunya:
obre’t de bat a bat als afanys i a les aspiracions, a les il·lusions dels
catalans tots i a les seves aspiracions pures. Però en un sentit generós i en
un sentit ple d‘amor. Vosaltres i jo, des d’ací, ens dirigim als ciutadans dels
altres pobles que integren l’Estat espanyol. Ara que no poden creure que és en
un sentit egoista que nosaltres ens adrecem a ells, els diem que més que mai
nosaltres sentim un veritable goig a saludar-los, saludar-los amb tota l’efusió
de la nostra ànima perquè nosaltres ens hem oposat als opressors, però mai als
pobles que integren l’Estat espanyol. Nosaltres els diem que desitgem per a
ells que obtinguin les mateixes llibertats (Veus de molt bé, molt bé!) que
nosaltres anem a gaudir, i els diem, també, que estem disposats a ajudar-los en
tot el que sigui possible perquè obtinguin aquestes llibertats.
Nosaltres també diem a
tots els pobles del món que estem desitjosos d’anar a llur costat en la
conquista de tots aquests ideals de llibertat i de justícia, i, sobretot, de
pau. Nosaltres desitjaríem que la ciutat de Barcelona fos la ciutat de la pau
del món, i estem disposats a fer tot el que sigui possible per tal que així
sigui. Honorem aquest Parlament català, el qual en donar-nos les lleis nostres
serà l’impulsor de les llibertats catalanes. (Molts aplaudiments)”.
En aquest enllaç es pot consultar el diari de sessions del dia del Parlament de Catalunya corresponent al 6 de desmbre de 1932.
