dissabte, 7 de setembre de 2013

L'arquitecte-estrella i els ous estrellats


Un gratacels en construcció ubicat a la City de Londres ha causat danys ala carrosseria d’un vehicle aparcat al seu davant. L’edifici, obra de l’arquitecte uruguaià Rafael Viñoly, té una façana lleugerament còncava per tal de disposar d’un perfil més atractiu i diferenciat, fet que li ha valgut ser conegut com el Walkie Talkie, però també el podrien anomenar la “Central Solar”. La concavitat de la façana fa que els rajos del Sol que hi arriben convergeixin concentrats assolint elevadíssimes temperatures, precisament el principi que permet produir energia en una central solar fotovoltaïca. 


Segur que quan es va projectar l’edifici, en la recreació en 3D quedava molt bé la façana  i el promotor de l’obra quedaria encantat davant de la idea de disposar a la City d’un gratacels de gran alçada fàcilment reconeixible i que no es podria confondre amb cap altre. Missió acomplerta, s’ha aconseguit, no hi ha un altre edifici de Londres que permeti fregir uns exclusius ous estrellats sense necessitat d’encendre el foc i això, s’ha de reconèixer, és molt sostenible ja que permet reduir l’emissió de CO2 a l’atmosfera. 

El problema és que els edificis han de funcionar i han de servir perquè les persones en facin ús com habitatges, oficines, comerços... però no pas per substituir les paelles. L’arquitectura a més pot tenir algunes vegades un paper representatiu, però mai poden sacrificar la funcionalitat per ressaltar la representació de l’obra. Massa sovint alguns “arquitectes-estrella”  obliden en què consisteix realment la seva professió i amb el recolzament d’aquells que els fan encàrrecs, però que no sempre són els que paguen, dissenyen edificis que els facin populars a partir de l’espectacularitat o les ocurrències més inoportunes però que presenten deficiències d’ús.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada