dissabte, 21 de setembre de 2013

Hellhole, de Brian Herbert i Kevin J. Anderson


Hellhole és el primer llibre d’una trilogia escrita per Brian Herbert (fill de Frank Herbert) i Kevin J. Anderson. De moment Minotauro ha publicat el primer volum, que és molt interessant.

La història es situa en un imperi galàctic, anomenat la Constel·lació, governat per una Diadema, Michella Duchenet, escollida entre algunes de les famílies nobles de la Constel·lació. El govern és prou injust, sobretot cap els Planetes de la Zona Profunda, on la vida és prou dura i les exigències del govern de la Diadema enormes.

El General Adolphus, el cap militar d’una primera revolta contra la Diadema, serà exiliat a Hellhole, un dels planetes més inhòspits de la Zona Profunda, assolat per erupcions volcàniques, devastadores tempestes i l’impacte d’un asteroide. Però a l’aparent infern d’Hellhole, el General Adolphus trobarà les possibilitats de  continuar la seva rebel·lió. Sota la superfície del planeta es conserven les restes d’una misteriosa civilització alienígena extingida.


El llibre, d’unes sis-centes pàgines esta molt bé. Brian Herbert no és el seu pare Frank, i malgrat que en algun moment es pugui creure Hellhole no és una còpia de la incomparable Dune. Tot i que a Dune l’espècie és imprescindible i a Hellhole es necessita l’iperion per realitzar els viatges interestelar, l’iperion és més semblant al petroli. Hellhole no té tanta profunditat mística com Dune, ni falta que li fa, de fet l’iperion recorda al petroli. I a Hellhole, on el protagonista que han escollit els autors és l’integríssim Tiberi Adolphus, les situacions són més maniquees, i la crueltat no és tan manifesta com a Dune. Per mi s'assembla més a La Fundació d'Asimov. En definitiva, una lectura recomanada per als amants de la ciència-ficció que esperarem amb interès llegir tota la trilogia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada