Fem via

Fotografia de Ryan McGinley

Roda el món i torna al Born...

A l’entorn del 1716 Felip V va obligar els habitants del barri barceloní de La Ribera a enderrocar els seus propis habitatges per construir en el terreny que ocupava el barri la Ciutadella de Barcelona, una fortificació militar que s’havia de destinar a controlar i sotmetre la ciutat de Barcelona. El fet que cada persona fos obligada a enderrocar-se casa seva il·lustra clarament el marcat caràcter cruel i autoritari que ha caracteritzat la monarquia borbònica. Sota l’enorme esplanada de la Ciutadella militar es van ocultar les runes d’una bona part de l’entramat urbà de la ciutat. El Born era la plaça de tota la ciutat: mercat, per una banda, escenari de celebracions de caire divers, religiós, popular i nobiliari, per altra. La plaça del Born era una mena de plaça major barcelonina.

Les cases enderrocades representaven gairebé una cinquena part del total dels habitatges de la ciutat (el 17,42 %) molt activa econòmicament, ja que per allà passava el rec Comtal i es situaven, subsidiàriament, bona part de les instal·lacions industrials, l’àrea de mercat, i també un bon sector de la zona servidora del port, molts molins, les adoberies, els blanquers, l’àrea d’adrogueries...

Durant el segle XVIII i bona part del segle XIX la Ciutadella de Barcelona es va convertir en l’eina i el símbol del poder militar de l’estat borbònic que recordava contínuament el caràcter absolutista de la monarquia i empresonava la ciutat des del Besós mentre que el castell de Montjuïc la dominava des de la banda del Llobregat.   

Després de l’enderroc de la Ciutadella (entre les revoltes de 1854 i 1868) i un cop alliberats els terrenys que ocupava, s’hi va construir el Mercat del Born. Es tractava d’un intent per centralitzar el comerç de comestibles, suprimint la venda ambulant i ampliant la capacitat de la plaça del Born.

Es va construir en un curt espai de temps. Projectat el 1873 per Josep Fontserè i Mestres com a Mercat Central de Barcelona, l’any següent s’endegaren les obres, adjudicades a la “Maquinista Terrestre y Marítima” per l’Ajuntament de Barcelona, fent-se càrrec de l’estructura l’enginyer Josep Maria Cornet i Mas. L’edifici és un dels exemples més importants de les experiències dutes a terme al nostre país sobre els models europeus de l’arquitectura del ferro, inspirat en Les Halles de París, representava una aliança entre la técnica de base científica i els serveis a la utilitat col·lectiva. El mercat va estar en funcionament fins l’any 1971, amb l’obertura de Mercabarna.  

Arran de les obres de remodelació de l’antic mercat del Born per tal de construir la Biblioteca Provincial de Barcelona l’any 2002 s’ha descobert el tresor arqueològic conservat sota l’estructura de ferro del mercat, gràcies al fet que la seva construcció en ferro del mercat del Born no va malmetre el subsòl i va impedir fer-hi altres construccions. 

La magnitud i l’estat de conservació de les restes, van aconsellar conservar-les per la seva visita com un espai d’interpretació del 1714, que s’inagurarà l'11 de setembre. La inauguració de l’espai del Born és una bona notícia, ja que des del present teníem una responsabilitat amb les restes del nostre passat i hem de vetllar perquè es conservin de la millor manera. Però com sempre l’administració central de l’Estat, gens satisfeta amb la conservació d’unes restes que recorden quins són els fonaments de l’actual estat espanyol, s’ha venjat negant a la província de Barcelona la Biblioteca Provincial que per llei hauria d’haver construït. L’excusa va ser la discussió eterna sobre la conservació de les restes, el dilatat debat sobre la reubicació alternativa i la manca d’inversió actual en la que tots hi col·laboren. Les mateixes maneres centralistes que s’inicien el 1714, per això és tan important la Història, ens recorda el perquè de l’avui. 

Història

El Roto, 10 de setembre de 2013

Relaxing cup of cafe con leche

L'arquitecte-estrella i els ous estrellats

Un gratacels en construcció ubicat a la City de Londres ha causat danys ala carrosseria d’un vehicle aparcat al seu davant. L’edifici, obra de l’arquitecte uruguaià Rafael Viñoly, té una façana lleugerament còncava per tal de disposar d’un perfil més atractiu i diferenciat, fet que li ha valgut ser conegut com el Walkie Talkie, però també el podrien anomenar la “Central Solar”. La concavitat de la façana fa que els rajos del Sol que hi arriben convergeixin concentrats assolint elevadíssimes temperatures, precisament el principi que permet produir energia en una central solar fotovoltaïca. 

Segur que quan es va projectar l’edifici, en la recreació en 3D quedava molt bé la façana  i el promotor de l’obra quedaria encantat davant de la idea de disposar a la City d’un gratacels de gran alçada fàcilment reconeixible i que no es podria confondre amb cap altre. Missió acomplerta, s’ha aconseguit, no hi ha un altre edifici de Londres que permeti fregir uns exclusius ous estrellats sense necessitat d’encendre el foc i això, s’ha de reconèixer, és molt sostenible ja que permet reduir l’emissió de CO2 a l’atmosfera. 

El problema és que els edificis han de funcionar i han de servir perquè les persones en facin ús com habitatges, oficines, comerços... però no pas per substituir les paelles. L’arquitectura a més pot tenir algunes vegades un paper representatiu, però mai poden sacrificar la funcionalitat per ressaltar la representació de l’obra. Massa sovint alguns “arquitectes-estrella”  obliden en què consisteix realment la seva professió i amb el recolzament d’aquells que els fan encàrrecs, però que no sempre són els que paguen, dissenyen edificis que els facin populars a partir de l’espectacularitat o les ocurrències més inoportunes però que presenten deficiències d’ús.

Dia de la historieta

El 4 de setembre de 1957 es començava a publicar a Hora Cero Suplemento Semanal la història de l'eternauta, de H.G. Oestheld i Francisco Solano López, que es convertiria en un dels  millors còmics argentins i de temàtica de ciència-ficció. Per això el Senat argentí va escollir la data del 4 de setembre per commemorar el dia de la historieta. 

Hayao Miyazaki: es retira el més gran

Hayao Miyazaki, el més grans dels directors de cinema d'animació, un dels grans creadors de cinema, ha anunciat que "The Wind Rises" serà la seva última pel·lícula. Com tothom té dret a un merescut descans, però costarà molt trobar un altre creador capaç d'imaginar personatges i històries tan fascinants, amb un dibuix tan exquisit i una ambientació tan cuidada. Per sort ens quedaran Porco Rosso, Conan, Nausicaa, Totoro i molts més. Bon descans, mestre Miyazaki.